grafit, una noia atacada per 5 tuits

Foto d'Alex Ingram a Flickr

Més que cinc tuits cada dia

Quan fem un curs o una xerrada sobre màrqueting digital, tard o d’hora algú pregunta: sí però… cada quant he de publicar al blog? Quantes xarxes socials he de treballar a la vegada? Quant de temps he de dedicar a gestionar el meu pla de màrqueting digital?… Són les preguntes d’algú que vol entendre un món complex i que busca comprendre’l per fer bé la seva feina.

Sé que la resposta no agradarà. I no agradarà perquè una pregunta tan concreta espera una “inexacta” resposta curta i directa: “Cada 3,6 hores”, “1 hora a la setmana”. Així que la conversa acaba amb un descoratjador “Depèn, això ho hauràs de decidir tu!”

Avui intentaré donar una resposta aclaridora i concreta, però alhora complexa. Necessito deu minuts. Me’ls concedeixes?

Per què no et puc dir cada quant has de publicar un tuit?

Doncs perquè estem parlant de màrqueting i comercialització digital, estem parlant de gestió empresarial, de vendes i, sobretot, de relació entre persones. I com tu saps, no hi ha res més complex que les relacions humanes i a l’empresa no hi ha res més complicat com vendre. A tot això hi afegim un entorn tecnològic que incorpora certes dificultats a la relació comunicativa que hem d’establir… Vaja, que la regularitat de publicació al blog, els missatges que deixes a la xarxa i els perfils digitals d’empresa són petites peces d’un gran univers i responen a decisions que has de prendre tu, tenint en compte diferents condicionants.

Amb el desig de fer més comprensible l’activitat digital empresarial, he dibuixat un esquema amb alguns dels conceptes claus que intervenen en la planificació i l’execució d’un pla de comercialització digital. Et proposo que l’esbocinem.

1. Què venim a fer aquí? Per a què fem màrqueting digital?

La participació digital d’una empresa ha de tenir una intenció ben enfocada, clara, directa i amb efectes positius sobre la feina.

1. màrqueting digital per a millorar l'activitat comercial

Partim d’un objectiu general que ha de tenir un reflex directe en la nostra empresa. El màrqueting digital o ens ha d’ajudar a vendre més o ens ha d’ajudar a fer-ho amb més agilitat, amb menys costos.

Per fer possibles aquestes fites ens cal una sèrie d’elements:

Idees, recursos i coneixements tècnics, mètode per a aplicar en màrqueting digital

  • Bones idees
  • Recursos tècnics
  • Coneixements tècnics
  • Mètode

2. Bones idees per tenir converses interessants entre persones que coincideixen

Quan posem en acció un pla de màrqueting digital ens disposem a establir una relació comunicativa, habitual i rica amb moltes altres persones. Ens cal tenir arguments, continguts de valor, hem de saber i hem d’oferir allò que cobreix les necessitats dels nostres possibles clients. Ens cal un diàleg valuós, que vagi molt més enllà del discurs publicitari.

Idees per resoldre, valor afegit i informació rellevant

Per exemple: un molí d’oli ha descobert que els botiguers que venen oli d’oliva verge necessiten nodrir la seva figura de “professional expert en olis”. Per això ha decidit preparar i fer arribar als minoristes informació variada i especialitzada sobre l’oli d’oliva, perquè cadascú l’aprofiti com vulgui i la publiqui a les xarxes socials. Aquest seria un exemple d’una bona idea que resol la necessitat d’un possible client.

infografia oli

Fragment d’una Infografia sobre l’oli d’oliva a Pinterest

D’on surten les bones idees? De la nostra capacitat per conèixer i dotar de valor la nostra empresa, el producte i el nostre servei. Però, sobretot, les bones idees s’obtenen d’analitzar les particularitats dels nostres clients i del resultat que hem obtingut fins al moment en les accions d’interacció comunicativa.

3. Llocs web, blogs, xarxes socials i tot el que convingui, la capsa d’eines més gran

Eines per ser i per ser-hi, per interactuar, per ordenar, emmagatzemar, compartir, relacionar… Les eines són importants en funció de la seva utilitat, perquè ens ajudin a fer bona feina, amb agilitat i resultats. Cal però saber-les utilitzar i sobretot conèixer llenguatges i patrons de comportament tàcit.

04

4. Escriure, parlar, sentir, escoltar i connectar

Coneixements sobre tècniques comunicatives adaptades al mitjà digital.

Redacció de continguts digitals, narrativa multimedia i gestió de dades

Conèixer tècniques de comunicació digital t’ajudarà a segmentar els missatges perquè siguin tan curts i concrets o tan detallats com calgui en cada moment i en cada mitjà.

Et cal saber distribuir els teus continguts per la Xarxa per decidir, per exemple, quan i com té sentit fer un article al blog i com en pots extreure quatre o cinc idees clau del mateix article i convertir-les en tuits. Mira, aquí tens un bon exemple:

Jeni’s × Intelligentsia House Coffee Kit from Jeni’s Splendid Ice Creams on Vimeo.

Aquests coneixements també t’ajudaran:

  • A saber com has d’estructurar els continguts del teu lloc web perquè en el moment que vulguis millorar el posicionament orgànic o vulguis fer una campanya de publicitat de pagament, el lloc web estigui ben preparat i aconsegueixis els millors resultats possibles.
  • Les tècniques de comunicació van lligades a la interacció entre persones. En aquest bloc també hi són les bases per a preparar informació digital atractiva, persuasiva, en la qual el teu possible client trobi ordre, estructura, sentit i un missatge fiable que mereixi el seu interès.

També hem inclòs en aquest apartat les tècniques de gestió i anàlisi de dades. Són coneixements que t’ajudaran a:

  • Saber quina informació has de conèixer per valorar els resultats del treball digital.
  • Identificar els detalls que particularitzen al teu client. Són dades importants, ja que de l’anàlisi d’aquestes aconseguiràs informació útil per a les bones idees.

5. I, òbviament, el mètode

Entenem mètode com una sèrie de processos i de pautes de treball que t’han d’ajudar a combinar totes les peces, a organitzar la feina, a tenir una activitat digital regular, establir una bona relació amb el teu client, identificar i valorar com evoluciona la feina. En resum: saber què has de fer, per quin motiu, quan ho faràs, com ho faràs i identificar si vas pel bon camí… i integrar-ho en la teva feina diària, igual que ho fas amb altres àmbits empresarials, com la gestió de finances, la producció, etc.

Mètodes de treball en estratègia digital

El màrqueting digital és un marc ampli i complex. Intervenen diferents disciplines i tu no les podràs assumir totes, però si ets el responsable d’extreure el màxim partit a l’estratègia de participació digital de la teva empresa, és important que coneguis el mapa complet. Només així com sabràs prioritzar, segmentar, delegar i liderar.

Gràfic complert sobre elements que intervenen en una estratègia digital efectiva

Pots veure i descarregar l'esquema complert clicant en aquest enllaç

Com sol passar amb els temes complexos, hem de tenir una visió global i alhora comprendre el sentit de cada peça. En el màrqueting digital passa això mateix:

  • Cada peça és important
  • Cada peça té una forma concreta i una funció
  • S’ha de saber posar cada peça al lloc que toca
  • S’han de tenir totes les peces
  • S’ha de tenir alhora una idea clara sobre què volem construir.

Accelerated Mobile Pages

Breu introducció a AMP (Accelerated Mobile Pages), la proposta de Google per a fer més ràpida i rendible la Web mòbil.

Crec que en això hi estarem d’acord: és un turment llegir alguns articles i notícies amb el mòbil. Temps de càrrega interminables, botons impossibles de clicar, textos diminuts, anuncis invasius… Aquest fet tan habitual només genera usuaris frustrats, editors que perden visites i anunciants maleïts.

Per contra, els usuaris més espavilats han trobat maneres d’accedir millor a aquestes pàgines no optimitzades, com navegar amb el mode de lectura que alguns navegadors incorporen o instal·lar bloquejadors d’anuncis. El cas és que cap d’aquests sistemes agraden als editors de continguts, ja que se salten el sistema de monetització de les seves publicacions.

Google, com a empresa de publicitat, és un dels principats afectats per aquestes pràctiques i segurament per això fa uns mesos va anunciar una iniciativa per mirar de posar-hi ordre: el projecte AMP.

Què és AMP

AMP (Accelerated Mobile Pages) és un projecte de codi obert liderat per Google que té com a objectiu millorar la velocitat de càrrega i l’experiència d’usuari de les pàgines web orientades a notícies i informació. De moment es dirigeix a editors de publicacions digitals, però no es descarta que en un futur pugui ser útil per qualsevol tipus de contingut a Internet.

Actualment (dic actualment perquè aquestes coses se sap com comencen però no com evolucionen) els objectius principals del projecte són, d’una banda, fer més àgil i accessible l’accés a pàgines d’informació des de dispositius mòbils i, per una altra, facilitar la convivència entre l’accessibilitat de les pàgines i els sistemes de monetització, com els anuncis.

Com funciona

Una pàgina AMP és una versió alternativa (i canonitzada) a l’original a la qual s’accedeix afegint /amp a l’adreça de la primera. Per exemple, si l’adreça d’aquesta pàgina que estàs llegint és:

http://blog.fesomia.cat/2016/03/11/amp-accelerated-mobile-pages-google

la seva versió AMP es troba a:

http://blog.fesomia.cat/2016/03/11/amp-accelerated-mobile-pages-google/amp

La versió AMP és una pàgina construïda amb HTML5 i Javascript amb alguns components propis i CSS3 en línia no superior als 50KB.

Com aconsegueix AMP accelerar la descàrrega de les pàgines? Aquests són alguns dels punts clau:

  • Les pàgines es reformaten, es despullen de molts elements superflus.
  • Es limita la quantitat de codi Javascript i CSS.
  • Es provoca la descàrrega en paral·lel d’elements (càrrega asíncrona). Si cal mostrar publicitat, per exemple, es presenta en marcs (iframes) independents, sempre per HTTPS.
  • S’optimitzen imatges i altres elements, servint només les versions òptimes segons el dispositiu i amb les mides declarades per tal d’evitar salts (autoscrolls) durant la càrrega.
  • Es possibilita el guardat de les pàgines en memòria cau de servidors distribuïts (caching).

Com s’implementa

Google ha alliberat el codi i la informació necessària perquè qualsevol pugui implementar AMP a les seves pàgines. Els ingredients són:

  • L’etiquetatge AMP HTML, que barreja elements estàndard amb alguns de propis.
  • Certs elements CSS3
  • Una biblioteca Javascript i algunes extensions que ho orquestren tot, i que Google ofereix lliurement a través de la seva xarxa de lliurament de continguts a https://cdn.ampproject.org/
  • Google també està guardant a la seva memòria cau mundial les pàgines AMP que indexa per oferir-les més ràpidament segons la geolocalització dels usuaris.

La iniciativa compta ja amb grans socis de l’ecosistema d’Internet, d’àmbits com la premsa, les xarxes socials, la publicitat i diverses plataformes de publicació. Per exemple, Automattic ja ha publicat un connector que permet implementar AMP al WordPress de forma senzilla. En aquest blog l’estem provant.

Prioritat en Google Search

Qualsevol desenvolupador pot implementar AMP, millorar-lo o adaptar-lo com li convingui. I qui ha estat el primer a aprofitar-ho? Exacte: Google.

Fa uns dies Google va anunciar que les pàgines AMP tindran (a partir de ja, diuen) prioritat en els resultats al seu cercador en dispositius mòbils, mostrant-les en un carrusel destacat. Segons ells això significa que, en igualtat de condicions orgàniques, afavoriran les pàgines que implementin AMP en les cerques que es facin des del cercador en mòbils.

Vídeo que ha publicat Google per il·lustrar el comportament del cercador en mòbils sobre pàgines AMP

Alguns avantatges

Certament AMP pinta molt bé i pot comportar alguns beneficis evidents:

  • Millor experiència per als usuaris.
  • Disminució de l’ample de banda necessari per navegar (a veure què diuen els proveïdors de connectivitat).
  • Millor accés a la informació en regions del planeta amb poca qualitat en les connexions.
  • Tot és de codi obert i basat en Web, per contra d’alguns serveis relativament relacionats com Facebook Instant Articles o Apple News.

Algunes inquietuds

Particularment em venen al cap alguns dubtes:

  • De moment no he sabut veure al W3C per enlloc. Què deu opinar dels components no estàndards? Han dit alguna cosa al respecte?
  • Google, amb tot el seu dret, acapararà la distribució accelerada gràcies al seu imbatible CDN. Tornem a delegar als grans proveïdors l’emmagatzematge de la informació. Aquí ho deixo, que aquest punt pot ser molt llarg.
  • Tinc la sensació que el desencadenant ha estat l’intent de solucionar els coneguts problemes de relació entre els editors, la publicitat i els consumidors de continguts. No és res dolent, però sabem que els anuncis són un dels principals generadors de problemes d’usabilitat i accessibilitat en pàgines web. Amb una publicitat més ètica i respectuosa tot seria més senzill.

I per finalitzar no puc evitar reflexionar sobre si no estarem matant mosques a canonades. Caldria no oblidar que avui potser estem publicant d’una forma molt més complicada del necessari, i que de vegades les coses es poden fer més simples, molt més simples.

Tapping a Pencil. Rennett Stowe a Flickr

Foto de Rennett Stowe a Flickr

Digitalització des del minut 0

Avui el gestor ens ha enviat, per correu ordinari, un full perquè fem el registre de les hores de la jornada dels treballadors. Els pagesos que ens subministren verdura a Diguesblat deixen, dins d’una caixa de cols, un albarà escrit a mà amb la llista de les verdures que ens han servit.

Són formes de treball absolutament normalitzades. Ens passem mig dia apuntant dades a mà, i l’altre mig entrant-les al programet de gestió, al full de control… digitalitzant-les, vaja! Amb una mica de sort fem aquesta feina només 2 vegades: una a mà i l’altra digitalitzant-la, però en alguns casos aquesta feina la fem 3, 4 i 5 vegades. Un exemple:

  1. Un client apunta i envia la comanda que vol que li servim. Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  2. Fem a mà l’ordre de comanda per passar-la al magatzem. Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  3. A mà, la persona del magatzem anota les rectificacions. Són 2 minuts de feina, no costa gens.
  4. La persona d’administració, a mà, prepara l’albarà pel client. Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  5. El client passa a l’ordinador, en alguna aplicació o en algun full de control, les dades de l’albarà. Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  6. El personal d’administració passa a l’ordinador les dades de l’albarà, per a fer la factura! Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  7. Ah calla, que hi ha un error! En el pas 4: on hi havia un 8 algú ha vist un 3 i s’ha equivocat. Cal arreglar-ho, avisar al client i passar-li l’albarà corregit. Són 20 minuts de feina, però com que l’hem fet tota la vida no passa res. I el client té 20 minuts més de feina, perquè ja tenia l’albarà entrat, però com que és normal, amb 20 minuts extres de feina el diumenge al vespre i una enrabiada, se soluciona el problema.

Final!: després d’almenys 5 passes les dades es digitalitzen i ja les tenim més o menys ben preparades per al futur: per a emetre les factures, comptabilitzar activitat de l’empresa, comptabilitzar IVA i d’altres tràmits…

I en aquest tan assumit, tan clàssic procediment de fer-ho tot a mà, sovint no parem a pensar que, encara que mantinguem el “a mi ja m’està bé així perquè em resulta més còmode” hi ha implícita una enorme pèrdua de temps, i temps són diners.

Digitalitzar la informació i les dades que emetem a l’empresa és una necessitat, ens aporta sistemàtica, ens fa estalviar temps i per tant també ens fa estalviar diners. Digitalitzar, moltes vegades només vol dir conèixer alguna aplicació de gestió i tenir quatre fitxers ben enllaçats. El cost d’organitzar els processos de treball és assumible, perquè hi ha sistemes adequats per empreses de totes les dimensions, tant en complexitat com en cost.

Digitalitzar des del moment 0 els processos de treball és fonamental. Et proposo que facis un exercici:

  • Tria un procediment de treball que encara no tingueu sistematitzat.
  • Compta quant de temps a la setmana gasteu en realitzar-lo.
  • Compta els diners que aquesta feina suposa.

Si la despesa d’un sol any que ara assumiu permetés contractar un servei per ajudar-vos a sistematitzar la digitalització d’aquest procés, vols dir que no justificaria fer el canvi? Doncs és molt possible que no necessitis tants diners per a fer aquesta millora.

Sobrec i MWC

Sobre el I Congrés de Sobirania Tecnològica i el Mobile World Congress

El passat divendres 19 i dissabte 20 de febrer es va celebrar a Barcelona el I Congrés de Sobirania Tecnològica, en resposta a l’actual Mobile World Congress 2016 que està tenint lloc aquesta setmana.

Sempre sensibles a aquests temes, vam assistir al primer la jornada del dissabte i, més enllà de comentar cada una de les ponències, voldríem compartir algunes reflexions que ens van madurant al cap amb el pas de les hores posteriors.

A la sobirania s’hi arriba recorrent un camí, no traspassant una porta

Crec que una societat que arribi a guanyar-se la sobirania sobre la tecnologia serà més justa i millor. Això és de sentit comú. És més, parlem d’un objectiu tan complex que diria que una societat que lluiti per la seva sobirania tecnològica ja és necessàriament millor. Però en un món tan complex com l’actual, on conviuen infinites “veritats”, s’haurà d’anar a poc a poc o no hi arribarem.

Però el pas ferm també és imprescindible, i esdeveniments com aquest són necessaris per anar avançant si es fan amb la consciència que cada col·lectiu ha d’anar a la seva velocitat particular.

Penso què (ull, parlo per mi):

  • S’ha de ser crític però criticar amb prudència, sense menystenir cap punt de vista. Hi ha massa ciutadania implicada al MWC per pensar que tothom està equivocat.
  • Cal omplir permanentment el discurs de pedagogia. No tothom és —ni vol, ni ha de ser— furoner o hacker.
  • És bo valorar també les accions parcials si provenen de la bona voluntat (no tothom pot prescindir de tenir telèfon mòbil, però això no l’hi impedeix actuar en altres àmbits).

Un Mobile World Congress sense mirada mundial

De l’esdeveniment —sovint espectacle— del MWC ens arriba cada dia una tempesta d’informació aclaparadora. I, com a consumidor d’alguns dels productes i serveis que s’hi gesten, trobo a faltar que encara no s’abordin de forma directa alguns dels problemes ètics que la mateixa indústria genera: explotació laboral, conflictes bèl·lics per matèries primeres, mercadeig de dades privades, espionatge governamental…

Si aquests temes s’estan tractant seriosament aquesta setmana a Montjuïc, sincerament, a mi se m’estan escapant.

Alguns recursos sobre el I Congrés de Sobirania tecnològica

Diguesblat

El projecte Diguesblat

Portem ja uns quants mesos treballant en Diguesblat, una iniciativa que va sorgir directament de Fesomia i que ara mateix és el nostre projecte més ambiciós. Ens agrada, ens interessa, ens preocupa i a la vegada ens permet disposar d’un laboratori real de comunicació i desenvolupament. T’expliquem ràpidament què és Diguesblat.

D’on sorgeix Diguesblat

El projecte neix de la nostra reflexió, preocupats per veure que les botigues en línia de les petites empreses sovint moren el mateix dia que neixen.

Hi ha hagut un boom de creació de botigues online potenciat per alguns ajuts de l’administració, sense haver tingut en compte que la gestió d’un comerç electrònic demana d’una dedicació diària i tècnica. Amb freqüència s’han creat negocis en línia sense preveure’n com, qui i quan en faria la gestió diària i per tant abocant-los al fracàs.

I també de la nostra preocupació per implicar les petites empreses en la comercialització digital.

Creiem que els valors i l’essència de les petites empreses familiars, d’aquells negocis que pivoten al voltant dels seus impulsors, que tenen un producte amb un estil i una marca pròpia, posseeixen unes característiques comercials en alça que el consumidor valora i busca. I malgrat aquesta oportunitat, la comercialització digital amb èxit segueix en mans només de les grans corporacions.

Què és Diguesblat

És un mercat digital d’aliments, on s’agrupen petits productors pagesos, artesans dels obradors, empreses familiars que ofereixen diferents tipus d’aliments de qualitat i de temporada.

Enviament de verdura i fruita de temporada online

Quina és la proposta de Diguesblat

Es fonamenta en una idea central: que cadascú faci allò que sap fer i que ho faci tan bé com sàpiga.

Diguesblat és un compromís de treball: qui té una fitxa de productor a la botiga i ven els seus productes té el compromís de fer la seva feina a consciència, amb cura, amb precisió, amb intenció. I nosaltres assumim també aquest compromís: a Fesomia hi posem el nostre saber fer en desenvolupament tecnològic i en comunicació digital, analitzem el dia a dia i fem les accions que calgui perquè tant la plataforma de venda en línia com el sistema de gestió sigui el més eficaç possible.Diguesblat, pagesos i artesans agrupats en un mercat digital

Es basa a reduir costos superflus

Una sola plataforma de venda en línia redueix els costos de gestió, de programació, de servidors, de seguretat, de comissions bancàries (grrrr!), de logística, d’embalatge… Poca broma!

Es basa en el comerç just

Sí, per desgràcia a Catalunya també s’ha de parlar de comerç just, sobretot quan es compren i es venen aliments. Treballem per tenir preus raonables tant per qui conrea i treballa com per qui compra. D’aquí ve el nostre afany per reduir costos superflus i per trobar fórmules alternatives d’enviament.

Treballem per reduir l’empremta ecològica tant com sigui possible

Tenim una cirereta per aquest pastís: hem trobat uns bons companys de viatge. Cuïc fa la gestió de la logística i els enviaments buscant la forma més sostenible possible. Al Camp de Tarragona les recollides i els enviaments els fem amb transport 0,0 CO2: furgoneta o moto elèctrica i bicicleta pel centre de les ciutats. Fora del Camp de Tarragona, de moment, enviem amb transport convencional.

Transport 0,0 CO2

En resum, Diguesblat és un projecte ambiciós, de llarg recorregut, on posem la comunicació, la tecnologia i el disseny al servei de la interacció entre persones, com sempre hem fet, com sempre hem defensat que s’ha de fer.

Diguesblat al mòbil