Arxiu de l'autor: Antonio

Privacidad

Controla qui te accés als teus arxius de Google Drive amb WhoHasAccess

Núvol i treball en grup

Una de les característiques de Google Drive que els usuaris apreciem més és la seva gran flexibilitat per treballar en grup. Però quan gestionem milers d’arxius i carpetes des de fa molts anys, podem arribar a perdre la visió sobre qui té accés i a què del nostre disc dur virtual.

Creus que tens Google Drive sota control?

Quan intentes fer una revisió general dels teus arxius compartits, t’adones que no hi ha una solució clara més enllà d’anar fent cerques avançades i anar revisant manualment els permisos, i que hauria d’haver alguna utilitat senzilla que ho facilités.

Això mateix van pensar uns desenvolupadors a Alemanya i van decidir crear una eina específica per fer aquesta feina més senzilla: WhoHasAccess

WhoHasAccess

WhoHasAccess

WhoHasAccess ens proporciona un mapa molt clar de totes les persones que poden accedir o editar els nostres arxius, i ens permet ajustar o eliminar aquests privilegis.

El seu funcionament és molt senzill: només cal autoritzar la connexió amb el compte de Google Drive que volem analitzar i esperar que finalitzi l’auditoria. Rebrem un correu electrònic quan estigui llest.  L’accés del servei al nostre compte només té una vigència d’una hora, tot i que també podem eliminar la connexió nosaltres en qualsevol moment.

Si et mous entre milers d’arxius i col·laboradors a Google Drive, prova WhoHasAccess. Et podries sorprendre de la quantitat de gent que no recordaves que encara pot accedir a la teva informació.

I si el trobes útil, també pots col·laborar amb el projecte i la seva continuïtat.

A Fesomia podem ajudar-te a implementar G Suite, les eines de productivitat de Google per a empreses, de forma professional i amb tot el nostre suport tècnic. Demana’ns informació.

Accelerated Mobile Pages

Breu introducció a AMP (Accelerated Mobile Pages), la proposta de Google per a fer més ràpida i rendible la Web mòbil.

Crec que en això hi estarem d’acord: és un turment llegir alguns articles i notícies amb el mòbil. Temps de càrrega interminables, botons impossibles de clicar, textos diminuts, anuncis invasius… Aquest fet tan habitual només genera usuaris frustrats, editors que perden visites i anunciants maleïts.

Per contra, els usuaris més espavilats han trobat maneres d’accedir millor a aquestes pàgines no optimitzades, com navegar amb el mode de lectura que alguns navegadors incorporen o instal·lar bloquejadors d’anuncis. El cas és que cap d’aquests sistemes agraden als editors de continguts, ja que se salten el sistema de monetització de les seves publicacions.

Google, com a empresa de publicitat, és un dels principats afectats per aquestes pràctiques i segurament per això fa uns mesos va anunciar una iniciativa per mirar de posar-hi ordre: el projecte AMP.

Què és AMP

AMP (Accelerated Mobile Pages) és un projecte de codi obert liderat per Google que té com a objectiu millorar la velocitat de càrrega i l’experiència d’usuari de les pàgines web orientades a notícies i informació. De moment es dirigeix a editors de publicacions digitals, però no es descarta que en un futur pugui ser útil per qualsevol tipus de contingut a Internet.

Actualment (dic actualment perquè aquestes coses se sap com comencen però no com evolucionen) els objectius principals del projecte són, d’una banda, fer més àgil i accessible l’accés a pàgines d’informació des de dispositius mòbils i, per una altra, facilitar la convivència entre l’accessibilitat de les pàgines i els sistemes de monetització, com els anuncis.

Com funciona

Una pàgina AMP és una versió alternativa (i canonitzada) a l’original a la qual s’accedeix afegint /amp a l’adreça de la primera. Per exemple, si l’adreça d’aquesta pàgina que estàs llegint és:

http://blog.fesomia.cat/2016/03/11/amp-accelerated-mobile-pages-google

la seva versió AMP es troba a:

http://blog.fesomia.cat/2016/03/11/amp-accelerated-mobile-pages-google/amp

La versió AMP és una pàgina construïda amb HTML5 i Javascript amb alguns components propis i CSS3 en línia no superior als 50KB.

Com aconsegueix AMP accelerar la descàrrega de les pàgines? Aquests són alguns dels punts clau:

  • Les pàgines es reformaten, es despullen de molts elements superflus.
  • Es limita la quantitat de codi Javascript i CSS.
  • Es provoca la descàrrega en paral·lel d’elements (càrrega asíncrona). Si cal mostrar publicitat, per exemple, es presenta en marcs (iframes) independents, sempre per HTTPS.
  • S’optimitzen imatges i altres elements, servint només les versions òptimes segons el dispositiu i amb les mides declarades per tal d’evitar salts (autoscrolls) durant la càrrega.
  • Es possibilita el guardat de les pàgines en memòria cau de servidors distribuïts (caching).

Com s’implementa

Google ha alliberat el codi i la informació necessària perquè qualsevol pugui implementar AMP a les seves pàgines. Els ingredients són:

  • L’etiquetatge AMP HTML, que barreja elements estàndard amb alguns de propis.
  • Certs elements CSS3
  • Una biblioteca Javascript i algunes extensions que ho orquestren tot, i que Google ofereix lliurement a través de la seva xarxa de lliurament de continguts a https://cdn.ampproject.org/
  • Google també està guardant a la seva memòria cau mundial les pàgines AMP que indexa per oferir-les més ràpidament segons la geolocalització dels usuaris.

La iniciativa compta ja amb grans socis de l’ecosistema d’Internet, d’àmbits com la premsa, les xarxes socials, la publicitat i diverses plataformes de publicació. Per exemple, Automattic ja ha publicat un connector que permet implementar AMP al WordPress de forma senzilla. En aquest blog l’estem provant.

Prioritat en Google Search

Qualsevol desenvolupador pot implementar AMP, millorar-lo o adaptar-lo com li convingui. I qui ha estat el primer a aprofitar-ho? Exacte: Google.

Fa uns dies Google va anunciar que les pàgines AMP tindran (a partir de ja, diuen) prioritat en els resultats al seu cercador en dispositius mòbils, mostrant-les en un carrusel destacat. Segons ells això significa que, en igualtat de condicions orgàniques, afavoriran les pàgines que implementin AMP en les cerques que es facin des del cercador en mòbils.

Vídeo que ha publicat Google per il·lustrar el comportament del cercador en mòbils sobre pàgines AMP

Alguns avantatges

Certament AMP pinta molt bé i pot comportar alguns beneficis evidents:

  • Millor experiència per als usuaris.
  • Disminució de l’ample de banda necessari per navegar (a veure què diuen els proveïdors de connectivitat).
  • Millor accés a la informació en regions del planeta amb poca qualitat en les connexions.
  • Tot és de codi obert i basat en Web, per contra d’alguns serveis relativament relacionats com Facebook Instant Articles o Apple News.

Algunes inquietuds

Particularment em venen al cap alguns dubtes:

  • De moment no he sabut veure al W3C per enlloc. Què deu opinar dels components no estàndards? Han dit alguna cosa al respecte?
  • Google, amb tot el seu dret, acapararà la distribució accelerada gràcies al seu imbatible CDN. Tornem a delegar als grans proveïdors l’emmagatzematge de la informació. Aquí ho deixo, que aquest punt pot ser molt llarg.
  • Tinc la sensació que el desencadenant ha estat l’intent de solucionar els coneguts problemes de relació entre els editors, la publicitat i els consumidors de continguts. No és res dolent, però sabem que els anuncis són un dels principals generadors de problemes d’usabilitat i accessibilitat en pàgines web. Amb una publicitat més ètica i respectuosa tot seria més senzill.

I per finalitzar no puc evitar reflexionar sobre si no estarem matant mosques a canonades. Caldria no oblidar que avui potser estem publicant d’una forma molt més complicada del necessari, i que de vegades les coses es poden fer més simples, molt més simples.

Sobrec i MWC

Sobre el I Congrés de Sobirania Tecnològica i el Mobile World Congress

El passat divendres 19 i dissabte 20 de febrer es va celebrar a Barcelona el I Congrés de Sobirania Tecnològica, en resposta a l’actual Mobile World Congress 2016 que està tenint lloc aquesta setmana.

Sempre sensibles a aquests temes, vam assistir al primer la jornada del dissabte i, més enllà de comentar cada una de les ponències, voldríem compartir algunes reflexions que ens van madurant al cap amb el pas de les hores posteriors.

A la sobirania s’hi arriba recorrent un camí, no traspassant una porta

Crec que una societat que arribi a guanyar-se la sobirania sobre la tecnologia serà més justa i millor. Això és de sentit comú. És més, parlem d’un objectiu tan complex que diria que una societat que lluiti per la seva sobirania tecnològica ja és necessàriament millor. Però en un món tan complex com l’actual, on conviuen infinites “veritats”, s’haurà d’anar a poc a poc o no hi arribarem.

Però el pas ferm també és imprescindible, i esdeveniments com aquest són necessaris per anar avançant si es fan amb la consciència que cada col·lectiu ha d’anar a la seva velocitat particular.

Penso què (ull, parlo per mi):

  • S’ha de ser crític però criticar amb prudència, sense menystenir cap punt de vista. Hi ha massa ciutadania implicada al MWC per pensar que tothom està equivocat.
  • Cal omplir permanentment el discurs de pedagogia. No tothom és —ni vol, ni ha de ser— furoner o hacker.
  • És bo valorar també les accions parcials si provenen de la bona voluntat (no tothom pot prescindir de tenir telèfon mòbil, però això no l’hi impedeix actuar en altres àmbits).

Un Mobile World Congress sense mirada mundial

De l’esdeveniment —sovint espectacle— del MWC ens arriba cada dia una tempesta d’informació aclaparadora. I, com a consumidor d’alguns dels productes i serveis que s’hi gesten, trobo a faltar que encara no s’abordin de forma directa alguns dels problemes ètics que la mateixa indústria genera: explotació laboral, conflictes bèl·lics per matèries primeres, mercadeig de dades privades, espionatge governamental…

Si aquests temes s’estan tractant seriosament aquesta setmana a Montjuïc, sincerament, a mi se m’estan escapant.

Alguns recursos sobre el I Congrés de Sobirania tecnològica

Ocellet descongelat

Fesomia torna a Twitter

Alguns recordareu que, ara ja fa 6 anys, a Fesomia vam decidir congelar el nostre compte corporatiu de Twitter (@enraona, en aquell temps). Era una època en què la gent de l’empresa teníem més vida social en l’entorn personal que en el professional, de manera que hi havia molt poca diferència entre el que publicàvem al compte corporatiu i als comptes personals. Vam voler simplificar les coses i ens vam decantar pels perfils personals.

En tot aquest temps, però, han anat canviant algunes coses. Les dinàmiques a les xarxes socials han evolucionat, personalment publiquem més i barregem la nostra activitat quotidiana i la laboral fins a un punt en què de vegades és difícil de destriar. També ha passat que l’empresa ha anat ampliant les seves connexions pel seu compte i el dia a dia de la nostra gent, tot i que apassionant, no sempre és rellevant per a tothom.

El cas és que ara ho veiem d’una altra manera. No és que pensem diferent respecte al que vam manifestar en aquell moment, però les condicions han canviat. Així que ens ha vingut de gust tornar a engegar el nostre perfil a Twitter, ara sota la nostra marca @fesomia

@fesomia continuem sent nosaltres, la gent.

Ja ho sabeu, Fesomia som els que som i avui a Twitter de moment som @bfarriol i @antoniopolonio (que sapiguem). La fórmula que apliquem ara és que @fesomia sigui el canal de difusió de les nostres publicacions de to més professional per a la nostra xarxa de relacions corporatives.

¿Serà @fesomia el Twitter seriot i avorrit de @bfarriol i @antoniopolonio? Home, esperem que sigui alguna cosa més, però enfocat en els temes que a hom puguin interessar més enllà del que mengem o critiquem (és broma, això no ho fem mai).

En resum:

Ras i curt, que ens han vingut ganes de tornar a engegar el nostre Twitter corporatiu: @fesomia :)

Privacitat al Firefox

La navegació amb el Firefox ara és encara més segura

El Firefox, el popular navegador de la Fundació Mozilla, s’acaba d’actualitzar a la versió 42 amb una important novetat. Ara, quan obrim una finestra de navegació privada, el navegador activa per defecte un sistema de protecció contra el seguiment que bloqueja els elements que recopilen informació sobre la nostra navegació.

La navegació privada ja ens permetia navegar per Internet amb la tranquil·litat que el nostre dispositiu no recordava l’historial de les pàgines visitades ni emmagatzemava cookies, cerques, contrasenyes o fitxers temporals. Si ara hi sumem la nova característica de protecció contra el seguiment, les pàgines tampoc podran recopilar dades i patrons sobre la nostra navegació, tal com fan normalment amb la intenció de, per exemple, personalitzar la publicitat que ens mostren.

Aquesta característica fa que la nostra sessió de navegació encara sigui més segura i privada que abans. I també pot produir l’efecte secundari de bloquejar molta publicitat, ja que els anunciants són uns dels principals recol·lectors de les nostres dades. Per aquesta raó, algunes pàgines es poden veure visualment diferents quan naveguem d’aquesta forma.

 

Navegació privada al Firefox 42

 

Recordeu el Do Not Track? També és un bon intent per impedir el seguiment de la nostra navegació però no és tan efectiu, ja que deixa al criteri de les pàgines que visitem si el respecten o no. Aquesta nova protecció que incorpora ara el Firefox és molt més radical, ja que directament impedeix la càrrega dels continguts que considera que recullen les nostres dades.

Tinguem en compte, però, que per aconseguir un nivell elevat de privacitat en la navegació cal recórrer a altres sistemes més sofisticats com Tor, del que no trigarem a parlar-ne.

Cada dia és més important ser conscients del rastre que anem deixant quan naveguem per Internet, i que controlar-ho està només a les nostres mans.

Més informació: