Arxiu de la categoria: Comunicació

Article "Un QR amb molta intenció"

Foto de Grant Hutchinson a a Flickr

Un codi QR amb molta intenció

Els codis QR  no acaben de ser útils, sembla que no sabem trobar-hi una bona aplicació.

Crec que el problema no és del QR, la gran majoria de telèfons —per no dir tots— ens permeten llegir-los. Crec que els QR fallen perquè no ens preocupem de fer-los servir bé. Pocs són conscients que els QR poden afegir informació rellevant, útil i adequada al moment.

Avui he trobat un exemple d’aplicació de QR que m’ha semblat molt ben pensat. L’he trobat en una ampolla de vi Experiencias de Paco García, que la teniu mig/mal fotografiada aquí.

Exemple de QR ben pensat

Per què em sembla aquesta una bona aplicació d’un QR ?

Per diferents motius:

  1. Perquè el QR amplia el contingut de la contraetiqueta.
    En un producte extremadament embolcallat de literatura com el vi, en què cada celler ha de fer un sobreesforç per defensar el valor particular de les seves ampolles, una etiqueta limitada en espai obliga a la síntesi. El QR amplia possibilitats i permet continuar amb el relat amb més detalls.
  2.  Perquè són vàries les oportunitats per llegir el QR.
    Tindrem diverses ocasions per obrir el QR  amb tranquil·litat: a casa quan hem comprat el vi, a mig sopar (el QR pot acabar sent motiu de conversa), abans de llençar l’ampolla… qui sap!
  3. Perquè sabem què hi ha darrere el QR abans d’obrir-lo.
    El codi va acompanyat d’un avís: s’activarà un vídeo que explica què és una Experiencia Paco García. És aquesta una informació que poques vegades ens donen i és important, perquè ens ajuda a decidir si ens va bé activar el codi i, evidentment, si ho fem tenim predisposició a dedicar-hi uns minuts.

Llavors per què els QR tenen tan poc èxit?

Perquè no els donem un ús útil. Abans d’incloure un QR en una etiqueta és fonamental valorar la funció que ha de tenir. Ens hem de posar a la pell de qui l’ha d’obrir per reconèixer quan i per a què li resultarà rellevant connectar amb la informació que l’acompanya.

En l’exemple que seguim avui el QR ens ofereix conèixer més a fons què hi ha darrere d’aquest vi. L’etiqueta diu que obrir l’ampolla implica viure una “experiència” i el QR sembla que ens ajudarà a preparar-nos per a viure-la. Si som dels que defensem el ferm vincle entre beure i menjar i el món sensorial, tenim molts números d’acabar utilitzant el QR.

En resum, no falla la tecnologia, falla la preparació i la forma que tenim d’utilitzar-la. Crec fermament que els QR estan mal aprofitats, només són útils si s’utilitzen amb un enfocament pràctic.

I com s’acaba aquesta experiència?

Amb frustració! —Ho sento Paco García, no t’ho prenguis malament.

Aquest exemple d’aplicació de QR que comentem està ben planificat, però té un mal final: vaig escanejar el QR convençuda de trobar un vídeo que em defensés les particularitats d’aquest vi i em vaig trobar amb una pàgina d’error 404. Ooooooh, el QR i el destí d’aquest no ha sobreviscut a l’envelliment del vi, quina llàstima!

Un aprenentatge n’hem de treure d’aquesta gamba: si algun dia inclous un QR en algun dels teus productes, has de vetllar perquè el destí on apunta estigui actiu i funcionant tant de temps com calgui.

El vídeo existeix, el vaig trobar al web i està prou bé. Hi ha molta intenció, estil i explica coses sobre el vi que segurament molts no sabem. Si l’haguéssim pogut veure durant el sopar hauria estat un bon tema de conversa i, ja saps, és amb records i converses com es fixen els noms dels vins que ens agraden.

Combinar formats i recursos comunicatius és fonamental per a una correcta dispersió de l’activitat digital d’una empresa. A Fesomia t’ajudem a organitzar una estratègia de continguts eficient, que t’ajudarà a defensar amb solidesa el valor del teu treball. Vols saber què podem fer per tu? Parlem-ho.

Foto de Joost Markerink
 a Flickr

Foto de Joost Markerink a Flickr

Fitxes de productes que ajuden a vendre

És difícil trobar un servei de venda online en el qual les fitxes dels productes estiguin ben treballades. Sorprèn, perquè una bona redacció és fonamental per captar l’atenció del client i generar la confiança necessària per acompanyar-lo a comprar.

De tant en tant apareix alguna botiga en línia amb les fitxes dels productes ben afinades, són casos especials, excepcionals, que val la pena conèixer, analitzar, valorar i utilitzar de referent. Avui volem analitzar amb detall un d’aquests bons exemples, concretament el de Laconicum.

Un bon exemple de redacció per a un ecommerce

Laconicum és una botiga en línia de cosmètics. Aquest ecommerce destaca des del primer dia per la redacció de les fitxes de productes. Analitzem-ne un exemple: busco un xampú amb te -és la primera idea que he tingut- i trobo aquesta fitxa.

Fitxa d'un producte de Laconicum

[Guardem una impressió en pantalla per si l’enllaç a la fitxa falla. Si és així, pots llegir la fitxa completa d’aquest xampú aquí.]

Quan el disseny acompanya

El disseny és net, endreçat, gairebé higiènic. Sorprèn poc, però aquí poc ha de sorprendre. Un disseny ordenat i visualment senzill permet que els productes tinguin protagonisme, com ha de ser. A més, en una botiga en línia de cosmètica, la netedat és un valor clau que ho ha d’embolcallar tot.

Quan la redacció ajuda a vendre

És en la redacció on destaca Laconicum, amb un text particular, interessant i ben organitzat. Saltem paràgraf per paràgraf i mirem com ens descriuen el producte:

  1. La sensació d’una bona experiència, primer! I és així com comença la descripció, explicant que amb aquest xampú s’aconsegueix un efecte realment agradable. El client sap de què se li parla, qui compra a Laconicum té un interès important en cuidar el seu aspecte personal, segurament ha provat molts productes i segurament és especialment sensible per l’efecte que sabons i cosmètics provoquen. Compartir sensacions i emocions connecta, i la connexió atrapa.
  2. La descripció objectiva, allò que tothom explica, també surt. Qui busca un producte de cosmètica especial necessita saber quina és la base “conceptual” que s’ha seguit per fer el producte. I és això el que s’explica en el segon paràgraf. La descripció més tècnica i formal la trobes en aquest digne segon lloc i tota junta.
  3. Compromís per conèixer allò que es ven, en una sola frase ens fan saber que qui escriu el text ha provat el xampú, i per tant la valoració que en fa potser és subjectiva, però està feta amb coneixement de causa.
  4. Sinceritat: a tu potser no t’anirà bé. A Laconicum s’atreveixen a explicar que aquest xampú no és ideal per a tothom.
  5. Un resum clar i en tres frases. Per acabar tres idees claus sobre efectes, sensacions i recomanacions d’ús.
  6.  Encara més: tens al·lèrgies, et mires la lletra petita? Ja al final, en lletra més petita i només pels que busquen aquest tipus d’informació, s’hi inclou una breu descripció de components del producte i característiques de la seva fabricació.
  7. Al final, gairebé fora de la fitxa, s’inclouen encara 4 blocs d’informació més:
    • Consells per combinar aquest producte amb d’altres.
    • Instruccions d’ús. És només un xampú, però qui es cuida ho fa a consciència i segur que agraeix que se li expliqui el truquet amb el qual s’aconsegueix el millor resultat.
    • La durada del pot, molt important! Aquesta dada ajuda a què el client trobi el producte molt menys car, fins i tot barat, quan veu que li durarà molt…
    • I un detallet més: per a quin tipus de cabell es recomana aquest xampú. Aquesta també és la dada que surt sempre, però per això mateix, aquí no se la poden oblidar.

Per què és bona la redacció d’aquesta fitxa de producte?

Creus que s’han deixat alguna cosa?  Realment la fitxa dels productes de Laconicum contenen molta informació, llarga i molt detallada, però organitzada en paràgrafs curts, ben segmentada i estructurada de forma que:

  • Qui no vol llegir no ho fa.
  • Quin s’ho llegeix tot troba un to i un estil proper, humà i amb caràcter.
  • Qui busca una informació determinada, la troba.
  • A més el disseny està al servei dels continguts i fa possible que una fitxa tan llarga no resulti pesada.

I per què convé explicar els productes d’una botiga en línia amb tant de detall?

Cal generalitzar l’hàbit de redactar a consciència les fitxes de productes de les botigues en línia, perquè només aporta avantatges:

  • És una forma fantàstica de demostrar interès, coneixement del producte i valor per allò que es ven.
  • Si es fa bé atrau l’atenció de qui està interessat en el producte i necessita una empenta per a comprar-lo.
  • Qui necessita informació detallada la té, qui no -si el disseny gràfic i l’estructura en paràgraf és bona- se la pot estalviar.
  • És bo pel SEO de la botiga en línia.
  • És bo pel nivell de qualitat de l’anunci quan es fa una campanya de Google AdWords.

Redactar bones fitxes de productes demana pràctica per escriure i temps, però la venda sempre ha necessitat pràctica i temps… Sempre!

A Fesomia, t’ajudem a crear i aplicar una estratègia de continguts per al teu comerç online. Trobarem un to, un missatge i una estructura que t’ajudarà a escriure per atreure, convèncer i vendre. 

Foto de 
Fruitnet
 a a Flickr

Foto de Fruitnet a a Flickr

El golós laberint de la venda online

Ahir, per encàrrec de la Càtedra d’emprenedoria de la URV, vam fer una xerrada a Altafulla sobre comerç electrònic. La venda online és complexa, i les petites empreses necessitem un enfocament clar i organitzat, que ens permeti trobar el nostre lloc en aquest complex món. Aquest és el nostre objectiu quan fem tallers sobre comercialització i venda online: trobar l’encaix per a emprenedors i petites empreses.

 

Apuntem breument les idees clau que vam exposar a la xerrada:

  1. Un racó per a les petites empreses en la immensitat de la venda online. 
    Diferenciació, especialització, diversitat, producte únic i/o proximitat. Creiem que són les possibilitats que tenim els petits en la venda online. Poc podem competir amb preus més barats, sempre hi haurà algú que ens guanyarà, en aportar els valors personals inherents a la nostra forma d’atendre el client, hi tenim una oportunitat.
  2.  És el moment del botiguer de la cantonada, si va acompanyat.
    Arriben bons temps per a la venda agrupada de proximitat: el comerç local, si sap treballar en equip i formar-se bé, pot oferir un servei realment rellevant.
  3. El client és el nostre centre d’atenció.
    El procés de compra, amb les preocupacions, interessos i neguits del nostre client és la base de tot, defineix la complexitat i el tipus de tasques que hem de fer per vendre online.
  4. Una botiga en línia és un negoci,
    té unes despeses i ha de generar uns ingressos. Gestionar una botiga online consisteix a organitzar i fer totes les accions necessàries per a fer-la viable: optimitzar SEO, publicitat de pagament, participació a les xarxes, enviament de correus i mil tasques més, totes tenen la finalitat d’aconseguir bons resultats.
  5. La segmentació és un dels pilars d’una bona acció de comunicació digital per a la venda online.
    De la segmentació Ja n’hem parlat amb detall en altres articles, i en el comerç en línia és aquesta una tasca fonamental, gràcies a la qual sabràs connectar amb els teus clients just per oferir el que busquen en el moment que ho necessiten.
  6. Explica’t amb molt de detall, sense deixar-te res.
    En una botiga en línia les fitxes dels productes han d’estar molt ben documentades, s’ha d’explicar tot allò que un client pot voler saber. Gràcies a un bon disseny aconseguirem que visualment tanta informació sigui funcional, de fàcil lectura.
  7. Dades ben gestionades al servei de tothom.
    Cal conèixer els nostres clients i recollir dades per a fer-ne un ús correcte, per oferir serveis enfocats a cada client, que els siguin útils.
  8. Forma’t i busca gent que t’ajudi.
    Són moltes les tasques que s’han de fer en un comerç en línia, i de disciplines molt diverses. Cal adquirir tècnica, especialització, per això el suport de gent ben preparada i de la teva confiança és important.

I mil coses més, dues hores donen per molt i per molt poc quan es tracta d’un món tan complex i alhora interessant com és la venda en línia.

Llenguatge visual, pensament abstracte i bons jocs de taula

Dissabte, després d’un sopar en família, vam acabar fent una partida de Dixit, un joc de taula molt divertit per a totes les edats i molt útil per entrenar el llenguatge visual.

A grans trets, aquest joc de cartes consisteix en atorgar un concepte a una carta, però amb certes condicions:

  • Si tothom endevina el concepte que has atribuït a la carta perds, perquè és considera que la teva definició és massa evident i l’obvietat no té premi.
  • Si cap dels altres jugadors endevina el concepte perds, perquè no has sabut jugar amb els elements del llenguatge comú i la complexitat extrema no té premi.
  • Quants més jugadors -però no tots- fan la relació correcta entre carta i concepte, llavors és quan més punts guanyes. 

Si vols saber exactament com es juga al Dixit fes un cop d’ull a les instruccions.

 

Quina gràcia té Dixit.

Dixit, un joc per entrenar el llenguatge visual

Fotografia de yoppy a Flickr

És un gran exercici de comunicació visual i aquest entrenament és fantàstic per a petits i grans:

  • Es treballa el llenguatge abstracte. Les imatges de les cartes són suggeridores i de missatge obert.
  • És el joc del codi compartit, que ens entrena la capacitat per construir i crear missatges visuals comprensibles, però allunyats de les obvietats i de la descripció purament objectiva.
  • L’estratègia i l’observació són importants. Has d’acabar coneixent als altres jugadors i deduint les bases del seu pensament.

I de fet, el llenguatge visual no demana precisament aquestes habilitats? En el món de la comunicació multimitjà, on la imatge cada cop té més presència, és molt valuós i necessari saber jugar i crear amb les imatges, de la mateixa forma que els bons escriptors saben jugar amb les paraules. Un text ben escrit ens aporta, gràcies a la gramàtica i un bon lèxic, música, ritme, sentiment, emoció… I una bona imatge ben construïda, ben triada i ben relacionada amb el text que l’acompanya, ens nodreix el missatge amb potència, amb solidesa, amb subtils matisos que ràpidament captem, que convertim en sentit i en significat.

Així que recomano Dixit molt i molt. Te’l recomano si els teus fills estan creixent i aprenent a jugar amb el pensament abstracte. Te’l recomano a tu, perquè com a consumidor de continguts visuals és bo que també entrenis el llenguatge visual, el pensament abstracte i l’estratègia comunicativa. I ho recomano sobretot a gent com jo, que ens guanyem la vida generant continguts digitals, perquè Dixit és un gran entrenament per a:

  • Deixar de malbaratar les imatges a base de fer tries obvies, redundants i sense cap valor extra. Prou ja de relacionar el concepte “negocis” amb la foto de dos donant-se la mà. El concepte “finances” amb un grapadet d’Euros. La secció “Contacte” amb una noia rossa (sempre la mateixa noia rossa) amb el pinganillu del telèfon a l’orella…
  • Mantenir l’hàbit constant de comprendre com les altres persones capten, interpreten i reconeixen un element comunicatiu. Perquè la comunicació bidireccional ens demana a cada segon aquest gran exercici.
  • Contribuir a la cultura visual, a saber crear amb sentit missatges rics en tota la seva dimensió.

He d’acabar però fent una confessió: #joconfesso que dissabte després de sopar vaig perdre al Dixit i per molt! Em cal un entrenament constant i intens, però molt emocionant… ;-)

Agrobotigues digitalitzades a consciència

Hem acabat l’octubre participant en un curs que ha organitzat el Centre de Formació i Estudis Agrorurals del Departament d’Agricultura sobre les agrobotigues. En el nostre cas vam participar amb la xerrada Les possibilitats de les TIC a l’agrobotiga.

La tasca que hem fet durant els dos anys de relació professional amb la Cooperativa Falset Marçà ens ha permès posar en pràctica diferents tècniques i recursos tecnològics, amb els quals hem treballat, aprofundit i gestionat la relació comunicativa entre l’empresa i el client. Aquesta xerrada la vam basar en aquesta experiència: vam triar una sèrie de recursos digitals pràctics, d’aplicació possible, que es poden incorporar amb certa facilitat en les dinàmiques de relació amb el client i dels quals n’hem experimentat l’ús, la gestió i en tenim resultats.

 

Vam aprofitar també per defensar una actitud pràctica i funcional en l’ús de les TIC, una forma d’usar-les que demana trencar una una sèrie de límits. Per exemple:

  • No hi ha límit entre el que és digital i el que és presencial: una compra es pot començar a la botiga en línia, fent-hi la comanda i acabar a l’agrobotiga, que es converteix en el punt de recollida de la mercaderia.
  • La distància física ja no és un límit per establir i mantenir una bona relació amb els clients: els suports digitals ens permeten construir un vincle ferm amb un possible client abans que compri a l’agrobotiga per primera vegada i alhora, ens permet nodrir un bon contacte amb algú que ja n’ha estat client.
  • Les aplicacions digitals amb un component lúdic no són cap element de distracció, al contrari, són recursos que ens aproximen al client. En aquest sentit les aplicacions de geolocalització i els codis QR són molts interessants per a una agrobotiga.

A Enraona sempre hem cregut que els entorns digitals són ambients ideals per als petits productors, per a les persones i les empreses que elaboren el seu propi producte, el coneixen molt a fons i saben dotar-lo d’un valor extra. Són espais de conversa, d’interacció i de creació de vincles ferms entre el que ho planta i ho cull i el que ho cuina i s’ho menja.

Seguirem defensant aquest sentit de les TIC i treballant perquè la comercialització de productes agrícoles de qualitat es faci en benefici de qui cull i de qui menja.