Arxiu de la categoria: Màrqueting digital

Article "Un QR amb molta intenció"

Foto de Grant Hutchinson a a Flickr

Un codi QR amb molta intenció

Els codis QR  no acaben de ser útils, sembla que no sabem trobar-hi una bona aplicació.

Crec que el problema no és del QR, la gran majoria de telèfons —per no dir tots— ens permeten llegir-los. Crec que els QR fallen perquè no ens preocupem de fer-los servir bé. Pocs són conscients que els QR poden afegir informació rellevant, útil i adequada al moment.

Avui he trobat un exemple d’aplicació de QR que m’ha semblat molt ben pensat. L’he trobat en una ampolla de vi Experiencias de Paco García, que la teniu mig/mal fotografiada aquí.

Exemple de QR ben pensat

Per què em sembla aquesta una bona aplicació d’un QR ?

Per diferents motius:

  1. Perquè el QR amplia el contingut de la contraetiqueta.
    En un producte extremadament embolcallat de literatura com el vi, en què cada celler ha de fer un sobreesforç per defensar el valor particular de les seves ampolles, una etiqueta limitada en espai obliga a la síntesi. El QR amplia possibilitats i permet continuar amb el relat amb més detalls.
  2.  Perquè són vàries les oportunitats per llegir el QR.
    Tindrem diverses ocasions per obrir el QR  amb tranquil·litat: a casa quan hem comprat el vi, a mig sopar (el QR pot acabar sent motiu de conversa), abans de llençar l’ampolla… qui sap!
  3. Perquè sabem què hi ha darrere el QR abans d’obrir-lo.
    El codi va acompanyat d’un avís: s’activarà un vídeo que explica què és una Experiencia Paco García. És aquesta una informació que poques vegades ens donen i és important, perquè ens ajuda a decidir si ens va bé activar el codi i, evidentment, si ho fem tenim predisposició a dedicar-hi uns minuts.

Llavors per què els QR tenen tan poc èxit?

Perquè no els donem un ús útil. Abans d’incloure un QR en una etiqueta és fonamental valorar la funció que ha de tenir. Ens hem de posar a la pell de qui l’ha d’obrir per reconèixer quan i per a què li resultarà rellevant connectar amb la informació que l’acompanya.

En l’exemple que seguim avui el QR ens ofereix conèixer més a fons què hi ha darrere d’aquest vi. L’etiqueta diu que obrir l’ampolla implica viure una “experiència” i el QR sembla que ens ajudarà a preparar-nos per a viure-la. Si som dels que defensem el ferm vincle entre beure i menjar i el món sensorial, tenim molts números d’acabar utilitzant el QR.

En resum, no falla la tecnologia, falla la preparació i la forma que tenim d’utilitzar-la. Crec fermament que els QR estan mal aprofitats, només són útils si s’utilitzen amb un enfocament pràctic.

I com s’acaba aquesta experiència?

Amb frustració! —Ho sento Paco García, no t’ho prenguis malament.

Aquest exemple d’aplicació de QR que comentem està ben planificat, però té un mal final: vaig escanejar el QR convençuda de trobar un vídeo que em defensés les particularitats d’aquest vi i em vaig trobar amb una pàgina d’error 404. Ooooooh, el QR i el destí d’aquest no ha sobreviscut a l’envelliment del vi, quina llàstima!

Un aprenentatge n’hem de treure d’aquesta gamba: si algun dia inclous un QR en algun dels teus productes, has de vetllar perquè el destí on apunta estigui actiu i funcionant tant de temps com calgui.

El vídeo existeix, el vaig trobar al web i està prou bé. Hi ha molta intenció, estil i explica coses sobre el vi que segurament molts no sabem. Si l’haguéssim pogut veure durant el sopar hauria estat un bon tema de conversa i, ja saps, és amb records i converses com es fixen els noms dels vins que ens agraden.

Combinar formats i recursos comunicatius és fonamental per a una correcta dispersió de l’activitat digital d’una empresa. A Fesomia t’ajudem a organitzar una estratègia de continguts eficient, que t’ajudarà a defensar amb solidesa el valor del teu treball. Vols saber què podem fer per tu? Parlem-ho.

grafit, una noia atacada per 5 tuits

Foto d'Alex Ingram a Flickr

Més que cinc tuits cada dia

Quan fem un curs o una xerrada sobre màrqueting digital, tard o d’hora algú pregunta: sí però… cada quant he de publicar al blog? Quantes xarxes socials he de treballar a la vegada? Quant de temps he de dedicar a gestionar el meu pla de màrqueting digital?… Són les preguntes d’algú que vol entendre un món complex i que busca comprendre’l per fer bé la seva feina.

Sé que la resposta no agradarà. I no agradarà perquè una pregunta tan concreta espera una “inexacta” resposta curta i directa: “Cada 3,6 hores”, “1 hora a la setmana”. Així que la conversa acaba amb un descoratjador “Depèn, això ho hauràs de decidir tu!”

Avui intentaré donar una resposta aclaridora i concreta, però alhora complexa. Necessito deu minuts. Me’ls concedeixes?

Per què no et puc dir cada quant has de publicar un tuit?

Doncs perquè estem parlant de màrqueting i comercialització digital, estem parlant de gestió empresarial, de vendes i, sobretot, de relació entre persones. I com tu saps, no hi ha res més complex que les relacions humanes i a l’empresa no hi ha res més complicat com vendre. A tot això hi afegim un entorn tecnològic que incorpora certes dificultats a la relació comunicativa que hem d’establir… Vaja, que la regularitat de publicació al blog, els missatges que deixes a la xarxa i els perfils digitals d’empresa són petites peces d’un gran univers i responen a decisions que has de prendre tu, tenint en compte diferents condicionants.

Amb el desig de fer més comprensible l’activitat digital empresarial, he dibuixat un esquema amb alguns dels conceptes claus que intervenen en la planificació i l’execució d’un pla de comercialització digital. Et proposo que l’esbocinem.

1. Què venim a fer aquí? Per a què fem màrqueting digital?

La participació digital d’una empresa ha de tenir una intenció ben enfocada, clara, directa i amb efectes positius sobre la feina.

1. màrqueting digital per a millorar l'activitat comercial

Partim d’un objectiu general que ha de tenir un reflex directe en la nostra empresa. El màrqueting digital o ens ha d’ajudar a vendre més o ens ha d’ajudar a fer-ho amb més agilitat, amb menys costos.

Per fer possibles aquestes fites ens cal una sèrie d’elements:

Idees, recursos i coneixements tècnics, mètode per a aplicar en màrqueting digital

  • Bones idees
  • Recursos tècnics
  • Coneixements tècnics
  • Mètode

2. Bones idees per tenir converses interessants entre persones que coincideixen

Quan posem en acció un pla de màrqueting digital ens disposem a establir una relació comunicativa, habitual i rica amb moltes altres persones. Ens cal tenir arguments, continguts de valor, hem de saber i hem d’oferir allò que cobreix les necessitats dels nostres possibles clients. Ens cal un diàleg valuós, que vagi molt més enllà del discurs publicitari.

Idees per resoldre, valor afegit i informació rellevant

Per exemple: un molí d’oli ha descobert que els botiguers que venen oli d’oliva verge necessiten nodrir la seva figura de “professional expert en olis”. Per això ha decidit preparar i fer arribar als minoristes informació variada i especialitzada sobre l’oli d’oliva, perquè cadascú l’aprofiti com vulgui i la publiqui a les xarxes socials. Aquest seria un exemple d’una bona idea que resol la necessitat d’un possible client.

infografia oli

Fragment d’una Infografia sobre l’oli d’oliva a Pinterest

D’on surten les bones idees? De la nostra capacitat per conèixer i dotar de valor la nostra empresa, el producte i el nostre servei. Però, sobretot, les bones idees s’obtenen d’analitzar les particularitats dels nostres clients i del resultat que hem obtingut fins al moment en les accions d’interacció comunicativa.

3. Llocs web, blogs, xarxes socials i tot el que convingui, la capsa d’eines més gran

Eines per ser i per ser-hi, per interactuar, per ordenar, emmagatzemar, compartir, relacionar… Les eines són importants en funció de la seva utilitat, perquè ens ajudin a fer bona feina, amb agilitat i resultats. Cal però saber-les utilitzar i sobretot conèixer llenguatges i patrons de comportament tàcit.

04

4. Escriure, parlar, sentir, escoltar i connectar

Coneixements sobre tècniques comunicatives adaptades al mitjà digital.

Redacció de continguts digitals, narrativa multimedia i gestió de dades

Conèixer tècniques de comunicació digital t’ajudarà a segmentar els missatges perquè siguin tan curts i concrets o tan detallats com calgui en cada moment i en cada mitjà.

Et cal saber distribuir els teus continguts per la Xarxa per decidir, per exemple, quan i com té sentit fer un article al blog i com en pots extreure quatre o cinc idees clau del mateix article i convertir-les en tuits. Mira, aquí tens un bon exemple:

Jeni’s × Intelligentsia House Coffee Kit from Jeni’s Splendid Ice Creams on Vimeo.

Aquests coneixements també t’ajudaran:

  • A saber com has d’estructurar els continguts del teu lloc web perquè en el moment que vulguis millorar el posicionament orgànic o vulguis fer una campanya de publicitat de pagament, el lloc web estigui ben preparat i aconsegueixis els millors resultats possibles.
  • Les tècniques de comunicació van lligades a la interacció entre persones. En aquest bloc també hi són les bases per a preparar informació digital atractiva, persuasiva, en la qual el teu possible client trobi ordre, estructura, sentit i un missatge fiable que mereixi el seu interès.

També hem inclòs en aquest apartat les tècniques de gestió i anàlisi de dades. Són coneixements que t’ajudaran a:

  • Saber quina informació has de conèixer per valorar els resultats del treball digital.
  • Identificar els detalls que particularitzen al teu client. Són dades importants, ja que de l’anàlisi d’aquestes aconseguiràs informació útil per a les bones idees.

5. I, òbviament, el mètode

Entenem mètode com una sèrie de processos i de pautes de treball que t’han d’ajudar a combinar totes les peces, a organitzar la feina, a tenir una activitat digital regular, establir una bona relació amb el teu client, identificar i valorar com evoluciona la feina. En resum: saber què has de fer, per quin motiu, quan ho faràs, com ho faràs i identificar si vas pel bon camí… i integrar-ho en la teva feina diària, igual que ho fas amb altres àmbits empresarials, com la gestió de finances, la producció, etc.

Mètodes de treball en estratègia digital

El màrqueting digital és un marc ampli i complex. Intervenen diferents disciplines i tu no les podràs assumir totes, però si ets el responsable d’extreure el màxim partit a l’estratègia de participació digital de la teva empresa, és important que coneguis el mapa complet. Només així com sabràs prioritzar, segmentar, delegar i liderar.

Gràfic complert sobre elements que intervenen en una estratègia digital efectiva

Pots veure i descarregar l'esquema complert clicant en aquest enllaç

Com sol passar amb els temes complexos, hem de tenir una visió global i alhora comprendre el sentit de cada peça. En el màrqueting digital passa això mateix:

  • Cada peça és important
  • Cada peça té una forma concreta i una funció
  • S’ha de saber posar cada peça al lloc que toca
  • S’han de tenir totes les peces
  • S’ha de tenir alhora una idea clara sobre què volem construir.

Big Data Week. Dades obertes, tancades i barrejades.

 

Aquesta setmana s’està celebrant la Big Data Week, un esdeveniment en el que participen ciutats de tot el món per tractar el tema del Big Data.

Assistim a algunes de les activitats proposades dins de l’extens programa que han preparat des del media140, entitat responsable de l’esdeveniment a Barcelona.

La segona presentació del dilluns (uns apunts de la primera aquí) va esdevenir una taula rodona entre Javi Creus, Jordi Graells i Genís Roca al voltant d’alguns conceptes molt interessants entre les dades obertes (Open Data), el Big Data, l’administració pública, les empreses i els ciutadans i clients.

En particular, en Genís Roca va fer algunes reflexions que ens van semblar molt interessants i que intentarem resumir a continuació, encara que sigui de forma ràpida.

  • El concepte Big Data implica manegar un volum ingent d’informació, molta més de la que la majoria de les administracions públiques acostumen a generar o gestionar en forma d’Open Data o dades obertes.
  • El Big Data es concentra, i cada cop més, en les empreses privades. Per exemple, en el registre d’ubicacions geogràfiques que acumula un operador de telefonia mòbil dels seus usuaris, o en les bases de dades amb les transaccions financeres a temps real que guarda una operadora de targes de crèdit… això sí que és BIG. Però no “Open”, alerta.
  • Imaginem el potencial resultant de creuar dades entre aquests magatzems enormes d’informació, ara independents. La transcendència (social i econòmica) que tindria aquesta informació processada seria enorme. Però, perquè les grans companyies no ho han fet ja? Segurament per por als problemes legals i d’imatge que comportaria.
  • En Genís “vaticina” el naixement de “nodes de confiança” que faran de pont legal i funcional per facilitar l’intercanvi d’aquestes dades no obertes entre empreses gestores de Big Data. Aquests nodes serien grans empreses operadores que oferirien un servei que no estarà a l’abast de qualsevol.

En definitiva, que es dibuixa un nou model de negoci “entre grans” amb les nostres dades. Nosaltres els clients, com a generadors d’aquestes dades en definitiva, haurem de buscar la nostra pròpia veu en aquest nou panorama.

12 reflexions per començar a la Xarxa per feina

Dotze

Fotografia de Mrs Logic, a Flickr

Ja fa temps que vaig començar a traduir el quadern de Radiant 6,  How to Transform your Small Business Whit Social Media i a mesura que avançava la traducció vaig anar afegint comentaris i elements d’altres llocs. En un dels apartats més interessats es proposen 12 reflexions per als que volen començar a tenir una activitat digital amb enfocament professional. Pensant en la Tinet Jornada de demà, crec que és el moment de publicar-ho. 

1. A la xarxa hi ha molta gent i hi són per sentir-s’hi a gust.
Per damunt de tot, per damunt de la necessitat de la teva empresa per donar-se a conèixer, guanyar nous clients i vendre més, la Xarxa és un espai d’interacció i de relació. Hi ha molta gent que hi és per aprendre dels altres, per compartir allò que aprèn i per sentir-s’hi a gust. Si vols formar part de la Xarxa vetlla per enriquir aquest ambient.

2. Algunes coses s’han de fer d’una altra manera.
Ni se’t passi pel cap copiar els patrons de la publicitat tradicional a les xarxes socials. Si vols tenir un lloc a la Xarxa crea una teranyina de bons contactes. Vés creixent i forma part d’un col·lectiu que t’accepti i t’ajudi, no hi vagis a fer propaganda. No funciona, és més, els usuaris de la Xarxa rebutgen aquesta pràctica i arraconen les empreses i les persones que la practiquen.

A la Xarxa és important donar i rebre, valorar les aportacions dels altres, difondre entre el teu cercle de contactes allò que han fet d’altres i que tu creus que té valor. Compartir interessos, dubtes, coneixements, experiències, idees, pors, problemes… i de tant en tant, molt de tant en tant, fes una aportació enfocada directament a la venda d’un producte.

Alguns grans coneixedors recomanen que et mantinguis en una proporció de 9 a 1: per cada 9 aportacions que facis aportant valor i coneixement (de creació pròpia o d’una font externa) pots fer 1 aportació amb un enfocament clarament comercial. Aquesta proporció hi ha qui diu que s’ha de mantenir en un 12 a 1.

3. Vius en comunitat, sigues educadíssim/a.
Que la soledat del teu despatx no t’enganyi. Darrera del terminal que utilitzes per connectar-te hi ha un munt de persones que t’estan tenint en compte, t’escolten, t’acullen i t’han triat per formar part de la seva xarxa persona. Sigues educat/ada: escolta amb atenció, si et pregunten respon amb rapidesa, entra al diàleg, ofereix ajut i informació, agraeix que et tinguin en compte i que valorin la teva participació.

4. No és una cursa de velocitat, però cal ser ràpid.
Et caldrà tenir un terminal mòbil on puguis configurar els teus comptes i saber, amb certa rapidesa, si algú et pregunta alguna cosa, t’anomena o t’inclou en la seva xarxa. Hauràs de respondre a aquestos fets i amb certa rapidesa. Vigila! Diem amb certa rapidesa, no immediatament. Tu has de poder seguir fent la teva feina i centrar-te unes hores en preparar un document, en fer una reunió, atendre els clients o fer els vidres, però és important que regularment estableixis contacte amb el teu cercle digital i atenguis aquells assumptes que han sorgit. A Internet el temps és important, les converses asincròniques però en poques hores s’han de poder resoldre i tu has de poder seguir fent la teva feina i movent-te d’aquí allà com has fet sempre.

5. La imatge és un element clau de la conversa.
A la Xarxa és molt fàcil explicar coses interessants amb altres mitjans diferents al text escrit: les fotografies, els vídeos, les infografies, els enregistrament de so… són molt ben rebuts. Per exemple és més fàcil enregistrar un vídeo de com funciona un aparell que no pas explicar-ho per escrit. Sovint les fotografies de fets habituals i de coses que passen en el nostre dia a dia transmeten molt clarament un missatge clau. Pensa-hi!

6. Poc i bo.
A la Xarxa les comunicacions solen ser més curtes que en els mitjans tradicionals, però no per això menys interessants. Quan vulguis explicar alguna cosa és tant important que sigui curta com que sigui interessant, i aquesta combinació s’aconsegueix entrenant bé la capacitat de síntesi.

7. Són els altres que decideixen si et volen dins la seva xarxa.
La gent tendim a desconfiar dels perfils digitals d’empreses, hi ha una certa por a trobar algú amb un extremat afany de vendre i sense cap intenció de participar en la comunitat. Hauràs de fer un esforç per lluitar contra aquest perjudici i caldrà que demostris que entens que a la Xarxa no s’hi pot entrar amb l’objectiu obsessiu de fer diners. Has de saber oferir la faceta més personal i especial de la teva empresa i abocar tota la amabilitat i respecte que ja mostres quan atens presencialment a clients, col·laboradors, proveïdors i altres persones que s’acosten al teu negoci. Aquí, aquesta actitud es tradueix escoltant amb atenció, presentant-te quan algú t’inclou en el seu cercle de contactes, reconeixent l’interès pel que fa i pel que dius i agraint molt positivament que els altres, desinteressadament, parlin bé de tu i del teu negoci.

8. No separis la xarxa del món físic. La frontera on /off no existeix.
Ara hauràs d’aprendre a utilitzar noves eines, a adaptar la teva forma de relacionar-te i d’expressar-te, però això no t’ha de confondre. Les persones que et trobaràs a la Xarxa te les trobaràs també en una situació presencial. Dins i fora valoren les mateixes coses, defensen les mateixes idees i esperen de tu el mateix. No els vulguis enganyar, no te’n sortiràs, i deixaran de confiar en tu dins i fora d’Internet.

9. Manté viva la relació amb la gent de la teva xarxa.
Parla amb les persones que formen el teu entorn. Quan algú expliqui alguna cosa que t’interessa comenta-ho, sigues agraït quan sigui oportú, respon els comentaris al teu mur de Facebook o LinkedIn (si en tens) i al teu blog. Al principi això no et portarà gaire feina, costa molt que els altres s’adrecin directament a tu i et passarà menys vegades de les que esperes, però si ets constant la interacció amb els usuaris anirà augmentant. Això et portarà més feina, però alhora és una molt bona senyal. Quan et passi això pots contestar cada dia els comentaris que demanen més atenció i contestar amb un comentari general les aportacions que vagin enfocades cap a un mateix tema, per exemple, si reps diferents felicitacions perquè la teva empresa surt en un article d’un diari econòmic com a cas d’èxit, llavors pots fer un comentari general, agraint a tots els que han llegit l’article que t’ho hagin fet saber.

10. Coneix als que formen la teva xarxa.
És important que gestionis els teus contactes des d’un principi, amb el temps aniran creixent i si has fet una primera organització des del principi després et serà més fàcil gestiona les interaccions. Potser és interessant que sàpigues a qui coneixes personalment, que agrupis els seguidors pels àmbits d’interès que ha manifestat, per si són clients, proveïdors, prescriptors…

És interessant que trobis regularment un temps per revisar qui forma part de la teva xarxa, la relació de seguidor/seguit que teniu entre vosaltres. Amplia el teus cercle, no tots han de ser d’idees afins, és bo conèixer el punt de vista de gent diferent a tu, de competidors, de persones d’altres sectors professionals.

11. Transparent no vol dir ruc.
Defensem molt i molt que a la Xarxa s’ha de ser honest i transparent, però això és i ha de ser totalment compatible amb mantenir una sana privacitat. A la teva empresa hi ha temes, assumptes i situacions que gestioneu de forma interna i privada i això ha de seguir sent així. Tu saps que sovint no podràs parlar de l’encàrrec que t’ha fet un client, si això passa cal que, si l’activitat digital de la teva empresa la distribueixes entre diferents persones, tothom tingui clar on és el límit de la privacitat que no han de traspassar.

12. En la calidesa de les relacions humanes, sovint s’ha de conservar el cap fred.
Els conflictes amb altres usuaris no s’han de resoldre mai en calent. Algun cop algú potser dirà alguna cosa que t’ofendrà, calma. Espera unes hores, reflexiona sobre com respondre a comentaris inoportuns o maleducats i contesta’ls, però amb tota la intel·ligència personal i empresarials que tens. Ah! i pensa que no tens cap mena d’obligació de tractar amb gent que s’amaga darrere l’anonimat per escopir dimonis: si té sentit gestionar la conversa, demana que es presentin amb nom i cognoms, tal com fas tu.

Un marc per definir un pla d’estratègia digital

Ja fa unes setmanes que hem incorporat un nou document per iniciar la definició d’un pla de comunicació digital. Hem agafat de préstec el canvas del Business Model Generator i hem fet una adaptació dels termes, per utilitzar-los com a document de treball per definir les dinàmiques i les pautes de treball.

De moment sembla que és una bona alternativa, perquè resol una sèrie de petits problemes.

canvas de Business Model generator adaptat per definir plas de comunicació digital.

  1. Permet pensar i valorar l’estratègia digital d’una empresa des de diferents perspectives.
  2. La forma de quadrant on es combinen diferents elements ajuda a verificar que els recursos, les activitats comunicatives que es desplegaran, les propostes de valor que permeten participar a la xarxa, els segments de destinataris als quals en adrecem, els entorns digitals on ens desplegarem, les relacions que desitgem establir i l’estructura de l’esforç que poden invertir, són coherents i es van nodrint positivament unes amb les altres.
  3. Alhora introdueix des d’un primer moment la necessitat de trobar una forma efectiva d’avaluar el treball que es du a terme a les xarxes socials.
  4. Permet treballar en gran format, fa possible la intervenció de diferents persones que tenen veu i vot en l’activitat de comunicació.
  5. Té una proximitat important al llenguatge d’empresa, per tant facilita que les persones habituades a parlar en termes empresarials entenguin la necessitat d’incloure pautes i criteris objectius de valoració, eliminar impressions, sensacions i sentiments que sovint ens envaeixen quan s’inicia un pla de comunicació digital.
  6. És flexible i viu. Permet adaptacions, regulacions, millores, canvis…
  7. És sintètic, ràpid de llegir i d’entendre, molt més que un informe de x pàgines.

De moment sembla que definir el pla d’actuació en comunicació digital sobre un canvas va funcionant, i ens ajuda en la tasca complexa de limitar, acotar i estructurar un pla de treball que es desplega en un medi espontani, relacional, sense límits i sovint lúdic. I és que l’emotivitat, les sensacions i les emocions són inherents a la comunicació -digital o física- però quan es tracta de desplegar una estratègia d’actuació corporativa a la xarxa, en l’avaluació cal ser analítics, racionals i objectius. O si no, com sabrem que estem fent bé la feina?

Si tens curiositat per veure el canvas de més a prop el trobaràs a Dropbox. Ocu! És un DIN A0, és que s’hi han d’explicar moltes coses :-)