Arxiu d'etiquetes: actitud 2.0

Lluitar contra la falta de perspectiva

Ens passa a gairebé tothom: tendim a valorar les coses sota el nostre punt de vista (en principi està bé) per sobre del possible punt de vista dels altres (això ja no està tant bé).

I en aquest allau de serveis tecnològics, xarxes socials, aplicacions, etc. que ens plou cada dia també ens passa. Ens atrevim a fer auguris de futur sobre la reacció dels usuaris vers als nous serveis que van apareixent com si ens anés la vida, més des del convenciment per apreciacions personals que des d’una anàlisi objectiva en la mesura del possible.

  • Ens encanta Google: Wave és el futur, la nova manera de comunicar-nos (això ho vaig dir jo personalment, en certa manera).
  • Ens fascina Instagram: serà més que una moda, serà la xarxa social global del futur.
  • Ens agrada Pinterest: en un any acabarà amb Flickr, ja ho veureu.
  • Ens funciona tal o qual servei: és imprescindible, no es pot viure sense.

I no recordo haver llegit cap gran profecia sobre el que està passant amb WhatsApp (tot i que això no significa que ningú la fes, és clar).

En definitiva: si a mi m’agrada segur que li agrada o agradarà a la majoria. I al que no li agrada és que possiblement no el coneix prou.

Vivim en un raconet del món. Cada dia més connectat, cert, però la nostra ment cobreix un petit espai de coneixement més difícil d’eixamplar del que pugui semblar. De manera que crec que hem de mirar que les nostres opinions no ens acaparin la raó en excés.

Bé, és la meva modesta opinió.

12 reflexions per començar a la Xarxa per feina

Dotze

Fotografia de Mrs Logic, a Flickr

Ja fa temps que vaig començar a traduir el quadern de Radiant 6,  How to Transform your Small Business Whit Social Media i a mesura que avançava la traducció vaig anar afegint comentaris i elements d’altres llocs. En un dels apartats més interessats es proposen 12 reflexions per als que volen començar a tenir una activitat digital amb enfocament professional. Pensant en la Tinet Jornada de demà, crec que és el moment de publicar-ho. 

1. A la xarxa hi ha molta gent i hi són per sentir-s’hi a gust.
Per damunt de tot, per damunt de la necessitat de la teva empresa per donar-se a conèixer, guanyar nous clients i vendre més, la Xarxa és un espai d’interacció i de relació. Hi ha molta gent que hi és per aprendre dels altres, per compartir allò que aprèn i per sentir-s’hi a gust. Si vols formar part de la Xarxa vetlla per enriquir aquest ambient.

2. Algunes coses s’han de fer d’una altra manera.
Ni se’t passi pel cap copiar els patrons de la publicitat tradicional a les xarxes socials. Si vols tenir un lloc a la Xarxa crea una teranyina de bons contactes. Vés creixent i forma part d’un col·lectiu que t’accepti i t’ajudi, no hi vagis a fer propaganda. No funciona, és més, els usuaris de la Xarxa rebutgen aquesta pràctica i arraconen les empreses i les persones que la practiquen.

A la Xarxa és important donar i rebre, valorar les aportacions dels altres, difondre entre el teu cercle de contactes allò que han fet d’altres i que tu creus que té valor. Compartir interessos, dubtes, coneixements, experiències, idees, pors, problemes… i de tant en tant, molt de tant en tant, fes una aportació enfocada directament a la venda d’un producte.

Alguns grans coneixedors recomanen que et mantinguis en una proporció de 9 a 1: per cada 9 aportacions que facis aportant valor i coneixement (de creació pròpia o d’una font externa) pots fer 1 aportació amb un enfocament clarament comercial. Aquesta proporció hi ha qui diu que s’ha de mantenir en un 12 a 1.

3. Vius en comunitat, sigues educadíssim/a.
Que la soledat del teu despatx no t’enganyi. Darrera del terminal que utilitzes per connectar-te hi ha un munt de persones que t’estan tenint en compte, t’escolten, t’acullen i t’han triat per formar part de la seva xarxa persona. Sigues educat/ada: escolta amb atenció, si et pregunten respon amb rapidesa, entra al diàleg, ofereix ajut i informació, agraeix que et tinguin en compte i que valorin la teva participació.

4. No és una cursa de velocitat, però cal ser ràpid.
Et caldrà tenir un terminal mòbil on puguis configurar els teus comptes i saber, amb certa rapidesa, si algú et pregunta alguna cosa, t’anomena o t’inclou en la seva xarxa. Hauràs de respondre a aquestos fets i amb certa rapidesa. Vigila! Diem amb certa rapidesa, no immediatament. Tu has de poder seguir fent la teva feina i centrar-te unes hores en preparar un document, en fer una reunió, atendre els clients o fer els vidres, però és important que regularment estableixis contacte amb el teu cercle digital i atenguis aquells assumptes que han sorgit. A Internet el temps és important, les converses asincròniques però en poques hores s’han de poder resoldre i tu has de poder seguir fent la teva feina i movent-te d’aquí allà com has fet sempre.

5. La imatge és un element clau de la conversa.
A la Xarxa és molt fàcil explicar coses interessants amb altres mitjans diferents al text escrit: les fotografies, els vídeos, les infografies, els enregistrament de so… són molt ben rebuts. Per exemple és més fàcil enregistrar un vídeo de com funciona un aparell que no pas explicar-ho per escrit. Sovint les fotografies de fets habituals i de coses que passen en el nostre dia a dia transmeten molt clarament un missatge clau. Pensa-hi!

6. Poc i bo.
A la Xarxa les comunicacions solen ser més curtes que en els mitjans tradicionals, però no per això menys interessants. Quan vulguis explicar alguna cosa és tant important que sigui curta com que sigui interessant, i aquesta combinació s’aconsegueix entrenant bé la capacitat de síntesi.

7. Són els altres que decideixen si et volen dins la seva xarxa.
La gent tendim a desconfiar dels perfils digitals d’empreses, hi ha una certa por a trobar algú amb un extremat afany de vendre i sense cap intenció de participar en la comunitat. Hauràs de fer un esforç per lluitar contra aquest perjudici i caldrà que demostris que entens que a la Xarxa no s’hi pot entrar amb l’objectiu obsessiu de fer diners. Has de saber oferir la faceta més personal i especial de la teva empresa i abocar tota la amabilitat i respecte que ja mostres quan atens presencialment a clients, col·laboradors, proveïdors i altres persones que s’acosten al teu negoci. Aquí, aquesta actitud es tradueix escoltant amb atenció, presentant-te quan algú t’inclou en el seu cercle de contactes, reconeixent l’interès pel que fa i pel que dius i agraint molt positivament que els altres, desinteressadament, parlin bé de tu i del teu negoci.

8. No separis la xarxa del món físic. La frontera on /off no existeix.
Ara hauràs d’aprendre a utilitzar noves eines, a adaptar la teva forma de relacionar-te i d’expressar-te, però això no t’ha de confondre. Les persones que et trobaràs a la Xarxa te les trobaràs també en una situació presencial. Dins i fora valoren les mateixes coses, defensen les mateixes idees i esperen de tu el mateix. No els vulguis enganyar, no te’n sortiràs, i deixaran de confiar en tu dins i fora d’Internet.

9. Manté viva la relació amb la gent de la teva xarxa.
Parla amb les persones que formen el teu entorn. Quan algú expliqui alguna cosa que t’interessa comenta-ho, sigues agraït quan sigui oportú, respon els comentaris al teu mur de Facebook o LinkedIn (si en tens) i al teu blog. Al principi això no et portarà gaire feina, costa molt que els altres s’adrecin directament a tu i et passarà menys vegades de les que esperes, però si ets constant la interacció amb els usuaris anirà augmentant. Això et portarà més feina, però alhora és una molt bona senyal. Quan et passi això pots contestar cada dia els comentaris que demanen més atenció i contestar amb un comentari general les aportacions que vagin enfocades cap a un mateix tema, per exemple, si reps diferents felicitacions perquè la teva empresa surt en un article d’un diari econòmic com a cas d’èxit, llavors pots fer un comentari general, agraint a tots els que han llegit l’article que t’ho hagin fet saber.

10. Coneix als que formen la teva xarxa.
És important que gestionis els teus contactes des d’un principi, amb el temps aniran creixent i si has fet una primera organització des del principi després et serà més fàcil gestiona les interaccions. Potser és interessant que sàpigues a qui coneixes personalment, que agrupis els seguidors pels àmbits d’interès que ha manifestat, per si són clients, proveïdors, prescriptors…

És interessant que trobis regularment un temps per revisar qui forma part de la teva xarxa, la relació de seguidor/seguit que teniu entre vosaltres. Amplia el teus cercle, no tots han de ser d’idees afins, és bo conèixer el punt de vista de gent diferent a tu, de competidors, de persones d’altres sectors professionals.

11. Transparent no vol dir ruc.
Defensem molt i molt que a la Xarxa s’ha de ser honest i transparent, però això és i ha de ser totalment compatible amb mantenir una sana privacitat. A la teva empresa hi ha temes, assumptes i situacions que gestioneu de forma interna i privada i això ha de seguir sent així. Tu saps que sovint no podràs parlar de l’encàrrec que t’ha fet un client, si això passa cal que, si l’activitat digital de la teva empresa la distribueixes entre diferents persones, tothom tingui clar on és el límit de la privacitat que no han de traspassar.

12. En la calidesa de les relacions humanes, sovint s’ha de conservar el cap fred.
Els conflictes amb altres usuaris no s’han de resoldre mai en calent. Algun cop algú potser dirà alguna cosa que t’ofendrà, calma. Espera unes hores, reflexiona sobre com respondre a comentaris inoportuns o maleducats i contesta’ls, però amb tota la intel·ligència personal i empresarials que tens. Ah! i pensa que no tens cap mena d’obligació de tractar amb gent que s’amaga darrere l’anonimat per escopir dimonis: si té sentit gestionar la conversa, demana que es presentin amb nom i cognoms, tal com fas tu.

Deixa’t recopilar

Opina!

Foto de Mindaugas Danys al Flickr

Una de les coses que em van ensenyar de petit és a ser modest i a valorar les virtuts dels altres, i crec que ho vaig practicant en la majoria d’àmbits de la vida. Per aquesta raó també m’agrada relacionar-me amb gent similar, crítica amb ella mateixa i confiada amb els demés.

De totes maneres això no ens hauria d’impedir conèixer-nos una mica més personalment, i em refereixo sobretot a les relacions en línia. A les xarxes socials omplim les nostres línies de temps de referències i enllaços a opinions de tercers (iep, i està molt bé, ens permet conèixer idees molt interessants) però crec que és igual o més important conèixer l’opinió de la gent a la que seguim directament.

Enllaces un article molt ben escrit sobre tal o qual tema d’actualitat? Genial, i diga’m què en penses tu també. Has provat una nova eina o servei a Internet? Molt bé, explica’m si t’ha agradat o no i per què. Vull relacionar-me amb gent d’opinió, no a simples rebotadors d’informació. És igual si no ens expressem amb l’art d’un periodista, el que importa és posar en valor les opinions de tothom. En definitiva, no m’interessa tant què llegeixes, mires o escoltes si no què opines del que llegeixes, mires o escoltes.

Les eines de recopilació o curació de continguts (llegeixi’s Paper.li, Tumblr o Pinterest) han entrat amb força en la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, però no haurien de fer-nos oblidar que la nostra pròpia visió del món és única i que és bo bolcar-la també. Ja ens recopilarà algú.

Project Noah, l’arca social

Web de la xarxa Project Noah

La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

  • Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
  • Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
  • Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
  • Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
  • Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
  • I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0

M’exalta el nou i m’enamora el vell

A l’abril ja vam parlar de la tasca que estem realitzant amb la Cooperativa de Falset Marçà i com és d’emocionant formar part d’un projecte que aproxima les dinàmiques dels entorns socials al món del cooperativisme agrícola. 

El projecte madura cada dia, de l’abril fins avui ha anat adquirint forma: ara la Cooperativa ja és part activa de Twitter, de Facebook -en català i en castellà–  manté un blog la mar de viu -també en castellà–  i té també d’altres perfils a la xarxa, que @rtroyano vigila i nodreix amb molta cura.

Tots anem aportant i aprenent d’aquest projecte, acabem de començar i li veiem una llarga vida. Per això ens ha agradat molt que aquest passat dissabte, 7 de gener, sortís al Públic, suplement en català del diari Público, un reportatge que explica amb molt de sentit i de sentiment l’essència i el fer del pla de participació digital de la Cooperativa de Falset Marçà.

Avui volem compartir amb tu l’alegria de veure com algú de fora del projecte l’entén i el comparteix, per això deixem aquí l’enllaç a l’article (PDF, 125 kB).

Foto i titular del reportatge del Públic del 07/01/2012