Arxiu d'etiquetes: aprendre a internet

Project Noah, l’arca social

Web de la xarxa Project Noah

La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

  • Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
  • Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
  • Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
  • Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
  • Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
  • I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0

Preguntes que fan fugir

No Name

Fotografia de NatalieMaynor a Flickr

Cada setmana em dono d’alta en algun o altre servei, forma part de la meva feina conèixer què hi ha a la Xarxa i mirar d’estar al dia que nous recursos, que amb el temps qui sap on poden arribar.

Ahir vaig viure l’instant més reduït possible de permanència en una comunitat social, crec que entre l’alta i la baixa no van passar més de 2 o 3 minuts. Vaig llegir un apunt que parlava de Miio i vaig decidir provar aquest nou servei. Vaig anar Miio, em vaig donar d’alta, vaig fer una mirada ràpida i vaig obrir la configuració del perfil. Com de costum hi havia un formulari on s’anava demanat una foto, el nom complert, el gènere, l’edat… i el GRUP ÈTNIC! SÍ, EL GRUP ÈTNIC!

Vaig tenir una reacció gairebé instintiva! Vaig tancar la configuració de perfil i vaig anul·lar l’alta. Com pot ser que avui dia es demani amb tota tanquil·litat una dada tan anacrònica, imprecisa, innecessària, inútil, absurda…

Les TIC no són per a mi

Fotografia de Mike Licht, NotionsCapital.com a Flickr

De vegades em trobo algú que es confessa totalment abatut davant de les TIC, s’autorreconeix un negat i explica que es veu incapaç de comprendre i fer anar tal o qual aplicació.

Em dol, em sap greu de veritat trobar-me amb gent que viu les TIC amb aquest sentiment d’angoixa. Perquè crec que les TIC han de facilitar la creació, la comunicació, la comprensió… han de ser elements facilitadors i mai, per a res, han de ser un obstacle.

Si algun cop has dit la frase “sóc un negat/ada i això de la informàtica no és per a mi” m’agradaria explicar-te algunes coses, que potser t’ajudaran a millorar el teu “jo tecnològic”.

  • De vegades les aplicacions no funcionen perquè no estan ben fetes.
    Si la programació falla i l’aplicació no respon com ho ha de fer, els usuaris hi podem posar tot el nostre esforç, que no ens sortirem.
  • De vegades les aplicacions no funcionen perquè al teu ordinador hi falten components.
    JavaScript, Flash i altres elements que intervenen en el funcionament d’una aplicació web, en alguns casos són imprescindibles perquè funcionin. Si el teu ordinador no té aquests components instal·lats o estan desactualitzats, et pots trobar davant d’una eina que, per molt que t’esforcis, només et farà perdre la paciència.
  • De vegades les aplicacions estan mal dissenyades.
    I no les entén ni el propi creador. Has sentit a parlar mai d’usabilitat? La usabilitat recull una sèrie de tècniques destinades a dissenyar aplicacions de comprensió ràpida, amb funcionalitats intuïtives. La usabilitat és molt important en el disseny d’una aplicació però a l’hora és una tècnica força complicada, i fins hi tot els desenvolupadors que més s’hi esforcen comenten errades, petites errades, que a tu et poden fer l’eina complicada d’entendre.

Vaja, que en la majoria dels casos, quan et trobes davant d’una aplicació que no entens, és possible que sigui per qüestions tècniques alienes a tu.

Ara bé, sí que hi ha uns factors que està en les teves mans, són els següents:

  • Tot demana un temps d’atenció i d’exploració.
    La primera vegada que et trobis davant d’una aplicació hauràs de dedicar un temps d’atenció: caldrà que l’exploris, l’examinis, temptegis i facis provatures. Si està ben feta amb poc temps aniràs descobrint el seu funcionament i intuït amb encert com va.
  • L’experiència és un grau.
    A poc a poc i amb bona lletra. A mesura que vagis utilitzant aplicacions i recursos tecnològics aniràs adquirint alguns hàbits que t’ajudaran a experimentar i a deduir. Temps al temps.
  • Sigues positiu/va, t’ajudarà a entendre la nova eina.
    Estima’t! Una màquina no pot minar el teu autoconcepte. Centra la teva atenció en descobrir com va i, si no te’n surts comenta-ho amb algú altre. Potser t’ajudarà a comprendre-la o potser s’adonareu junts que esteu davant d’una aplicació poc usable i que necessita una revisió.

Altres formes de veure televisió

Blogs, microblogs i ara videoblogs. Doncs sí, la fórmula del blog també s’hibrida amb el vídeo i d’aquesta unió apareixen els videoblogs.

Podeu trobar videoblogs amb una gran diversitat de temàtiques i d’enfocaments: formació vial, aprenentatge de l’espanyol i de japonès, sèries d’entreteniment, canals de decoració per la llar, de cultura, tecnologia, medi ambient, cuina, literatura i humor… de qualsevol tema que es pugui tractar amb l’enregistrament d’un vídeo.

Avui et recomanem que els tres minuts els dediquis al següent:

  • el primer minut per fullejar la guia de videoblogs 2009 on trobaràs informació ben detallada sobre 45 videoblogs diferents.
  • El segon minut per recordar quin va ser l’últim programa de televisió que realment et va interessar.
  • El tercer, i tants altres minuts com necessitis, per remenar entre aquest 45 videoblogs i descobrir aquells que més s’acosten als teus interessos.

Web 2.0, empresa i fidelització de clients.

Quin sentit té per a l’empresa conèixer i adquirir una actitud 2.0? És realment útil, necessari i productiu? Avui et convidem a fer una breu reflexió sobre aquesta pregunta i t’aconsellem que utilitzis els 3 minuts per escoltar l’opinió de Genis Roca sobre Internet i la fidelització de clients.

Nosaltres hem recollit quatre idees bàsiques d’aquest vídeo, et recomanem que facis el mateix i t’agrairem molt que les comparteixis amb tots nosaltres.
El canvi. La Web 2.0 és un espai d’interacció entre persones, professionals i consumidors que expressen i comparteixen les seves opinions.
La novetat. Cal que l’empresa canviï la forma de relacionar-se amb el seu client, cal que aprengui a escoltar a preguntar i a valorar l’opinió d’altres professionals, de clients, de consumidors… de qualsevol persona disposada a compartir.
El cost del canvi. La Web 2.0 no necessita d’inversions en equipament i en infraestructura, necessita d’un canvi cultural. Cal que directius, professionals i treballadors integrin una actitud de xarxa en la seva activitat professional.
L’avantatge d’aquest canvi. La supervivència. La interacció habitual nodreix l’empresa de la informació necessària per a millorar el seu servei i oferir als seus clients allò que demanen.