Arxiu d'etiquetes: eines interessants

Revisió ortogràfica, gramatical i d’estil amb el LanguageTool

El LanguageTool és un d’aquells bàsics que tothom hauria de tenir al seu fons d’armari digital, de manera que sempre és un bon moment per difondre aquesta aplicació tan útil.

Es tracta d’una eina de correcció de textos que va més enllà del clàssic corrector ortogràfic. Amb el LanguageTool podem revisar errors gramaticals, de composició, paraules duplicades, falsos amics i altres problemes d’estil en més de 20 idiomes. Una eina, vaja, d’ús obligat per qualsevol que es manegui amb l’escriptura digital en qualsevol àmbit.

Instal·lació del LanguageTool

Es tracta d’un projecte de programari lliure i ens ofereix diverses formes d’ús:

Utilització

Si el volem utilitzar al LibreOffice, descarregarem el fitxer corresponent i l’obrirem amb el mateix LibreOffice, que ens demanarà si el volem instal·lar. Després reiniciem el LibreOffice i ja podrem fer servir el LanguageTool. El trobarem al menú Eines/Gramàtica i podrem revisar tot un document o un bloc de text sel·leccionat.

LanguageTool al LibreOffice

Al Firefox s’instal·la de forma similar. Descarreguem el fitxer i confirmem la instal·lació (no cal reiniciar el navegador). Podem accedir al LanguageTool mitjançant el menú contextual o amb la combinació de tecles Ctrl+Maj+Intro.

LanguageTool al Firefox

Si explorem les opcions de configuració del programa, veurem totes les opcions que ens ofereix. És molt interessat indicar-li quina és la nostra llengua materna per tal que pugui informar-nos dels falsos amics, per exemple.

El LanguageTool és una aplicació que es troba en ple progrés de desenvolupament, de manera que podem trobar alguna petita errada. Podem col·laborar amb el projecte informant aquí o aquí de qualsevol anomalia que trobem per tal que vagi millorant amb l’ajuda de tots els usuaris.

Eines per treballar, treballar amb bones eines

Ens demanen sovint que parlem de les eines en entorns digitals i ens esforcem per dotar el nostre discurs de sentit i de valor. Per això més que d’eines ens agrada parlar de bones pràctiques i actituds davant les eines digitals.

Això és el que vam voler fer el passat dimarts, quan vam participar en la jornada de formació Utilització de les eines de comunicació i sistemes d’informació, que va organitzar el Departament d’Agricultura.

Recuperem algunes de les idees clau que vam compartir amb totes i tots els assistents:

  1. El doble paper.
    En l’ús de les eines digitals, en les comunitats de treball sobretot, les persones hi tenim un doble paper: recol·lectem els continguts que d’altres hi han abocat i sembrem informació i dades que desitgem que siguin útils per als altres.
  2. Quin és l’autèntic generador.
    Les eines es nodreixen i gestionen continguts generats per persones, per tant és molt important tenir cura a l’hora d’incorporar-hi dades. És interessant vigilar la redacció dels continguts, triar bé els títols i generar els documents en una estructura de fàcil interpretació per l’eina i de fàcil lectura per a les persones que hi accediran.
  3. Pensant en el què, el com i el per a què.
    La recol·lecció d’informació i de dades és més efectiva si la fem amb una bona estratègia, les eines no ens faran aquesta feina. L’estratègia és una habilitat personal i professional.
  4. En un equip, cada persona compte.
    En un espai de treball col·laboratiu és interessant trobar una forma particular i confortable de treballar, on cadascú aprofiti els diferents canals i sistemes de recol·lecció de la informació per construir un entorn  personal al seu gust. Els Entorns Personals d’Aprenentatge són un bon referent, un bon recurs per adaptar en un entorn de treball: construïm l’Entorn Personal de Treball.
  5. L’esforç d’aprendre.
    Per usar correctament una nova eina ens cal passar un període d’aprenentatge. Si aquesta està ben dissenyada aquest període serà curt, però sempre l’haurem de passar. És una llàstima que el rebuig a passar per aquest petit desert ens allunyi de l’accés a bones eines de treball.
  6. Les eines són secundàries.
    La peça clau d’un engranatge digital és l’equip de persones que fan anar l’eina.

Analitzant les “bios” de Twitter

Editant la biografia de Twitter

Sempre he pensat que les “bios” de Twitter —aquell text curt amb el qual normalment ens definim al nostre perfil de la xarxa dels 140 caràcters— amaga informació molt interessant. La manera i el to amb què cadascú les redacta ens avança bastant el que hi trobarem més endavant en les publicacions.

Presenti’s breument.

Els senyors de Twitter, molt encertadament, només ens permeten autobiografiar-nos amb 160 caràcters obligant-nos a fer tot un exercici de condensació. Per alguns aquest és el “tuit” més rumiat que mai han escrit.

Sense voler estereotipar, és cert que hi ha uns certs patrons que els usuaris anem repetint en les nostres bios.

  • Hi ha els que no hi posen res.
  • Els que obedientment tracten de presentar-se amb correcció. (“Periodista interessat en el social media…”)
  • Els que hi posen una cita, pròpia o aliena. O un acudit. (“La vida és com un brau…”)
  • Els amenaçadors (“Si no t’agrada el que dic vés a fer punyetes”)
  • Els reivindicatius (que inclouen termes com “sandrodimissió”, “DUI”, “Español”…)
  • Els sincers (“Escric jo i el meu equip…”, “Alguns tuits són programats…”)
  • Els que escriuen la seva bio per persones i màquines (amb #tot de #hashtags)
  • Els que hi posen uns mica de tot… (com un servidor)

Hi ha infinitat de fórmules més, és clar. No tinc capacitat per fer cap mena d’estudi sobre el tema, però a on vull anar a parar és que les bios, tant en el “què diuen” com en el “com ho diuen”, ens poden ajudar a fer-nos una idea del perfil dels usuaris que seguim o volem seguir.

Recursos per analitzar biografies de Twitter.

Una bona eina d’anàlisi de biografies de Twitter és Followerwonk. Es tracta d’un servei que ens deixa fer cerques de paraules exclusivament dins les bios dels usuaris, destil·lant aspectes que serien més complicats de trobar en les línies de temps. Buscar per oficis, aficions, àmbits d’interès, zona geogràfica, etc. dins de les biografies ens pot donar una dimensió diferent en les cerques d’usuaris.

Una altra eina interessant és Bio is changed. Tal com el seu nom explicita, ens permet generar alertes sobre els canvis produïts en les biografies i en les imatges del perfil dels usuaris que vulguem. Perfecte per estar al dia de les actualitzacions dels nostres contactes en aquests aspectes.

(Ep! Per fer ús d’alguns d’aquests serveis les aplicacions poden demanar que connecteu el vostre compte de Twitter. Com sempre, informeu-vos-en bé sobre què poden i què no poden fer amb la vostra informació).

Fa molt que no dones un cop d’ull a la teva bio? Avui pot ser un bon dia per a revisar-la.

Eines digitals, persones i ganes d’explicar-nos coses (bones)

Sovint ens demanen que preparem un taller sobre activitat digital. Molt sovint ens demanen cursos sobre eines digitals i sempre fem el tomb al mitjó. Per què? Doncs perquè estem convençuts que realment no són eines el que se’ns demana sinó resultats. Les eines només són l’element concret i tangible, una de les peces que intervenen en una activitat digital efectiva i enfocada.

Estem preparant un taller sobre eines TIC per a celleristes i estem aplicant al 100% aquesta mania nostra de girar el mitjó. Avui hem revisat un gràfic en què relacionem eines i recursos digitals amb tres moments diferents del procés d’interacció entre un (possible) client i una empresa:

  • L’aproximació: quan algú comença a saber de la nostra empresa i del nostre producte.
  • L’experiència de compra i de consum: quan algú tasta el que fem i es decideix a parlar-ne.
  • El record i la fidelització: quan algú ja ens coneix i cal mantenir-hi un vincle.

Si parlem d’eines és també necessari tenir en compte com els mitjans ens condicionen: ara ens relacionem a distància, en moviment o asseguts al sofà de casa, a través d’un terminal o cara a cara, així que encara que barregem peres i naps, hem inclòs també aquest factors. I així ho hem dibuixat.

 

Ordenem recursos digitals segons moments concrets i tipus d'interacció

Clica damunt la imatge per veure-la més gran

 

Amb aquesta classificació tenim el embastat el guió per a preparar el proper taller d’ús efectiu de les TIC per a la comercialització. Ara bé, en els entorns digitals és fonamental tenir bones habilitats comunicatives: saber què dir, quan i com dir-ho, també saber escoltar, interpretar, valorar, saber esperar el moment per atendre un o un altre assumpte, saber quan et toca parlar i quan et toca callar. Preguntar en el millor moment, trobar el bon equilibri entre la bona atenció i la sobreamabilitat enganxosa, tenir a punt les millors paraules i la millor història, valorar cada detall i adonar-nos que ens expliquem amb cada detall…

Complicat és poc! I és que al final, les eines són el que costa menys de trobar i d’usar…

Navega per la Web com un cercador

El navegador Lynx

Ja ens podem imaginar que els cercadors (com Google) no tomben per Internet com ho faria un humà. Així doncs, com ho fan?

  • Només llegeixen el text de les pàgines.
  • Per descomptat, els elements gràfics no els interpreten.  Per comptes, llegeixen les descripcions de text que els programadors poden afegir al codi font.
  • Segueix els enllaços que troben.
  • Ometen funcionalitats com JavaScript, marcs, Flash, etc.
  • I poca cosa més.

Com podríem nosaltres, humans, fer-nos una idea d’aquesta visió? El truc més senzill és navegar amb algun navegador ben però ben antic, de quan encara només en llegien el text. Per sort encara en podem trobar algun d’actiu com el Lynx, un dels més coneguts.

A veure, ¿quina utilitat podem treure’n de visitar un web així, podent navegar amb colorets i pampallugues?

  • Doncs ens podem fer una idea de si els cercadors estan escombrant bé tot el que ens interessa. Si algun contingut no el veiem amb Lynx el més provable és que Google i companyia tampoc ho facin.
  • També ens pot servir com a test d’usabilitat i accessibilitat. En aquest navegador no podem fer anar el ratolí, de manera que haurem d’arribar a tot el contingut mitjançant el teclat. Si no podem accedir a alguna secció és possible que algun usuari amb dificultats tampoc ho pugui fer.

En definitiva, que si hem pogut explorar tot un lloc web amb relativa facilitat i satisfacció voldrà dir que els cercadors l’indexaran bé. D’altra banda també serà un indicador de que el web està ben construït.

Des de la pàgina de descàrregues del web de Lynx podem baixar-nos-el i provar-lo. I si no volem instal·lar res també es pot provar des d’algun emulador en línia, com el Lynx Viewer. Escriviu l’adreça de qualsevol pàgina i veureu què veu el Lynx.