Arxiu d'etiquetes: formació

Eines per treballar, treballar amb bones eines

Ens demanen sovint que parlem de les eines en entorns digitals i ens esforcem per dotar el nostre discurs de sentit i de valor. Per això més que d’eines ens agrada parlar de bones pràctiques i actituds davant les eines digitals.

Això és el que vam voler fer el passat dimarts, quan vam participar en la jornada de formació Utilització de les eines de comunicació i sistemes d’informació, que va organitzar el Departament d’Agricultura.

Recuperem algunes de les idees clau que vam compartir amb totes i tots els assistents:

  1. El doble paper.
    En l’ús de les eines digitals, en les comunitats de treball sobretot, les persones hi tenim un doble paper: recol·lectem els continguts que d’altres hi han abocat i sembrem informació i dades que desitgem que siguin útils per als altres.
  2. Quin és l’autèntic generador.
    Les eines es nodreixen i gestionen continguts generats per persones, per tant és molt important tenir cura a l’hora d’incorporar-hi dades. És interessant vigilar la redacció dels continguts, triar bé els títols i generar els documents en una estructura de fàcil interpretació per l’eina i de fàcil lectura per a les persones que hi accediran.
  3. Pensant en el què, el com i el per a què.
    La recol·lecció d’informació i de dades és més efectiva si la fem amb una bona estratègia, les eines no ens faran aquesta feina. L’estratègia és una habilitat personal i professional.
  4. En un equip, cada persona compte.
    En un espai de treball col·laboratiu és interessant trobar una forma particular i confortable de treballar, on cadascú aprofiti els diferents canals i sistemes de recol·lecció de la informació per construir un entorn  personal al seu gust. Els Entorns Personals d’Aprenentatge són un bon referent, un bon recurs per adaptar en un entorn de treball: construïm l’Entorn Personal de Treball.
  5. L’esforç d’aprendre.
    Per usar correctament una nova eina ens cal passar un període d’aprenentatge. Si aquesta està ben dissenyada aquest període serà curt, però sempre l’haurem de passar. És una llàstima que el rebuig a passar per aquest petit desert ens allunyi de l’accés a bones eines de treball.
  6. Les eines són secundàries.
    La peça clau d’un engranatge digital és l’equip de persones que fan anar l’eina.

Eines digitals, persones i ganes d’explicar-nos coses (bones)

Sovint ens demanen que preparem un taller sobre activitat digital. Molt sovint ens demanen cursos sobre eines digitals i sempre fem el tomb al mitjó. Per què? Doncs perquè estem convençuts que realment no són eines el que se’ns demana sinó resultats. Les eines només són l’element concret i tangible, una de les peces que intervenen en una activitat digital efectiva i enfocada.

Estem preparant un taller sobre eines TIC per a celleristes i estem aplicant al 100% aquesta mania nostra de girar el mitjó. Avui hem revisat un gràfic en què relacionem eines i recursos digitals amb tres moments diferents del procés d’interacció entre un (possible) client i una empresa:

  • L’aproximació: quan algú comença a saber de la nostra empresa i del nostre producte.
  • L’experiència de compra i de consum: quan algú tasta el que fem i es decideix a parlar-ne.
  • El record i la fidelització: quan algú ja ens coneix i cal mantenir-hi un vincle.

Si parlem d’eines és també necessari tenir en compte com els mitjans ens condicionen: ara ens relacionem a distància, en moviment o asseguts al sofà de casa, a través d’un terminal o cara a cara, així que encara que barregem peres i naps, hem inclòs també aquest factors. I així ho hem dibuixat.

 

Ordenem recursos digitals segons moments concrets i tipus d'interacció

Clica damunt la imatge per veure-la més gran

 

Amb aquesta classificació tenim el embastat el guió per a preparar el proper taller d’ús efectiu de les TIC per a la comercialització. Ara bé, en els entorns digitals és fonamental tenir bones habilitats comunicatives: saber què dir, quan i com dir-ho, també saber escoltar, interpretar, valorar, saber esperar el moment per atendre un o un altre assumpte, saber quan et toca parlar i quan et toca callar. Preguntar en el millor moment, trobar el bon equilibri entre la bona atenció i la sobreamabilitat enganxosa, tenir a punt les millors paraules i la millor història, valorar cada detall i adonar-nos que ens expliquem amb cada detall…

Complicat és poc! I és que al final, les eines són el que costa menys de trobar i d’usar…

100 dies descobrint a fons l’ecommerce per a l’exportació

Fa uns mesos al correu d’etim.cat, la botiga en línia de la Cooperativa, va arribar una proposta per participar en el procés de selecció del primer Digital Export Accelerator, un programa pilot de Google i un grup d’empreses afins, per formar a 100 PIMES en tècniques de comerç electrònic internacional. Mig segon vam necessitar per veure que la proposta valia la pena i per moure els fils per participar-hi en nom de la Cooperativa. Un mes després vam saber que ens havien seleccionat. Visca!

L’experiència ha estat molt positiva, hem anat durant dotze divendres a ESADECreapolis on la pròpia gent de Google España ens han parlat de posicionament en cercadors, d’analítica web, d’adaptacions a mòbil, de publicitat de pagament, de tècniques de gestió, de control, de valoració (sincerament Google no em deixa mai de sorprendre!). També experts en sistemes de pagament internacional, en dret internacional, en normes de privacitat, en logística, en duanes i en màrketing digital ens han ofert un festival de coneixement i bones experiències.

Hem conegut casos d’èxit espectaculars, com el d’Aceros de Hispania, una botiga en línia que des d’un petit poblet de Terol envia milers de comandes cada any a tot el món. O com Pronovias, que gestiona des de la central de Barcelona totes les accions de màrketing, la comunicació digital i la interacció a la xarxa de totes les delegacions de tot el món, perquè sap que el vincle que ha de crear amb les seves clientes és una font de valor i de valoració fonamental.

Hem conegut també d’altres empreses, que des de sectors diversos com el tèxtil, la bijuteria, la roba per a infants, les ulleres, la venda de licors o les joguines s’enfronten al repte de l’ecommerce internacional.

En el nostre cas hem consolidat coneixements sobre l’àmbit digital, hem descoberts nous camins per ampliar i per seguir avançant i sobretot, ens hem adonat que realment a la xarxa poques fronteres hi ha, que la venda online fora de l’Estat Espanyol és realment possible, factible i recomanable. Vés, que si teniem camí per recórrer ara ens han donat un mapa més gran, i com que són ben poques les coses que ens fan por, ens posem de cap a treballar a fons el comerç online internacional.

DEA Presentació Cooperativa Falset Marçà

Som gent afortunada, sens dubte!

Treball en equip amb el màxim respecte pel treball personal

Esquema d'interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Esquema d’interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Ahir vam dur a terme una sessió de treball per a la Fundació URV destinada a crear una xarxa de treball en equip a través de recursos digitals, i ens agradarà compartir amb tu les reflexions i el procés de treball que hem dut a terme per preparar-la.

Preparem la sessió tenint sempre presents unes premisses:

  • Hem de reconèixer i respectar la parcel·la de treball i el sistema d’organització de cada una de les persones que formen l’equip.
  • Hem de fer fàcil la incorporació d’eines i recursos digitals a tothom, independentment de l’interès per les noves tecnologies.
  • Cal que fonamentem les bases perquè sigui el propi equip que decideixi les eines i els recursos que integrarà en el seu espai de treball.

Organitzem la sessió de treball en 4 blocs:

  1. Introducció sobre actituds i bones pràctiques que afavoreixen el treball en equip.
    Parlem de la necessitat de reconèixer les petites accions que es duen a terme habitualment i que, si es posen a disposició dels altres companys, poden resultar molt valuoses. Ens preguntem qui ha de decidir quan una unitat d’informació (una anotació, un enllaç, una reflexió, un document, o qualsevol altra dosi de coneixement) és important i útil i quan no ho és. Els equips de treball funcionen bé quan cada component és capaç d’oferir la màxima quantitat de contingut i permet que siguin els altres que seleccionin quan una unitat d’informació, per petita i efímera que sigui, els resulta interessant.
  2. Presentació d’una mostra d’eines per al treball personal.
    N’hi ha milers d’eines i recursos interessants, però en triem uns quants que considerem representatius i de fàcil ús.
    Eliminem petits problemes aparentment sense importància, però que cal resoldre des d’un principi. Per això incloem també tècniques per a crear contrasenyes segures i per desar-les.
  3. Proposem la creació d’un Entorn Personal de Treball.
    Inspirant-nos en els PLE (Personal Learning Environments) dels quals tant se’n parla en l’àmbit educatiu, proposem a cada persona que es construeixi el seu propi Entorn de Treball Personal, que triï un servei que mitjançant l’aglutinació de ginys i de RSS li permeti crear el seu escriptori de treball, que anirà muntant amb els recursos que l’ajuden a fer la seva feina.
  4. Fem les connexions entre els Entorns de Treball Personal. La dinàmica de treball en equip pren cos.
    Demanem al grup que ofereixi els seus espais de publicació, p
    erquè els altres companys els incloguin dins del propi ETP, si creuen que els serà d’utilitat.
    També es trien algunes eines comunes per a tothom, per permetre la interacció de tot l’equip, almenys per a la comunicacions i la documentació fonamental.

Deixo aquí la presentació que vam fer servir com a guió de la sessió.

El mapa de la connexió entre diferents eines i xarxes

Hem parlat sovint de la distribució de la identitat professional a Internet,  d’utilitzar diferents serveis per a incorporar-hi documents, comentaris i apunts que formen part del propi procés de treball. Perquè entre la gent que viu el web social és habitual anar trenant una mena de teranyina pròpia entre serveis, connectar-los els uns amb els altres i publicar amb un sol clic un mateix contingut en diferents llocs.

Aquesta forma de distribuir i de participar a la Xarxa crec que és positiva sempre i quan es faci a consciència, es vigili i s’eviti la duplicitat constant d’informació. Perquè una cosa és participar activament en diferents entorns i en diferents comunitats i l’altra és bombardejar als companys de Xarxa amb un eco inacabable que martelleja el mateix apunt una i una altra vegada.

Trenar aquesta presència, mantenir-la actualitzada i vetllar perquè realment ajudi a distribuir la pròpia identitat té un punt de complexitat. Perquè sovint ens oblidem de com hem connectat un servei amb un altre, o perquè fem proves i experiments que ens oblidem de desfer, o perquè decidim provar un servei que funciona avui sí avui no. Per tant existeix el perill d’anar fent culls de sac o dobles connexions innecessàries.

Ja fa temps que volia fer-me una mena de mapa per anotar-hi totes les connexions entre els diferents serveis de la Xarxa. Primer per recordar com he trenat la meva teranyina i després per anar-la millorant a mesura que hi vagi incloent i eliminant serveis. Avui he acabat la versió 1 del mapa i la deixo aquí… Mira! ja fa servei: abans d’acabar aquest apunt veig que no em convé mantenir la connexió entre Slideshare i Twitter i la desfaig.