Arxiu d'etiquetes: tecnologia i empresa

Dia de la Llibertat dels Documents

Avió de paper

Imatge de Dmitry Krendelev a Flickr

Els documents són quelcom que calgui ser alliberat?

En la nostra societat la major part del coneixement es conserva i transmet mitjançant arxius informàtics: correus electrònics, documents de text, taules de dades, dibuixos i fotografies, enregistraments d’àudio i vídeo… En qualsevol àmbit de la vida (personal, professional, artístic…) depenem de tot tipus de documents electrònics per permetre la difusió i la perdurabilitat de la informació. Però realment tenim garanties que és així? Ja ho estem fent bé?

La necessitat de fer servir documents estàndards i oberts.

Tothom hem rebut alguna vegada un fitxer que no hem pogut obrir, o hem hagut de pagar o baixar un programa específic per fer-ho, o hem hagut de canviar d’ordinador o sistema operatiu per poder-hi accedir. Això no passaria si es generalitzés l’ús de formats de document oberts i estàndards.

Els documents estàndards i oberts ens permeten guardar informació amb la garantia que tothom hi podrà accedir i la podrà editar sense dependre d’una marca de programari específica o d’una plataforma concreta, ara i en el futur. Per accedir als documents tancats, en canvi, depenem de requisits controlats per empreses privades que canvien sense tenir en compte aquestes llibertats.

No és un tema trivial. Si avui no ens preocupem de la forma que guardem la informació, demà ens podem trobar que no hi podem accedir.

El Dia de la Llibertat dels Documents

Demà, 26 de març, se celebra el Dia de la Llibertat dels Documents. Es tracta d’un acte d’abast mundial que pretén fomentar l’ús d’aquests formats en tots els àmbits de treball. Dins l’entorn català, l’organització Softcatalà és el principal representant. Doneu un cop d’ull a tot el que han preparat.

A la feina, a l’oficina, és una bona oportunitat per pensar si estem sent previsors en la generació dels nostres documents i plantejar-nos l’adopció de formats de documents oberts si no ho hem fet ja. Es tracta d’un acte de respecte i responsabilitat amb els nostres contactes i de prevenció i seguretat de cara al futur.

Dia de la Llibertat dels Documents 2014

Un punt d’equilibri per crear bons projectes

Hi ha conceptes que ja són clàssics, criteris i normes de desenvolupament que són vigents des del primer dia que algú va crear la primera línia de codi i que perduraran en el desenvolupament web, la creació d’aplicacions per a mòbils, tauletes, TV i qualsevol altre terminal que vagi sorgint. Són criteris que de tant en tant cal recordar.

En el desenvolupament intervenen diversos factors, creiem que els poden sintetitzar en quatre:

  • La base tecnològica, que fa que tot funcioni, respongui i no falli mai, o gairebé mai.
  • La base comunicativa, que aporta significat i sentit a l’aplicació.
  • La coherència identitària, que fa confortable l’ús de l’aplicació per part de qui l’encarrega.
  • El valor estètic, que facilita la visualització, l’ús, la comprensió i alhora introdueix valors estètics subjectius.

Creiem que un bon projecte s’ha de desenvolupar en el centre d’aquest quatre factors, el pes excessiu d’un d’ells emmascarà el valor que aporten els altres tres i el projecte se’n ressent. De vegades és difícil trobar aquest punt d’equilibri, per exemple les tradicionals pugnes entre el departament tecnològic i el de comunicació són un estira i afluixa per desplaçar el punt de treball fora del centre on conflueixen els quatre factors.

Ara, que ja fa més de 10, potser 20 anys ja, que el desenvolupament web és una necessitat comuna per a totes les empreses, saber treballar en aquest punt mig ha de ser un fet normalitzat, evident, inherent a un projecte de desenvolupament. De fet només es tracta de deixar que cadascú faci la seva feina i de no oblidar mai que hi ha un centre de confluències de tècniques i coneixements on els bons projectes tenen el seu espai per a aflorar.

Criteris de desenvolupament

Reproduïm en text els continguts del gràfic:

Base tecnològica

  • Criteris de desenvolupament: W3C.
  • Usabilitat i funcionalitat.
  • Adaptació a terminals diversos.

Base comunicativa

  • Estructuració fàcil de comprendre i de navegació intuïtiva.
  • Amigable, de fàcil interacció, missatge entenedor i afí.
  • Contingut rellevant i de qualitat.
  • Correcte amb les normes SEO.
  • Aplicació de convencions acceptades.

Coherència identitària

  • Afí a l’estil i al tarannà de qui l’encarrega.
  • Coherent amb el tipus de relació que el propietari del web estableix amb els destinataris del web.

Valor estètic

  • Al servei dels continguts
  • Actual i perdurable en el temps.
  • Interessant i subjectivament agradable.

Codis QR, per jugar-hi fort

Com acostuma a passar amb molts recursos tecnològics, ens cal un temps per trobar-los-hi la utilitat. Sovint som els propis usuaris que per tempteig els anem buscant el sentit i l’aplicació, de vegades ultrapassem en extrem la funcionalitat que li va atribuir el seu creador. Això ha passat amb els codis QR, que originàriament es van crear com a sistema de registre de recanvis en les àrees de fabricació de vehicles.

En poc temps els codis QR són a cartells, aparadors, revistes, samarretes, targes…  s’han convertit en un sistema per captar la nostra atenció quan ens movem pel nostre entorn habitual i connectar-nos a un entorn digital. Oku, que això és molt gros! Els QR trenquen la barrera entre l’activitat digital i l’activitat en entorn físic.

Per altra banda són encara una mena de joguina per adults. Ens fa gràcia provar que hi ha darrera d’un codi QR; ens té expectants i encuriosits de la mateixa manera que ho estem quan algú ens fa obrir una caixa on no sabem què hi trobarem. Juguem sense perdre en cap moment l’aparent seriositat que ens manté tranquils dins el nostre patró d’adults  formals.

Un codi QR reuneix dos condicions fonamentals per a deixar empremta:

  • Connecta una experiència física amb informació digital, que ens allarga l’experiència i ens la conserva en la memòria i en “memòria”.
  • Ens permet viure l’experiència emocionant del joc.

Experiència, emoció i joc: tres elements fonamentals per crear forts lligams amb algú que volem que es recordi de nosaltres, d’allò què fem i sobretot d’allò que li oferim.

Ara bé, hem de tenir en compte que els codis QR només ens serviran si hi sabem trobar el lloc, el moment, el format i hi sabem vincular una informació realment rellevant per a qui l’obri.

Et deixo aquí dos vídeos: un sobre un acció de TESCO a Corea del Sud, que deixa que la gent “jugui a botigues” mentre espera el metro. L’altre ens ensenya 37 aplicacions possibles per a un codi QR, i es queda curt.

Toggl, per registrar fàcilment les nostres hores de treball

Toggl

Fa un parell de mesos que a Enraona hem canviat la manera de registrar les hores de feina de cada un de nosaltres. Després de provar diferents sistemes ens hem quedat amb Toggl.

Toggl és un servei web en línia SaaS que permet portar el recompte, a temps real o no, de totes les feines que anem fent amb una colla de característiques que el fan molt útil:

  • Organitza les tasques en projectes. A cada projecte li podem assignar un client, un règim de facturació, un pressupost o una durada prevista.
  • Permet mantenir diferents espais de treball, per poder separar els projectes en àmbits més globals (per exemple podem portar un registre separat entre tasques professionals i tasques personals)
  • Permet organitzar grups de treball. Diferents usuaris poden registrar hores en projectes comuns.
  • El control i l’anàlisi de dades és especialment interessant: es poden generar informes temporals, per persona, per client, per projecte… i per multitud de combinacions de criteris.
  • S’ofereix en múltiples idiomes, entre ells el català i el castellà.

Toggl al mòbilTambé es pot integrar en aplicacions de tercers, com BaseCamp, ActiveCollab o Google Apps.

Sorprèn que una aplicació amb tantes característiques i possibilitats de configuració es pugui posar a treballar de manera tant àgil. El registre de dades es pot fer per diferents vies: des del web, des d’aplicacions d’escriptori (per a Windows, Linux i Mac, ja que funciona molt encertadament sobre Chromium) o des d’aplicacions per a l’Android i per l’IPhone. Si llegís el pensament ja seria massa, però de moment no ens podem queixar.

Si busqueu una solució per al registre i anàlisi de la vostra activitat professional, de manera individual o per a tota l’empresa, Toggl pot ser una bona solució. Ofereixen una versió de prova completa de 30 dies de forma gratuïta.

Treball en equip amb el màxim respecte pel treball personal

Esquema d'interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Esquema d’interacció entre diferents Entorns de Treball Personal

Ahir vam dur a terme una sessió de treball per a la Fundació URV destinada a crear una xarxa de treball en equip a través de recursos digitals, i ens agradarà compartir amb tu les reflexions i el procés de treball que hem dut a terme per preparar-la.

Preparem la sessió tenint sempre presents unes premisses:

  • Hem de reconèixer i respectar la parcel·la de treball i el sistema d’organització de cada una de les persones que formen l’equip.
  • Hem de fer fàcil la incorporació d’eines i recursos digitals a tothom, independentment de l’interès per les noves tecnologies.
  • Cal que fonamentem les bases perquè sigui el propi equip que decideixi les eines i els recursos que integrarà en el seu espai de treball.

Organitzem la sessió de treball en 4 blocs:

  1. Introducció sobre actituds i bones pràctiques que afavoreixen el treball en equip.
    Parlem de la necessitat de reconèixer les petites accions que es duen a terme habitualment i que, si es posen a disposició dels altres companys, poden resultar molt valuoses. Ens preguntem qui ha de decidir quan una unitat d’informació (una anotació, un enllaç, una reflexió, un document, o qualsevol altra dosi de coneixement) és important i útil i quan no ho és. Els equips de treball funcionen bé quan cada component és capaç d’oferir la màxima quantitat de contingut i permet que siguin els altres que seleccionin quan una unitat d’informació, per petita i efímera que sigui, els resulta interessant.
  2. Presentació d’una mostra d’eines per al treball personal.
    N’hi ha milers d’eines i recursos interessants, però en triem uns quants que considerem representatius i de fàcil ús.
    Eliminem petits problemes aparentment sense importància, però que cal resoldre des d’un principi. Per això incloem també tècniques per a crear contrasenyes segures i per desar-les.
  3. Proposem la creació d’un Entorn Personal de Treball.
    Inspirant-nos en els PLE (Personal Learning Environments) dels quals tant se’n parla en l’àmbit educatiu, proposem a cada persona que es construeixi el seu propi Entorn de Treball Personal, que triï un servei que mitjançant l’aglutinació de ginys i de RSS li permeti crear el seu escriptori de treball, que anirà muntant amb els recursos que l’ajuden a fer la seva feina.
  4. Fem les connexions entre els Entorns de Treball Personal. La dinàmica de treball en equip pren cos.
    Demanem al grup que ofereixi els seus espais de publicació, p
    erquè els altres companys els incloguin dins del propi ETP, si creuen que els serà d’utilitat.
    També es trien algunes eines comunes per a tothom, per permetre la interacció de tot l’equip, almenys per a la comunicacions i la documentació fonamental.

Deixo aquí la presentació que vam fer servir com a guió de la sessió.