Una mica enfadada i també encantada per coses que he sentit avui a la Catosfera. De fet d’això és tracta, precisament d’això: les dues són reaccions que em provoquen canvis i m’activen.
Per a ell sóc una formiga emprenedora, que venc el meu producte a a través del bloc, condicionada per l’interès per guanyar diners, tinc una certa disculpa, això sí! perquè no sóc la propietària d’un imperi empresarial i se suposo que com a emprenedora m’ho “curru”, però sóc una formiga que es mou per diners.
Ben al contrari senyor Carreres sóc copropietària d’Enraona per un munt de motius, però cap és el benefici econòmic. No sóc ruc! He deixat una feina fixa de 35 hores per setmana, 6 dies d’assumptes propis extres i triennis per abocar-me en Enraona.
Enraona és un projecte personal i familiar per aprendre cada dia, per descobrir molt, per entusiasmar-nos amb el que fem. En resum, per sentir que som feliçment vius. Al bloc d’Enraona escrivim el que volem, perquè ho volem. Parlem de la nostra feina perquè Enraona ocupa el 90% del nostre temps, perquè ara mateix és el que més ens entusiasma. I “oju!” no patim cap mena de malaltia, ni cap addicció al treball!
Per a nosaltres (i nosaltres som dos) el bloc d’Enraona és el nostre bloc personal, per tant no ens identifiquem per a res amb l’etiqueta formiguera que ens ha posat.
Coses que m’agraden: el Genis Roca i la seva postura sobre les organitzacions i l’Internet de nova generació.
Sí senyor! Els blocs, el món 2.0 i tot el que vingui té sentit com a base de relació per a les persones. I la feina grossa consisteix en encaminar a empreses i a col·lectius professionals cap a un ús i una actitud 2.0, en la mesura que cada entitat i cada persona sigui capaç d’assumir-ho i de fruir-ho.
Penso en el Agrònoms i crec que el pla de dinamització de la seva xarxa, té aquesta essència: cal que els agrònoms facin bullir el web del COEAC, però només ho aconseguirem si els ajudem a adonar-se de tot el que s’estan perdent sense conèixer, provar, adquirir i reelaborar normes, actituds i recursos 2.0.