El passat divendres 19 i dissabte 20 de febrer es va celebrar a Barcelona el I Congrés de Sobirania Tecnològica, en resposta a l’actual Mobile World Congress 2016 que està tenint lloc aquesta setmana.
Sempre sensibles a aquests temes, vam assistir al primer la jornada del dissabte i, més enllà de comentar cada una de les ponències, voldríem compartir algunes reflexions que ens van madurant al cap amb el pas de les hores posteriors.
A la sobirania s’hi arriba recorrent un camí, no traspassant una porta
Crec que una societat que arribi a guanyar-se la sobirania sobre la tecnologia serà més justa i millor. Això és de sentit comú. És més, parlem d’un objectiu tan complex que diria que una societat que lluiti per la seva sobirania tecnològica ja és necessàriament millor. Però en un món tan complex com l’actual, on conviuen infinites “veritats”, s’haurà d’anar a poc a poc o no hi arribarem.
Però el pas ferm també és imprescindible, i esdeveniments com aquest són necessaris per anar avançant si es fan amb la consciència que cada col·lectiu ha d’anar a la seva velocitat particular.
Penso què (ull, parlo per mi):
- S’ha de ser crític però criticar amb prudència, sense menystenir cap punt de vista. Hi ha massa ciutadania implicada al MWC per pensar que tothom està equivocat.
- Cal omplir permanentment el discurs de pedagogia. No tothom és —ni vol, ni ha de ser— furoner o hacker.
- És bo valorar també les accions parcials si provenen de la bona voluntat (no tothom pot prescindir de tenir telèfon mòbil, però això no l’hi impedeix actuar en altres àmbits).
Un Mobile World Congress sense mirada mundial
De l’esdeveniment —sovint espectacle— del MWC ens arriba cada dia una tempesta d’informació aclaparadora. I, com a consumidor d’alguns dels productes i serveis que s’hi gesten, trobo a faltar que encara no s’abordin de forma directa alguns dels problemes ètics que la mateixa indústria genera: explotació laboral, conflictes bèl·lics per matèries primeres, mercadeig de dades privades, espionatge governamental…
Si aquests temes s’estan tractant seriosament aquesta setmana a Montjuïc, sincerament, a mi se m’estan escapant.