…Taaaat! no hi és! On és, on és?

Com la gràcia que es fa sovint a les criatures, amagar una cosa darrera d’un mocador per fer-li creure que ha desaparegut! Amb la canalla això fa gràcia, és el primer joc i a canvi la criatura acostuma a oferir el premi de la rialla. Ja no té tanta gràcia quan la tècnica del “taaat” s’aplica a la feina, com a gran alternativa per obviar problemes mal resolts.

En el desenvolupament de llocs web hi ha milers d’exemples on s’hi ha aplicat la tècnica del “taaat”. Que hi ha problemes per fer una bona estructura d’un web?: “taaat, on és?”, es deixa córrer i es dóna la culpa a l’usuari, si és perd és perquè no és un bon navegant. Que costa massa validar un formulari?: “taaat, on és?”, no es valida, si la gent es deixa dades per posar és perquè no s’hi fixa i no estan per la feina.

Diuen que els adult perden la innocència de la infància, però hi ha qui encara la manté. Llàstima que la projecti amb la tècnica del “taaat” i no ho faci pintant, jugant a “Galactica” o imitant l’últim ball de la Paulina Rubio.