Arxiu de la categoria: Optimització del lloc web d’empresa

Tapping a Pencil. Rennett Stowe a Flickr

Foto de Rennett Stowe a Flickr

Digitalització des del minut 0

Avui el gestor ens ha enviat, per correu ordinari, un full perquè fem el registre de les hores de la jornada dels treballadors. Els pagesos que ens subministren verdura a Diguesblat deixen, dins d’una caixa de cols, un albarà escrit a mà amb la llista de les verdures que ens han servit.

Són formes de treball absolutament normalitzades. Ens passem mig dia apuntant dades a mà, i l’altre mig entrant-les al programet de gestió, al full de control… digitalitzant-les, vaja! Amb una mica de sort fem aquesta feina només 2 vegades: una a mà i l’altra digitalitzant-la, però en alguns casos aquesta feina la fem 3, 4 i 5 vegades. Un exemple:

  1. Un client apunta i envia la comanda que vol que li servim. Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  2. Fem a mà l’ordre de comanda per passar-la al magatzem. Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  3. A mà, la persona del magatzem anota les rectificacions. Són 2 minuts de feina, no costa gens.
  4. La persona d’administració, a mà, prepara l’albarà pel client. Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  5. El client passa a l’ordinador, en alguna aplicació o en algun full de control, les dades de l’albarà. Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  6. El personal d’administració passa a l’ordinador les dades de l’albarà, per a fer la factura! Són 5 minuts de feina, no costa gens.
  7. Ah calla, que hi ha un error! En el pas 4: on hi havia un 8 algú ha vist un 3 i s’ha equivocat. Cal arreglar-ho, avisar al client i passar-li l’albarà corregit. Són 20 minuts de feina, però com que l’hem fet tota la vida no passa res. I el client té 20 minuts més de feina, perquè ja tenia l’albarà entrat, però com que és normal, amb 20 minuts extres de feina el diumenge al vespre i una enrabiada, se soluciona el problema.

Final!: després d’almenys 5 passes les dades es digitalitzen i ja les tenim més o menys ben preparades per al futur: per a emetre les factures, comptabilitzar activitat de l’empresa, comptabilitzar IVA i d’altres tràmits…

I en aquest tan assumit, tan clàssic procediment de fer-ho tot a mà, sovint no parem a pensar que, encara que mantinguem el “a mi ja m’està bé així perquè em resulta més còmode” hi ha implícita una enorme pèrdua de temps, i temps són diners.

Digitalitzar la informació i les dades que emetem a l’empresa és una necessitat, ens aporta sistemàtica, ens fa estalviar temps i per tant també ens fa estalviar diners. Digitalitzar, moltes vegades només vol dir conèixer alguna aplicació de gestió i tenir quatre fitxers ben enllaçats. El cost d’organitzar els processos de treball és assumible, perquè hi ha sistemes adequats per empreses de totes les dimensions, tant en complexitat com en cost.

Digitalitzar des del moment 0 els processos de treball és fonamental. Et proposo que facis un exercici:

  • Tria un procediment de treball que encara no tingueu sistematitzat.
  • Compta quant de temps a la setmana gasteu en realitzar-lo.
  • Compta els diners que aquesta feina suposa.

Si la despesa d’un sol any que ara assumiu permetés contractar un servei per ajudar-vos a sistematitzar la digitalització d’aquest procés, vols dir que no justificaria fer el canvi? Doncs és molt possible que no necessitis tants diners per a fer aquesta millora.

Bones històries que ens atrapen. Descobrint el Storytelling

M’he estat mirant els primer minuts d’una xerrada d’Eva Snijders sobre Storytelling.

El Storytelling sempre m’ha interessat i que crec que és fonamental per a la bona comunicació. He pres apunts dels primers 20 minuts de la xerrada i n’he redactat una interpretació lliure, que deixo aquí.

D’on surt això del Storytelling?

A través dels missatges i les històries que expliquem i que escoltem s’estableix una relació ben simple entre el que explica i el que escolta, basada en dos sentits:

  1. Em reconec, allò que expliques m’ho apropio perquè ho he viscut en algun altra ocasió o perquè m’hi sento afí.
  2. Et reconec i t’identifico en allò que expliques, sóc capaç d’interpretar la forma en què ho expliques, el sentit i la força que hi aboques.

La història de la humanitat i la vida en comunitat està construïda a base d’explicar històries: contes a la vora del foc, relats orals, literatura escrita… com a espècie estem programats per entendre de forma natural el significat de les històries. Gràcies a això establim connexions, afinitats i predisposició a continuar vinculats.

El Storytelling es basa en aquests vincles comunicatius i busca la forma de traspassar-los a les interaccions professionals, als missatges d’empresa i a la gestió del coneixement corporatiu.

Com s’incorpora al món de la comunicació professional?

El Storytelling proporciona un marc de treball i unes tècniques per incorporar la informació rellevant, les dades fonamentals que fan possible el funcionament d’una organització en un context, en un relat continu amb el qual és més senzill interpretar, valorar i assumir-ne el significat.

Simplement, les dades posades en context són més fàcil d’interpretar i de recordar. Així, amb un exemple ben bàsic, té més valor comunicatiu explicar que:

El passat juny vaig anar a fer una xerrada a Girona (que és lluny de casa) i quan vaig arribar a lloc, el portàtil es va espatllar i no vaig poder utilitzar la presentació que havia desat al núvol i que tenia preparada. Vaig haver de fer la xerrada de memòria, va ser un desastre! No em tornarà a passar!

En comptes de:

No te’n fiïs de l’equipament, si necessites material digital fes-ne còpies i deixa-les en diferents suports: al portàtil, a un disc virtual privat (com Dropbox) i en un llapis de memòria. Si un falla sempre en tindràs un altre.

No obstant l’aplicació del Storytelling en la creació d’un missatge corporatiu és molt més complex que una història banal sobre un Powerpoint. Per començar no ha de ser en cap moment un model de comunicació unidireccional on hi ha un únic narrador i un munt de gent que escolta. Si ho fas així no funcionarà, aconseguiràs crear un diàleg de sords. És fonamental escoltar, amb atenció perifèrica, per valorar cada un dels detalls amb sentit que mostra el teu interlocutor. És d’aquí on podràs collir aquells elements claus amb què s’ha de vestir la història, aquells enfocaments amb què els altres s’identificaran, et reconeixeran i connectaran amb tu.

La tasca tampoc és puntual, el Storytelling intervé en el constant procés comunicatiu, en el dia a dia i en cada petit detall. Tot parla i la història que defineix el teu treball i el teu esforç ha d’amarar-ho tot.

Algun exemple proper i aplicat de Strorytelling ?

Heu vist la nena de la foto? Si un dia aneu a una fira artesana us trobareu que aquesta nena s’ha fet gran i darrera d’un taulell us deixarà tastar unes gelees espectaculars. Ara és la propietària de “Al pot petit hi ha

Una sola fotos! Però et veus capaç d’imaginar la història? Segurament pocs detalls més necessitaràs per decidir com ha estat possible que una nena que jugava a cuinera ara sigui una artista de les melmelades. I encara que no sigui la història real serà teva, creïble i sentida. Per a mi, això és un Storytelling ben plantejat.

Però continuem: si fas un cop d’ull al blog de “Al pot petit hi ha” mira’t les fotos. Has vist com cuina? Amb quina alegria, quina netedat, quin ordre! Les imatges donen continuïtat a una bona història, nodreixen un Storytelling que expressa una manera sentida de treballar.

I tot això ho deduïm, ho construïm sense llegir ni una sola línia de text. Si a més a més el text acompanya, el Storytelling està brodat!

Disseny web sensible: el disseny web és molt més.

Jo també sóc dels que pensa que el disseny web sensible (sistema que busca que el disseny de les pàgines s’adapti a qualsevol resolució de pantalla de manera dinàmica, responsive web design o RWD en anglès) és un bon vi, però que ens està pujant al cap abans de començar a dinar. Darrerament estic llegint molts articles que encara em fan convèncer més d’aquest fet.

El disseny web sensible no readapta l’arquitectura d’informació de manera completa. És a dir, ni l’organització dels continguts, ni els missatges, ni els objectius del lloc. I tampoc readapta el pes i el rendiment de les pàgines a cada dispositiu.

Els usuaris tenen intencions diferents quan accedeixen al nostre web asseguts a l’ordinador o quan ho fan des del mòbil atrafegats mentre pugen al metro. Els hem d’oferir continguts diferents, en diferent quantitat, ordenats de distinta forma. És una qüestió de disseny d’informació, no només de disseny visual. I de moment, això ho aconseguirem millor amb versions del lloc adaptades expressament per a cada dispositiu intenció.

Kevinjohn t’ho explicarà millor.

Fa un temps vaig ensopegar amb aquest genial article de Kevinjohn Gallagher, reconec que bastant tard, i a mesura que avançava en la lectura se m’anaven posant els ulls com a plats. Descriu fil per randa allò que ja pensava sobre algunes pràctiques de dissenyar per a dispositius mòbils i sobre la borratxera provocada ara pel disseny sensible.

Si no l’heu llegit, ara és un bon moment.

Un comprovant de qualitat de projectes web.

Permeteu-nos fer una mica d’autobombo en aquest curtíssim apunt. A Enraona ens ha passat sovint que lliurem projectes a clients que, amb certs coneixements de desenvolupament web, continuen ells mateixos ampliant-los.

Ens hem trobat en el passat, en el present i esperem que continuï passant en el futur. I ens agrada pensar que és la conseqüència d’algunes premisses de desenvolupament que apliquem a Enraona:

  • Un gran respecte pels estàndards web.
  • Una programació estructurada i ordenada, que permet a qualsevol desenvolupador entendre la totalitat del codi.
  • Una estructura de la informació coherent, que admet ampliacions als continguts sense desestabilitzar la comprensió global del projecte.
  • Un disseny gràfic ordenat, estable i escalable, que deixa establertes les pautes gràfiques que les futures ampliacions han de seguir.

És un fet que ens serveix de comprovant de la qualitat dels projectes publicats. I ens alegra molt.

Xerrades per compartir i per aprendre

A Enraona ens preocupa molt la difusió de les TIC, especialment a les empreses.  És marca de la casa i per això de tant en tant participem en alguna xerrada per mirar de compartir la nostra visió sobre alguns temes de Xarxa i empresa. Internet és un espai immens, que creix i evoluciona d’una forma galopant. A més va trenant molts àmbits de coneixement:

Internet és tecnologia, programació, visualització de la informació, gràfica, màrqueting, psicologia de la comunicació, mètrica, llenguatge i comunicació, sociologia…  i mil coses més. Per això és absolutament normal que des de les empreses Internet es vegi com un mitjà complex, i que quan volen aproximar-se a la Xarxa, s’acumulin una sèrie de dubtes. Quan preparem una xerrada intentem participar en l’aproximació de l’empresa a Internet i:

  • Oferir una visió oberta, clara i rigorosa del tema que ens ocupa.
  • Acotar els punts d’atenció en els quals és interessant invertir esforços per conèixer la Xarxa.
  • Facilitar una interpretació personal per a cada participant, perquè cadascú coneix la seva pròpia realitat i té unes necessitats concretes.
  • Promoure una prudència efectiva, abocada a protegir allò que cal protegir i a esborrar falsos fantasmes.
  • Contagiar entusiasme per un mitjà excel·lent per establir uns vincles professionals molt valuosos.

Per a nosaltres és realment interessant participar en la difusió de la societat del coneixement, ens ajuda a aprendre, a ordenar idees, a contrastar-les i a compartir-les. Per això ens agrada tant fer xerrades i sempre que trobem l’oportunitat per preparar-ne alguna la tirarem endavant. Us deixem aquí l’enllaç a la presentació en diapositives de dues xerrades que ja hem fet. Una en la qual revisem els factors que cal tenir en compte alhora de desenvolupar un web d’empresa i l’altra sobre la identitat corporativa a Internet.