L’emprenedor és una persona valenta per definició, és algú realment apassionat per construir i viure amb intensitat el seu projecte professional. Si instal·la parquet et parla amb fascinació de la tècnica d’encaixar les peces de fusta sense que quedin fissures; exaltat t’explica els nous sistemes de restauració que ha après a Itàlia. Te’n parla amb una passió contagiosa i durant uns minuts fins hi tot sents amor pel parquet, és un amor fugisser, però a partir d’aquell moment et mires aquell “muntunet” de fustes d’una altra forma.
Tanta passió, tant desig per construir emana energia i l’energia a Internet realment es propaga i es transforma a una velocitat imparable. A Internet la gent connectem els uns amb els altres, ens expliquem coses, compartim experiències i sensacions, aprenem en comunitat…
Si el Jaume, l’emprenedor que instal·la parquets, mentre m’explicava la seva feina hagués enregistrat la conversa i l’hagués publicat a la Xarxa, l’entusiasme contagiós encara tindria efectes en altres persones. I tot això no té res d’extraordinari, ni d’anormal, ni de friki. Això passa perquè la Xarxa no és de cables, és de connexions entre persones i quan estàs amoïnat perquè se t’ha bufat el parquet del menjador esperes trobar algú com el Jaume perquè vingui a arreglar-te’l.
Si entenem que amb un llibre podem compartir emocions, interessos, coneixements i experiències. Si tot sabem que el cinema, la televisió, la ràdio ens connecten i ens provoca interès, desig, rebuig, fàstic… Per què Internet ha de ser diferent? És per què no el coneixem prou? Aquest és el motiu pel qual no és interessant? Aquesta no acostuma a ser l’opinió d’un emprenedor. Per a ell o ella un nou entorn per descobrir és sempre una oportunitat i mai una nosa.