Una de les coses que em van ensenyar de petit és a ser modest i a valorar les virtuts dels altres, i crec que ho vaig practicant en la majoria d’àmbits de la vida. Per aquesta raó també m’agrada relacionar-me amb gent similar, crítica amb ella mateixa i confiada amb els demés.
De totes maneres això no ens hauria d’impedir conèixer-nos una mica més personalment, i em refereixo sobretot a les relacions en línia. A les xarxes socials omplim les nostres línies de temps de referències i enllaços a opinions de tercers (iep, i està molt bé, ens permet conèixer idees molt interessants) però crec que és igual o més important conèixer l’opinió de la gent a la que seguim directament.
Enllaces un article molt ben escrit sobre tal o qual tema d’actualitat? Genial, i diga’m què en penses tu també. Has provat una nova eina o servei a Internet? Molt bé, explica’m si t’ha agradat o no i per què. Vull relacionar-me amb gent d’opinió, no a simples rebotadors d’informació. És igual si no ens expressem amb l’art d’un periodista, el que importa és posar en valor les opinions de tothom. En definitiva, no m’interessa tant què llegeixes, mires o escoltes si no què opines del que llegeixes, mires o escoltes.
Les eines de recopilació o curació de continguts (llegeixi’s Paper.li, Tumblr o Pinterest) han entrat amb força en la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, però no haurien de fer-nos oblidar que la nostra pròpia visió del món és única i que és bo bolcar-la també. Ja ens recopilarà algú.