Com acostuma a passar amb molts recursos tecnològics, ens cal un temps per trobar-los-hi la utilitat. Sovint som els propis usuaris que per tempteig els anem buscant el sentit i l’aplicació, de vegades ultrapassem en extrem la funcionalitat que li va atribuir el seu creador. Això ha passat amb els codis QR, que originàriament es van crear com a sistema de registre de recanvis en les àrees de fabricació de vehicles.
En poc temps els codis QR són a cartells, aparadors, revistes, samarretes, targes… s’han convertit en un sistema per captar la nostra atenció quan ens movem pel nostre entorn habitual i connectar-nos a un entorn digital. Oku, que això és molt gros! Els QR trenquen la barrera entre l’activitat digital i l’activitat en entorn físic.
Per altra banda són encara una mena de joguina per adults. Ens fa gràcia provar que hi ha darrera d’un codi QR; ens té expectants i encuriosits de la mateixa manera que ho estem quan algú ens fa obrir una caixa on no sabem què hi trobarem. Juguem sense perdre en cap moment l’aparent seriositat que ens manté tranquils dins el nostre patró d’adults formals.
Un codi QR reuneix dos condicions fonamentals per a deixar empremta:
- Connecta una experiència física amb informació digital, que ens allarga l’experiència i ens la conserva en la memòria i en “memòria”.
- Ens permet viure l’experiència emocionant del joc.
Experiència, emoció i joc: tres elements fonamentals per crear forts lligams amb algú que volem que es recordi de nosaltres, d’allò què fem i sobretot d’allò que li oferim.
Ara bé, hem de tenir en compte que els codis QR només ens serviran si hi sabem trobar el lloc, el moment, el format i hi sabem vincular una informació realment rellevant per a qui l’obri.
Et deixo aquí dos vídeos: un sobre un acció de TESCO a Corea del Sud, que deixa que la gent “jugui a botigues” mentre espera el metro. L’altre ens ensenya 37 aplicacions possibles per a un codi QR, i es queda curt.