Ahir vam fer una xerrada sobre el web 2.0 a la Cambra de Reus i ens van preguntar per on es podria començar a descobrir el món 2.0. Hi ha milers de maneres d’endinsar-se a la Xarxa, el més important és que cadascú utilitzi els recursos i adopti les actituds que el fan sentir més còmode, tot i això us proposem aquí una de les portes d’entrada a aquest nou món.
1. Els Blocs
Igual que un músic sent música, un blocaire llegeix blocs. Cal doncs trobar aquells on s’escriu sobre temes que ens interessen. Així doncs el primer pas és cercar blocs, llegir-los regularment, triar-los bé, seguir les recomanacions que els blocaires que ja coneixem ens ofereixen i començar a construir la nostra xarxa. Per això cal trobar els blocs que ens interessen: fent una cerca en un cercador amb les paraules clau que ens interessen i la paraula “blog” en trobarem -per exemple cercant blog pyme si els temes relacionats amb les Pimes ens interessen- o també podem utilitzar cercadors especialitzats en blocs com Technorati o el cercador de blocs de Google.
Si la cerca és fructífera aviat s’acumularan una sèrie de blocs que es llegiran regularment, per tant caldrà trobar un sistema de sindicació, que ens estalviï la llarga tasca d’obrir cada un dels blocs per veure si hi ha alguna entrada nova publicada. Una forma de conèixer en què consisteix la sindicació la trobareu en un vídeo de Common Craft i a Okatai l’aprenent trobareu tres petits vídeos amb les instruccions per activar un sistema de sindicació.
2. Compartir els preferits
Del.ico.us realment és un recurs senzill i molt efectiu, per això és molt recomanable com a porta d’entrada al web 2.0. En això els de Common Craft també ens ajuden amb un vídeo que en pocs minuts ens explica com funciona, i si necessiteu un exemple d’ús de Del.icio.us us deixo aquí l’enllaç al meu recull de preferits.
3. Llençat a descobrir
La Xarxa és enorme i molt rica, és plàstica i cada dia apareixen novetats, formes realment interessants de generar coneixement i de compartir-lo, per això és ben fàcil que amb una primera incursió comencem a descobrir-la i si ens hi sentim còmodes no ens l’acabem mai.