Des d’aquí defensem que la xarxa és un espai d’interacció entre persones, i per tant no és un espai asèptic on estem protegit dels comentaris no desitjats. En els blogs, sobretot en els corporatius, aparentment sembla que una crítica negativa fa mal. Ara bé, una mala crítica és una excel·lent oportunitat per a mostrar un estil personal, obert i madur de conversa.
Anem a pams: què podem fer davant d’un comentari negatiu al nostre blog?
Primer pas: identifica de quin tipus de comentari es tracta. Pot ser:
- una molt correcta opinió alternativa o oposada a la nostra.
- Una opinió encesa i àcida que exposa oposició rotunda a allò que hem dit.
- Un comentari insultant, fora de lloc i que no aporta res.
- Un comentari sense sentit i que se’n va per les branques.
Depenent del tipus de comentari és interessant actuar d’una forma o una altra.
Segon pas: una estratègia per a cada cas:
- Una ” molt correcta opinió alternativa o oposada a la nostra” és una oportunitat per obrir ulls i ment, per encetar un diàleg, preguntar, aclarir…
- Una “opinió encesa i àcida que exposa oposició rotunda a allò que hem dit” és una oportunitat per mostrar calma, maduresa, tranquil·litat i capacitat de diàleg. Ah!, i per demanar correcció, si ho creus oportú.
- Un “comentari insultant, fora de lloc i que no aporta res” és una oportunitat per mostrar tranquil·litat i molta indiferència. Generalment d’aquest tipus de comentaris n’hi ha molt pocs i els altres usuaris de la xarxa no els fan cap cas.
- Davant d’un “comentari sense sentit i que se’n va per les branques” una opció interessant és ignorar-lo. Difícilment sabràs si l’ha escrit algú que ens vol prendre el pèl o algun despistat.
Ara bé, cal afegir dues coses:
- El blog és el teu espai, tu decideixes què s’hi diu, així que sempre tens l’opció d’eliminar qualsevol comentari que et sigui molest, tot i que et recomanaríem que no t’ho prenguis per costum.
- De comentaris als blogs n’hi ha molt pocs, i de comentaris fora de lloc encara menys. No t’espantis, t’hi trobaràs poc. Escriu amb entusiasme i gaudeix del teu blog!
En resum: la Xarxa és com el nostre entorn, així que hem d’aprendre a gestionar allò que no ens agrada de la mateixa manera que ho hem après a fer en el nostre entorn. En cap moment la por als comentaris desagradables ens han d’acovardir. Internet és un espai de relació excel·lent i són moltíssimes més les experiències positives que hi podrem viure que no pas les negatives.
Molt bon article. M’ha agradat sobretot això de què “De comentaris als blogs n’hi ha molt pocs, i de comentaris fora de lloc encara menys. No t’espantis, t’hi trobaràs poc. Escriu amb entusiasme i gaudeix del teu blog!”.
Tota una dosi d’optimisme!!! :-)
Gràcies Daniel, el comentarista més ràpid!!
Aquest és un tema que sorgeix molt sovint amb empreses i institucions: la critica els fa por.
Sovint parlen dels comentaris que apareixen en els diaris online, on certament n’hi ha alguns que deixa’ls córrer, hi ha gent que té molt poca feina i molta infelicitat. Però la gent de Xarxa sabem que a les xares socials això passa ben poc i no pot ser motiu per tancar-se en banda.
Si senyors! molt bo l’article i molt ben escollida la foto :)
Ara que m’en adono… Bernadette, no tens gravatar?
El comentarista també pot ser anònim, és molt fàcil criticar o insultar des de l’anonimat… que fem davant d’aquests cas amb els comentaris? Els ignorem, els esborrem, prohibim l’anonimat al nostre bloc?
Gràcies Neil, i tens raó, el meu correu d’enraona no té Gravatar, ara ho arreglo.
Hola David,
Persolament l’anominat a la Xarxa també em molesta, tractar amb el “Sr. anòmin” és com parlar amb algú que porta un passamuntanyes.
Què hem de fer amb els comentaris anòmons? Suposo que depèn. A la Xarxa hi conviuen tímids, nouvinguts, trepes i brètols, així que potser hem de mirar d’endevinar quin és el “perfil” de cada “sr. anònim” i tractar-lo segons convingui: tranquil·litat i pedagogia pels tímids i els nouvinguts i potser intransigència pels brètols.
La meva experiència és que en un any i mig no he tingut més d’un comentari desagradable al meu blog.
Crec, modestament, que el to de qui escriu té també influència en el to dels comentaris. Un estudi empíric dels textes i els comentaris d’algún blogger conegut (com Enrique Dans) podria ajudar a verificar-ho.
Salutacions
La influència del to de qui es escriu en el to dels comentaris. Doncs no hi havia pensat però ara que ho dius és una bona apreciació, de fet en el llenguatge oral cara a cara també passa. Sens dubte l’afegiré en la llista de comentaris i recomanacions per a un ús corporatiu dels blogs i les Xarxes socials.
Gràcies Ricard.
Jo crec que la quantitat de comentaris “inapropiats” d’un blog és directament proporcional al nivell cultural dels seus lectors.
Hola Icsbcn,
potser tens raó, però això del “nivell cultural” és tan difícil de “definir”. Per exemple: ens els comentaris de les notícies dels diaris és on la gent se’n va més de mare i en canvi llegir diaris s’ha considerat un acte de cultura. Em costa molt comprendré perquè alguns perden el seu temps en pugnes comentarístiques.
Mira! pràctimanet a l’atzar: he buscat un diari, el primer que m’ha passat pel cap “La vanguardia” he obert una notícia on no hi hagués una referència directe a les eleccions ni als partits polítics i mira: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090609/comentarios_53720358719-1.html
Si això no és poca feina…!
es una foto molt infantil.
Molt inutil.
Hola anònim,
A mi m’agrada aquesta foto, per això la vaig posar. Què hi hauries posat tu?
Ens agrada posar una foto a cada post i intentem trobar alguna imatge que més o menys suggeridora… Ara bé, s’accepten idees. Si ens vols fer alguna recomanació la tindrem en compte. Això sí: si us plau, que siguin imatges amb una llicència Creative Commons.
Hola, bon post que invita a reflexionar i identificar quina intenció hi ha darrera de cada comentari.
Fa poc he obert un bloc de crítica (política-social-economica-cientifica) anomenat:
Parts Implicades (www.partsimplicades.com)
Us invito a llegir els meus articles i a comentar/criticar com a eina de reflexió sobre temes tant trascendentals com la manipulació als mitjans de comunicació, la sospitosa vacunació massiva o la neoesclavitut del deute global.
Salutacions