Ja ho sé, s’ha escrit molt sobre Google Wave. Amb totes les expectatives que ha generat és normal que es continuïn vessant tones de bits dedicades a la nova eina de Google, de manera que no crec que vingui d’unes quantes ratlles més en aquest blog.
Amb tot, no vull parlar tant de l’aplicació si no de les reaccions que ha despertat. No teniu la sensació que bàsicament s’ha parlat de “decepció”? Si fins i tot alguns l’han qualificat com el “bluff” de l’any.
És possible que aquesta idea l’hagi provocat el fet que, per separat, les eines que ens ofereix ja han estat inventades: els wikis, els ginys, la missatgeria instantània (al editar els textos m’arriba una aroma d’ICQ via retronasal)… Vaja, que més d’un deu haver tatxat Wave d’escudella de funcions que altres ja han inventat abans.
Ara bé: ha inventat Twitter la microescriptura? Gutenberg els llibres? Adrià la truita de patates? Però innovar no era repensar de forma diferent? Ens agradi o no en aquest món ja està tot inventat, i aquest fet, que a priori pot semblar una desgràcia, és en realitat l’oportunitat de tenir ja a l’abast tots els ingredients que ens permeten cuinar una quantitat de receptes que tendeix a infinit.
A mi Wave em sembla una eina fenomenal, ben rumiada i amb un gran futur per endavant. Era simple de concebre? Doncs a Google han estat els més ràpids, tu. Enveja em fan.