Arxiu d'etiquetes: internet i jo

Sobrec i MWC

Sobre el I Congrés de Sobirania Tecnològica i el Mobile World Congress

El passat divendres 19 i dissabte 20 de febrer es va celebrar a Barcelona el I Congrés de Sobirania Tecnològica, en resposta a l’actual Mobile World Congress 2016 que està tenint lloc aquesta setmana.

Sempre sensibles a aquests temes, vam assistir al primer la jornada del dissabte i, més enllà de comentar cada una de les ponències, voldríem compartir algunes reflexions que ens van madurant al cap amb el pas de les hores posteriors.

A la sobirania s’hi arriba recorrent un camí, no traspassant una porta

Crec que una societat que arribi a guanyar-se la sobirania sobre la tecnologia serà més justa i millor. Això és de sentit comú. És més, parlem d’un objectiu tan complex que diria que una societat que lluiti per la seva sobirania tecnològica ja és necessàriament millor. Però en un món tan complex com l’actual, on conviuen infinites “veritats”, s’haurà d’anar a poc a poc o no hi arribarem.

Però el pas ferm també és imprescindible, i esdeveniments com aquest són necessaris per anar avançant si es fan amb la consciència que cada col·lectiu ha d’anar a la seva velocitat particular.

Penso què (ull, parlo per mi):

  • S’ha de ser crític però criticar amb prudència, sense menystenir cap punt de vista. Hi ha massa ciutadania implicada al MWC per pensar que tothom està equivocat.
  • Cal omplir permanentment el discurs de pedagogia. No tothom és —ni vol, ni ha de ser— furoner o hacker.
  • És bo valorar també les accions parcials si provenen de la bona voluntat (no tothom pot prescindir de tenir telèfon mòbil, però això no l’hi impedeix actuar en altres àmbits).

Un Mobile World Congress sense mirada mundial

De l’esdeveniment —sovint espectacle— del MWC ens arriba cada dia una tempesta d’informació aclaparadora. I, com a consumidor d’alguns dels productes i serveis que s’hi gesten, trobo a faltar que encara no s’abordin de forma directa alguns dels problemes ètics que la mateixa indústria genera: explotació laboral, conflictes bèl·lics per matèries primeres, mercadeig de dades privades, espionatge governamental…

Si aquests temes s’estan tractant seriosament aquesta setmana a Montjuïc, sincerament, a mi se m’estan escapant.

Alguns recursos sobre el I Congrés de Sobirania tecnològica

Analitzant les “bios” de Twitter

Editant la biografia de Twitter

Sempre he pensat que les “bios” de Twitter —aquell text curt amb el qual normalment ens definim al nostre perfil de la xarxa dels 140 caràcters— amaga informació molt interessant. La manera i el to amb què cadascú les redacta ens avança bastant el que hi trobarem més endavant en les publicacions.

Presenti’s breument.

Els senyors de Twitter, molt encertadament, només ens permeten autobiografiar-nos amb 160 caràcters obligant-nos a fer tot un exercici de condensació. Per alguns aquest és el “tuit” més rumiat que mai han escrit.

Sense voler estereotipar, és cert que hi ha uns certs patrons que els usuaris anem repetint en les nostres bios.

  • Hi ha els que no hi posen res.
  • Els que obedientment tracten de presentar-se amb correcció. (“Periodista interessat en el social media…”)
  • Els que hi posen una cita, pròpia o aliena. O un acudit. (“La vida és com un brau…”)
  • Els amenaçadors (“Si no t’agrada el que dic vés a fer punyetes”)
  • Els reivindicatius (que inclouen termes com “sandrodimissió”, “DUI”, “Español”…)
  • Els sincers (“Escric jo i el meu equip…”, “Alguns tuits són programats…”)
  • Els que escriuen la seva bio per persones i màquines (amb #tot de #hashtags)
  • Els que hi posen uns mica de tot… (com un servidor)

Hi ha infinitat de fórmules més, és clar. No tinc capacitat per fer cap mena d’estudi sobre el tema, però a on vull anar a parar és que les bios, tant en el “què diuen” com en el “com ho diuen”, ens poden ajudar a fer-nos una idea del perfil dels usuaris que seguim o volem seguir.

Recursos per analitzar biografies de Twitter.

Una bona eina d’anàlisi de biografies de Twitter és Followerwonk. Es tracta d’un servei que ens deixa fer cerques de paraules exclusivament dins les bios dels usuaris, destil·lant aspectes que serien més complicats de trobar en les línies de temps. Buscar per oficis, aficions, àmbits d’interès, zona geogràfica, etc. dins de les biografies ens pot donar una dimensió diferent en les cerques d’usuaris.

Una altra eina interessant és Bio is changed. Tal com el seu nom explicita, ens permet generar alertes sobre els canvis produïts en les biografies i en les imatges del perfil dels usuaris que vulguem. Perfecte per estar al dia de les actualitzacions dels nostres contactes en aquests aspectes.

(Ep! Per fer ús d’alguns d’aquests serveis les aplicacions poden demanar que connecteu el vostre compte de Twitter. Com sempre, informeu-vos-en bé sobre què poden i què no poden fer amb la vostra informació).

Fa molt que no dones un cop d’ull a la teva bio? Avui pot ser un bon dia per a revisar-la.

Lluitar contra la falta de perspectiva

Ens passa a gairebé tothom: tendim a valorar les coses sota el nostre punt de vista (en principi està bé) per sobre del possible punt de vista dels altres (això ja no està tant bé).

I en aquest allau de serveis tecnològics, xarxes socials, aplicacions, etc. que ens plou cada dia també ens passa. Ens atrevim a fer auguris de futur sobre la reacció dels usuaris vers als nous serveis que van apareixent com si ens anés la vida, més des del convenciment per apreciacions personals que des d’una anàlisi objectiva en la mesura del possible.

  • Ens encanta Google: Wave és el futur, la nova manera de comunicar-nos (això ho vaig dir jo personalment, en certa manera).
  • Ens fascina Instagram: serà més que una moda, serà la xarxa social global del futur.
  • Ens agrada Pinterest: en un any acabarà amb Flickr, ja ho veureu.
  • Ens funciona tal o qual servei: és imprescindible, no es pot viure sense.

I no recordo haver llegit cap gran profecia sobre el que està passant amb WhatsApp (tot i que això no significa que ningú la fes, és clar).

En definitiva: si a mi m’agrada segur que li agrada o agradarà a la majoria. I al que no li agrada és que possiblement no el coneix prou.

Vivim en un raconet del món. Cada dia més connectat, cert, però la nostra ment cobreix un petit espai de coneixement més difícil d’eixamplar del que pugui semblar. De manera que crec que hem de mirar que les nostres opinions no ens acaparin la raó en excés.

Bé, és la meva modesta opinió.

Deixa’t recopilar

Opina!

Foto de Mindaugas Danys al Flickr

Una de les coses que em van ensenyar de petit és a ser modest i a valorar les virtuts dels altres, i crec que ho vaig practicant en la majoria d’àmbits de la vida. Per aquesta raó també m’agrada relacionar-me amb gent similar, crítica amb ella mateixa i confiada amb els demés.

De totes maneres això no ens hauria d’impedir conèixer-nos una mica més personalment, i em refereixo sobretot a les relacions en línia. A les xarxes socials omplim les nostres línies de temps de referències i enllaços a opinions de tercers (iep, i està molt bé, ens permet conèixer idees molt interessants) però crec que és igual o més important conèixer l’opinió de la gent a la que seguim directament.

Enllaces un article molt ben escrit sobre tal o qual tema d’actualitat? Genial, i diga’m què en penses tu també. Has provat una nova eina o servei a Internet? Molt bé, explica’m si t’ha agradat o no i per què. Vull relacionar-me amb gent d’opinió, no a simples rebotadors d’informació. És igual si no ens expressem amb l’art d’un periodista, el que importa és posar en valor les opinions de tothom. En definitiva, no m’interessa tant què llegeixes, mires o escoltes si no què opines del que llegeixes, mires o escoltes.

Les eines de recopilació o curació de continguts (llegeixi’s Paper.li, Tumblr o Pinterest) han entrat amb força en la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, però no haurien de fer-nos oblidar que la nostra pròpia visió del món és única i que és bo bolcar-la també. Ja ens recopilarà algú.

M’expliques com vius tu la Xarxa?

Si us plau, necessito un cop de mà. Em pots ajudar?

M’han demanat que participi en un dels tallers del Media 140 que es celebrarà a Barcelona. Em toca parlar, des d’una vessant emocional, actitudinal o fins i tot filosòfica, del procés que seguim les persones per incorporar-nos en les dinàmiques del web social.  L’objectiu és traçar un possible camí perquè professionals que encara hi són fora trobin una reflexió, que els engresqui a iniciar el procés d’aprenentatge.

Per això et necessito, perquè m’agradaria que m’expliquessis la teva experiència personal, ara amb una certa distància, quan ja fa temps que vius amb més o menys intensitat les dinàmiques de participació en el web social (o web 2.0 si t’agrada més), recordessis com has fet aquesta aprenentatge, què has hagut d’aprendre i què has hagut de desaprendre. Quin consell li donaries a algú que comença a interessar-se per la interconnexió a la xarxa, que ens expliquessis tot allò que se t’acudeixi.

Vols participar-hi? Estic convençuda que la teva experiència i la dels altres és fonamental per explicar amb claretat, i amb una visió ben àmplia, perquè és positiu viure el web social, malgrat la dificultat que algunes vegades passem tots per entendre-la i per a viure-la en positiu. Aniré recollint les idees que m’arribin i les utilitzaré per a fer el guió del taller, crec que és una bona manera de mostrar un camí des de diferents perspectives, sense crear càtedra però reflexionant des de l’experiència viscuda.

Qualsevol breu reflexió, apunt, idea, nota, imatge, anècdota, qüestió… tot el que vulguis explicar-nos serà molt ben rebut. No cal que et passis hores pensant, les petites reflexions són sovint molt interessants. Només et demano que me les facis arribar, i si les publiques a la xarxa que m’ajudis a trobar-les. Si t’estimes més que en parlem em pots trobar a l’Skype amb l’usuari enraona, o passa’m el teu mòbil per DM i et faig un truc.

Si no saps per on començar i vols un cop de mà,  et deixo aquí quatre frases començades perquè les acabis tu. Per exemple:

  • La primera vegada que em van parlar del web 2.0…
  • He viscut amb molta emoció el descobriment de…
  • He tingut algun moment de crisi…
  • No hauria dit mai que…
  • Ara que ja porto algun temps participant del web social crec que…
  • Si hagués de donar un consell a algú que es vol començar a participar en el web social li diria…