El Wikienraona, com és que no ho hem sabut veure abans?

Eines ben pensades per a aplicacions d’empresa, descobrir casos d’aquesta mena és el que ens fa feliços, i aquest és el cas! Des de fa una setmana a Enraona tenim el nostre wiki i encara que portem poc temps utilitzant-lo, des del primer dia li hem trobat totes les gràcies.
A Enraona des de sempre ens hem fet un tip de remenar per la Xarxa buscant com fer millor la nostra feina, com aprendre dels altres, com recollir qualsevol procediment o qualsevol dada que ens permetés saber-ne més cada dia. En un món tant complex i tant plural com el de la creació Web hem anat recollint informació de molts camps: una mica d’accessibilitat, quatre idees d’usabilitat, redacció de textos per a web, truquets de programació, normatives per complir estàndards… i així, a poc a poc hem anat omplint paper i papers, arxius i arxius. Amb tants escrits sempre ens quedava pendent establir un sistema ordenat, per poder recuperar tot allò que havíem recollit en el moment precís en què ens fes falta. Aquesta feina amb el wiki ha deixat d’estar pendent, és fa gairebé sola!

Després de llegir el post “Para qué sirve el RSS?” i veure la presentació “What is enterprise 2.0” vam decidir seguir l’exemple i per començar vam obrir el nostre wiki intern. Per a què? doncs sobretot per a tenir ordre en els nostres apunts, per poder enllaçar uns temes amb uns altres i per poder teixir la nostra teranyina de “coses que aprenem”. Crec que és una gran eina, és molt fàcil d’editar una unitat d’informació, encara és més fàcil enllaçar els temes entre ells, així que en un matí em va permetre fer un resum molt clar dels apunts que vaig prendre en un curs que va organitzar Multiplica. Per tant crear el Wikienraona ens ha proporcionat un benefici clar i directe: ordre, estructura, organització!

Ara hem de fer el següent pas i per ser conseqüents amb la filosofia 2.0 hem de deixar el Wikienraona en obert, així que mentre escric aquest post l’Antoni es disposa a obrir-ne les portes. Hem de reconèixer que les manies 1.0 encara ens persegueixen i ens fa una mica “d’uix” deixar en obert qualsevol plana que no hàgim redissenyat mil vegades, però estem disposats a superar aquests mals hàbits.