Darrerament torno a sentir als mitjans moltes declaracions qüestionant la validesa de la informació que apareix a Wikipedia, o a la versió en la nostra llengua, Viquipèdia. En general, hi ha un cert debat sobre si ens hem de creure tot el que es publica a Internet. Ara bé, estem jutjant aquest “nou” mitjà amb els mateixos criteris que als mitjans més tradicionals?
L’última opinió que vaig sentir, i que em va deixar glaçat, crec que va ser a la tertúlia d’un programa de ràdio líder d’audiència. Sense recordar las paraules exactes, algú va venir a dir que “la informació de Wikipedia pot ser vàlida sempre que la contrastem amb altres fonts“. Vés per on, això només és vàlid per a Wikipedia? Vols dir què la informació publicada a les “altres fonts” (suposo que es referia a la premsa escrita, als informatius de TV o als programes de ràdio) ens les podem empassar tal com rajen?
També s’ha posat de moda comparar Wikipedia amb altres obres impreses com l’Enciclopèdia Britànica. A banda d’algun estudi de més o menys rigor, em permeto dubtar sobre si molts dels què opinen han ni tan sols fullejat mai l’enciclopèdia impresa més antiga en llengua anglesa.
La principal raó de crítica és el fet que tothom pugui afegir i modificar la informació. D’acord, però que tothom ho pugi fer no vol dir que tothom ho faci. A quanta gent coneixes que hagi provat d’alterar algun article de Wikipedia? La gent tenim altres feines.
Wikipedia és un projecte senzill però monumental. És un recurs del que obtinc informació i coneixement a diari, professionalment i personalment. He de donar sincerament les gràcies a la comunitat que el fa possible. No conec una altra publicació que m’ofereixi tants articles, tant actualitzats, en tants idiomes, en tantes disciplines i tant de pressa.
Funciona sota una política i normes d’edició altament respectat pels usuaris i té un sistema de discussió de cada un dels articles. Si no estàs del tot d’acord sobre algun detall d’una entrada, estàs convidat a expressar-te. Aquest aspecte és especialment útil per a controlar la neutralitat dels conceptes, com va passar en la discussió de l’article sobre Euskadi Ta Askatasuna, on es debatia sobre la definició més neutral i objectiva d’aquesta organització vasca. Em sembla que aquest sistema d’autocontrol en una font d’informació és realment únic.
Com sigui, Internet és un mitjà d’informació més entre la resta de mitjans. Hem d’interpretar els continguts i contrastar-los de la mateixa manera que ho hem de fer amb els altres mitjans.
Me’n recordo molt d’un anunci de TV on la protagonista deia que l’ingredient Tal de les galetes Qual era beneficiós per a l’organisme, i ho sabia perfectament perquè ho havia llegit. “Ho he llegit”, assegurava. Marededéu, vull pensar que el guionista no tenia ni idea del nivell de crítica que tenim els consumidors, els consumidors d’opinió que al capdavall som tots.
Siguem consumidors responsables.