Cada dia -i no és una frase feta- cada dia trobo almenys una cosa nova i sorprenent a la Xarxa. Seré més concreta amb dos exemples:
- en sec a Flickr em trobo amb un àlbum amb fantàstiques fotografies d’ocells, el nom científic de cada un d’ells i la localització. L’album és d’un estudiant de biologia apassionat per l’ornitologia.
- Trobo a Youtube, el vídeo d’una dissenyadora d’interior on mostra una sèrie de proves i d’experiments amb diferents materials.
Dos casos de com la Xarxa és un exel·lent recurs per projectar, i com a mínim fixar, tasques, idees i feines de la quotidianitat.
Pensem una mica en aquest dos exemples?
Dues persones que amb un cost econòmic molt baix, una optimització extrema de la seva feina i una repercussió potencial molt important, utilitzen la Xarxa per a difondre la seva activitat professional i nodrir la seva presència a Internet.
Des d’un punt de vista professional, és bo? Quins avantatges i beneficis poden treure’n? En què els pot ajudar? I per contra, què té de dolent? Què hi tenen a perdre? Se’ls pot girar la truita?
L’ús del web 2.0 és bo, des d’un punt de vista professional és molt bo. Que algú arribi a veure com treballes, que conegui els teus apunts fotogràfics, que sàpiga com et preocupes per valorar els nous materials és molt bo. De dolent no en té res, no et sembla?
Doncs bé, després d’aquestes descobertes intentem explicar a professionals i empresaris de la nostra generació les noves oportunitats de la Xarxa i sovint ens trobem que no en volen saber res, i quan senten parlar de blocs, Youtube, Flickr o de qualsevol altre recurs 2.0 aixequen un mur del tipus “no m’atabalis, això només són rucades d’adolescents lligons” i es tanquen en banda.
Tot i això a Enraona estem convençuts que les noves possibilitats de relació que trobem a Internet no és poden ignorar. Per això farem tot el que estigui en les nostres mans perquè la generació del correu electrònic i Google -els que vam tocar el primer ordinador l’últim any de la carrera- entenguin el valor de la Xarxa i s’adonin de com és d’interessant integrar-la en la seva quotidianitat. Després, que cadascú faci el que vulgui: descobrir-la, aprofitar-la contribuir-hi, ignorar-la, rebutjar-la o evitar-la… el que vulgui.