Sovint m’embalo parlant d’Internet; m’apassiona! Pel seu potencial, per l’espontaneïtat amb què s’ha afrontat i sobretot per la capacitat de connectar i generar coneixement que han demostrat les persones davant de la Xarxa. Realment crec que tenim l’oportunitat de viure un moment clau en la història de la humanitat, un moment tant transcendental com el que es va viure amb l’aparició de l’escriptura i millers d’anys després amb la invenció de la impremta.
Per això m’entristeix veure com hi ha gent que es gira d’esquena a la Xarxa i, amb el suport de missatges mediàtics sobre la perversió diabòlica i maligne de la Xarxa, es neguen a descobrir el mitjà més enllà del seu correu electrònic i la línia oberta de la caixa.
Una vegada un polític municipal va comentar que no hi havia prou demanda de la població per invertir esforços en fomentar la societat del coneixement. Després d’aquest comentari em vaig preguntar què hauria passat si l’alfabetització de la població s’hagués començat uns quants segles abans. Bé, això és història-ficció, no m’hi enfonsaré, reconec que sóc una negada en anàlisi sociopolítica. Tinc recursos més bàsics: sovint recordo el meu pare explicant que entre els més vells del poble sempre s’ha notat quin mestre els va tocar a l’escola i com algunes generacions, com la del meu oncle Ramon, gràcies a una educació escolar per atzar privilegiada, han assolit un nivell cultural i professional envejable.
En resum, ho confesso, sóc una apassionada d’Internet i em preocupa que una altre vegada tornem a perdre l’oportunitat d’impulsar un sistema, recurs, mitjà (digues-li com vulguis) amb el qual les persones podem generar una quantitat imparable d’energia creadora, creativa, constructiva, generadora, positiva… brutal!
Tampoc hi ha demanda social per ampliar el Port de Tarragona! i això no us ho penseu ni un segon! Si us plau, com diu aquell: “open your mind” que és aquesta la teva autèntica feina!