I és que Internet avança “que és una barbaritat”. En pocs anys tots hem pogut veure com ha nascut i com ha arribat a les nostres cases i taules de treball.
La xarxa Internet es basa en una gran quantitat de tecnologies que es mouen molt de pressa… i funciona prou bé. Però ¿què és el que fa possible que un projecte en que intervenen (simultàniament!) una infinitat de desenvolupadors, fabricants, usuaris, subministradors i empreses de tot tipus i de tot el món, rutlli correctament? Està clar que hi ha d’haver un director d’orquestra.
Aquí apareix el W3C: el World Wide Web Consortium, el Consorci WWW. És un organisme internacional amb una missió molt clara: fer que La Web arribi a tothom, sigui on sigui, en tot moment i de forma correcta.
Entre altres coses, regula que els llocs web es desenvolupin en base a uns estàndards que garanteixin la missió. Ja ha passat l’època (o ja hauria d’haver passat!) en què els llocs web es dissenyaven per a visitar-los en determinats navegadors. Recordeu aquests cartellets? Abans es veien molt:
Per desgràcia encara se’n veuen alguns (com el d’aquest exemple). Això no pot passar més. Si tens un lloc web preocupa’t de no condicionar els teus usuaris a fer servir un programari o un altre.
Actualment hi han tantíssims navegadors web al mercat que no es pot abastar-ne només uns quants. El més correcte és procurar que el nostre web respecti el màxim possible els estàndards del W3C, només així podrem estar tranquils que els nostres usuaris el veuran correctament.
Fes la prova: obre el teu lloc web en uns quants navegadors diferents i assegura’t de que en tots es pot utilitzar de la mateixa forma.