Em venia de gust conèixer al Richard Stallman en persona, i el passat 1 de juliol ho vaig poder fer gràcies a les VII Jornades “àtic 2a” que els amics d’Atictes van muntar a Tarragona.
Sabia que Stallman, fundador de la FSF i pare del projecte GNU, era un home peculiar i extravagant, i no m’estranyava. Les idees que defensa i la seva posició davant les regles que regulen la nostra societat actual han de fer, de qualsevol persona, hom especial. Amb tot, el gust de boca que em va quedar després de la seva classe magistral va ser més aviat agredolç, i explicaré perquè:
- Dolç. Comparteixo al cent per cent les seves idees sobre el que ha de ser la creació i l’ús del programari, i la seva incidència en el desenvolupament solidari de la societat.
- Agre. Em va semblar unidireccional, egoista en la conversa. De la dotzena de preguntes que li vam fer, en va contestar ben poques de manera satisfactòria. Parlar —el que es diu parlar— ho va fer, però aclarint pocs dels dubtes plantejats.
Ara penso que tinc la sort d’haver-lo llegit abans d’haver-lo conegut. Si hagués estat al revés, no puc assegurar haver-lo tingut en tan bona consideració com ara.
També em fa reflexionar sobre si és o no un bon evangelista evangelitzador. A algú que vulgui aproximar-se per primer cop al programari lliure li pot semblar contradictori que una de les persones més representatives del moviment adopti una actitud de conversa tan difícil. No sé, al menys a mi segurament m’hagués passat.
Amb tot, el més important del fenomen del programari lliure és la seva comunitat. S’estan fent coses molt grans gràcies a milers de persones i organitzacions que creuen en un model de societat on el progrés es basa en el poder de compartir i no en el de limitar.