Dissabte, després d’un sopar en família, vam acabar fent una partida de Dixit, un joc de taula molt divertit per a totes les edats i molt útil per entrenar el llenguatge visual.
A grans trets, aquest joc de cartes consisteix en atorgar un concepte a una carta, però amb certes condicions:
- Si tothom endevina el concepte que has atribuït a la carta perds, perquè és considera que la teva definició és massa evident i l’obvietat no té premi.
- Si cap dels altres jugadors endevina el concepte perds, perquè no has sabut jugar amb els elements del llenguatge comú i la complexitat extrema no té premi.
- Quants més jugadors -però no tots- fan la relació correcta entre carta i concepte, llavors és quan més punts guanyes.
Si vols saber exactament com es juga al Dixit fes un cop d’ull a les instruccions.
Quina gràcia té Dixit.
És un gran exercici de comunicació visual i aquest entrenament és fantàstic per a petits i grans:
- Es treballa el llenguatge abstracte. Les imatges de les cartes són suggeridores i de missatge obert.
- És el joc del codi compartit, que ens entrena la capacitat per construir i crear missatges visuals comprensibles, però allunyats de les obvietats i de la descripció purament objectiva.
- L’estratègia i l’observació són importants. Has d’acabar coneixent als altres jugadors i deduint les bases del seu pensament.
I de fet, el llenguatge visual no demana precisament aquestes habilitats? En el món de la comunicació multimitjà, on la imatge cada cop té més presència, és molt valuós i necessari saber jugar i crear amb les imatges, de la mateixa forma que els bons escriptors saben jugar amb les paraules. Un text ben escrit ens aporta, gràcies a la gramàtica i un bon lèxic, música, ritme, sentiment, emoció… I una bona imatge ben construïda, ben triada i ben relacionada amb el text que l’acompanya, ens nodreix el missatge amb potència, amb solidesa, amb subtils matisos que ràpidament captem, que convertim en sentit i en significat.
Així que recomano Dixit molt i molt. Te’l recomano si els teus fills estan creixent i aprenent a jugar amb el pensament abstracte. Te’l recomano a tu, perquè com a consumidor de continguts visuals és bo que també entrenis el llenguatge visual, el pensament abstracte i l’estratègia comunicativa. I ho recomano sobretot a gent com jo, que ens guanyem la vida generant continguts digitals, perquè Dixit és un gran entrenament per a:
- Deixar de malbaratar les imatges a base de fer tries obvies, redundants i sense cap valor extra. Prou ja de relacionar el concepte “negocis” amb la foto de dos donant-se la mà. El concepte “finances” amb un grapadet d’Euros. La secció “Contacte” amb una noia rossa (sempre la mateixa noia rossa) amb el pinganillu del telèfon a l’orella…
- Mantenir l’hàbit constant de comprendre com les altres persones capten, interpreten i reconeixen un element comunicatiu. Perquè la comunicació bidireccional ens demana a cada segon aquest gran exercici.
- Contribuir a la cultura visual, a saber crear amb sentit missatges rics en tota la seva dimensió.
He d’acabar però fent una confessió: #joconfesso que dissabte després de sopar vaig perdre al Dixit i per molt! Em cal un entrenament constant i intens, però molt emocionant… ;-)