Internet ens demana un canvi, cal revisar l’esquema de valors

Un munt de gent a les escales d'una plaçaFa unes setmanes que la meva màxima preocupació laboral són els agrònoms. El desembre passat es va acabar el seu portal i ara hem d’invertir energies en convèncer-los que han d’utilitzar-lo, perquè és una excel·lent eina per a ells.
I tot i que agrònoms.cat no és un recurs 2.0 (segurament encara no és el moment perquè un col·legi professional assumeixi plenament una actitud 2.0) en la seva concepció i el la dinàmica que l’envolta hi ha l’essència 2.o. Per tant l’objectiu és que enginyers i enginyeres agrònomes adquireixin progressivament actituds de col·laboració, de compartir coneixement, que aprenguin junts i que despleguin a la Xarxa tot allò que cadascú té de bo.
És una feina difícil, més complexa del que em pensava. La gran majoria no han sentit a parlar gaire del Web 2.0 i la seva aproximació a Internet és l’habitual dels professionals de mitjana edat d’aquest país. Així que hem buscat una estratègia per a provocar-los l’interès i les ganes necessàries, perquè els agradi la idea de participar habitualment en la actualització dels continguts del web: els hem parlat del potencial de la Xarxa per a afavorir el reconeixement per la seva feina, la seva identitat professional i la seva empresa, i encara que inicialment semblava que l’argument era prou bo, ja que sovint es manifestaven mostres d’aprovació i d’interès, crec que finalment el mateix argument s’ha convertit en un bloqueig.

I és que som una generació força complicada. Per una banda ens sedueix el desig pel reconeixement professional, un desig molt del nostre temps i del món occidental, però per altra banda ens acapara la perfecció, la vergonya, la por al ridícul… Només pot escriure i pot publicar el gran geni, el professional reconegut i que s’ha guanyat el respecte absolut. Si algú que no té aquest perfil gosa publicar alguna cosa comet l’espantós pecat de la supèrbia “què s’ha cregut! Què es pensa!”

Doncs en el web 2.0 les coses no van així, van justament al revés: publicar, col·laborar explicant descobertes, interessos i dubtes és absolutament necessari, és el motor que fa que tot funcioni i afavoreix l’aprenentatge. La facilitat d’edició i publicació d’Internet ha permès que els processos de treball tinguin molt de valor, tant o més que el resultat final. O sigui que publicar i compartir és bo, necessari per a tots i la única manera de treure’n partit a nivell personal i grupal. Cal doncs actuar amb naturalitat, donar a cada nota, apunt, comentari, recull… el valor que realment té, ni més ni menys.

En fi, que per extreure realment partit al Web de Nova Generació hem d’assumir una sèrie de canvis: nous formats, nous codis, noves normes i nous valors. Cal que eliminem els termes “eminència” i “supèrbia” i cal que n’adquirim dos de nous: “naturalitat” i “gust per contribuir a construir nou coneixement”.

Crec que ara per ara un col·lectiu com els agrònoms només en poden cometre un d’error i és mantenir-ne al marge del Web de Nova Generació.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.