Ahir vam participar en un curs organitzat pel DAR sobre dinamització de comunitats virtuals, adreçat especialment als dinamitzadors de RuralCat.
Va ser una sessió de treball força intensa, amb un grup de gent molt motivada per la seva feina. Vam anar desgranant una sèrie de conceptes i de factors sobre la dinamització, amb la intenció de dotar de sentit la tasca d’activar la participació d’una comunitat.
Apunto a continuació aquelles idees em semblen més importants.
- Cadascú és diferent.
Cada persona entén la comunitat virtual de la seva forma i decidirà si val la pena participar-hi en funció de com la percep, de com valora el seu coneixement i de si s’hi troba a gust.
- La diversitat i la varietat són fonamentals.
És la riquesa del portal en tots els sentits. Pel que fa a la gent que hi forma part, els temes que s’hi tracten, les activitats que es proposen, etc.
- La participació sol ser progressiva, l’acompanyament a aquest progressió és necessària.
És aquesta una de les tasques més importants: facilitar l’entorn, proposar idees i engrescar als usuaris perquè se sentin còmodes fent aportacions, cada cop més regularment i cada cop amb un grau més alt de compromís i dedicació
- És important donar valor a l’experiència i al coneixement no acadèmic.
El coneixement acadèmic és una base per a saber construir i crear però no és la única. L’experiència personal, la visió creativa i especial, el coneixement d’un entorn… són també fonts interessants.
- Les eines ajuden però només ajuden, no fan.
Quan es proposa l’ús d’una eina és recomanable incloure-la en una proposta més àmplia, on hi hagi una tasca a fer, un tema a tractar. Els resultats s’obtenen amb la combinació dels tres elements.
- Cal trobar temes variats com a fil conductor d’una sèrie d’activitats de participació.
De vegades temes genèrics, de vegades temes més concrets, simples o ben complexos, tècnics o socials, pluridisciplinaris o d’un sol àmbit de coneixement.
- La tasca d’un dinamitzador té efectes a llarg termini, cal establir uns bons objectius i definir indicadors.
Així la feina tindrà petites valoracions a curt termini, serà més gratificant i s’obtindran dades que ajudaran a rectificar- la i fer-la més efectiva.
Ja penso ja en la sessió del dia 18 de juny, amb la qual es tanca el curs. Podríem aprofitar-la per crear una mena de guió de treball que els dinamitzadors poguessin utilitzar de mapa per desenvolupar la seva tasca durant els propers mesos… estaria bé, no?
Sobre el que fan les eines volia compartir una lectura recent:
Es diu de qui entra a una ferreteria a comprar una broca que “li cal una broca”, però es fals, el que necessita son forats!
Ja ja! molt il·lustratiu el teu comentari Joan.
Moltes sovint anem darrere les eines i ens oblidem del motiu pel qual les volem. Potser és perquè són la part més “tangible”, perquè són elements que ja existeixen i quan tenim un problema necessitem aferrar-nos a alguna cosa real.
Per sort els humans tenim la gran capacitat d’imaginar i podem visualitzar el quadre penjat a la paret molt abans d’anar a la ferreteria a comprar una broca.
M’ha agradat l’exemple d’en Joan, i afegint una mica més diria que no volem ni broques, ni forats, el que volem és tenir el quadre a la paret (com comenta la Bernadette) o els llibres damunt l’estanteria. :-)
El dia 18 si que podríem aprofitar, tot i la poca homogenitat els que hi participem, un guió que ens ajudi a tenir pistes per a bellguar-nos en aquest món de la dinamització de comunitats, si ho aconseguim entre tots serà una sessió ben aprofitada.
Us recomano per a llegir quan tingueu una mica de temps:
http://www.enriquedans.com/2010/06/community-managers-mi-columna-en-expansion.html
I que vagi molt bé la segona sessió!
Hola Pablo,
fa dies que et volia contestar, m’he esperat a llegir abans la columna de l’Enrique Dans que recomanaves.
S’ha de reconèixer que enfoca bé la figura del gestor de comunitats (o comunity manager, si us agrada més). Del que diu @edans em quedo sobretot dues coses:
1. La polivalència del gestor de tasques. Cal que sigui algú amb un alt nivell de capacitat relacional i comunicativa i alhora algú amb sistemàtica, habilitat per mesurar, obtenir dades i analitzar-les amb objectivitat.
2. No és una feina banal, és de responsabilitat.
Gràcies Pablo per la teva recomanació, l’aprofitaré per a la sessió 2 del curs.