Ja ens podem imaginar que els cercadors (com Google) no tomben per Internet com ho faria un humà. Així doncs, com ho fan?
- Només llegeixen el text de les pàgines.
- Per descomptat, els elements gràfics no els interpreten. Per comptes, llegeixen les descripcions de text que els programadors poden afegir al codi font.
- Segueix els enllaços que troben.
- Ometen funcionalitats com JavaScript, marcs, Flash, etc.
- I poca cosa més.
Com podríem nosaltres, humans, fer-nos una idea d’aquesta visió? El truc més senzill és navegar amb algun navegador ben però ben antic, de quan encara només en llegien el text. Per sort encara en podem trobar algun d’actiu com el Lynx, un dels més coneguts.
A veure, ¿quina utilitat podem treure’n de visitar un web així, podent navegar amb colorets i pampallugues?
- Doncs ens podem fer una idea de si els cercadors estan escombrant bé tot el que ens interessa. Si algun contingut no el veiem amb Lynx el més provable és que Google i companyia tampoc ho facin.
- També ens pot servir com a test d’usabilitat i accessibilitat. En aquest navegador no podem fer anar el ratolí, de manera que haurem d’arribar a tot el contingut mitjançant el teclat. Si no podem accedir a alguna secció és possible que algun usuari amb dificultats tampoc ho pugui fer.
En definitiva, que si hem pogut explorar tot un lloc web amb relativa facilitat i satisfacció voldrà dir que els cercadors l’indexaran bé. D’altra banda també serà un indicador de que el web està ben construït.
Des de la pàgina de descàrregues del web de Lynx podem baixar-nos-el i provar-lo. I si no volem instal·lar res també es pot provar des d’algun emulador en línia, com el Lynx Viewer. Escriviu l’adreça de qualsevol pàgina i veureu què veu el Lynx.