Ens passa a gairebé tothom: tendim a valorar les coses sota el nostre punt de vista (en principi està bé) per sobre del possible punt de vista dels altres (això ja no està tant bé).
I en aquest allau de serveis tecnològics, xarxes socials, aplicacions, etc. que ens plou cada dia també ens passa. Ens atrevim a fer auguris de futur sobre la reacció dels usuaris vers als nous serveis que van apareixent com si ens anés la vida, més des del convenciment per apreciacions personals que des d’una anàlisi objectiva en la mesura del possible.
- Ens encanta Google: Wave és el futur, la nova manera de comunicar-nos (això ho vaig dir jo personalment, en certa manera).
- Ens fascina Instagram: serà més que una moda, serà la xarxa social global del futur.
- Ens agrada Pinterest: en un any acabarà amb Flickr, ja ho veureu.
- Ens funciona tal o qual servei: és imprescindible, no es pot viure sense.
I no recordo haver llegit cap gran profecia sobre el que està passant amb WhatsApp (tot i que això no significa que ningú la fes, és clar).
En definitiva: si a mi m’agrada segur que li agrada o agradarà a la majoria. I al que no li agrada és que possiblement no el coneix prou.
Vivim en un raconet del món. Cada dia més connectat, cert, però la nostra ment cobreix un petit espai de coneixement més difícil d’eixamplar del que pugui semblar. De manera que crec que hem de mirar que les nostres opinions no ens acaparin la raó en excés.
Bé, és la meva modesta opinió.
Tot es subjectiu en aquesta vida, si ens agrada cridem que serà la panafea, si no, aixó dura 4 dies, i com dius mai mirem dades objectives per fer la predicció.
Bona reflexió
Aprofitant aquest article podriem opinar el mateix de uwhisp.com. A mí m’agrada la funcionalitat que té però jo ara mateix no li veig ús per mi i per tant puc dir que no funcionarà, que no tindrà èxit.
El que jo pensi no vol dir que ho pensi tothom però potser ho em de mirar en la perspectiva que les aplicacions que trionfen són les que milloren les funcionalitats quotidianes a la xarxa i per tant les que creen una necessitat.
Les meves necessitats no son les mateixes que les d’un adolessent o les d’un Brasiler que viu a Salvador de Bahia, però si cobreix les meves ja tinc suficient.
I després una altra cosa: serveixen de res útil, les prediccions? Puc vaticinar que no, però també han triomfat, de manera que aquí tenim un altre exemple, recursiu en aquest cas, de falta de perspectiva per part meva. Gràcies pel comentaris :)