Un cop passat el període d’adaptació a nous sistemes de classificació, arriba el moment de gaudir dels resultats.
L’objectiu no només és trobar enlloc d’ordenar. També és aprendre i guanyar.
El plaer de llegir els llibres.
Després de molt de temps d’ordenar els meus marcadors en estructures d’arbre, vaig començar a provar alguns sistemes d’etiquetatge social, com Google Bookmarks o del.icio.us i el seu funcionament per etiquetes. Aquest sistema diu: deixa’t estar de buscar un sistema omnipotent, de fer branques, branquetes i branquetetes i aboca-ho tot al sac. Abans, però, penja unes poques paraules identificadores a cada element. Però sí, llença-ho tot junt.
Si més no això em semblava a mi, que desfeia un puzle enorme que havia costat mesos de fer i el tornava a llençar desmuntat a la bossa de plàstic original. Però l’augment d’eficiència va ser enorme: en l’ordenació? No! En la cerca. Perquè vaig concloure que, en certa manera, durant molt de temps m’havia interessat més la perfecció en l’ordenació que no el resultat en la cerca.
D’aquesta manera, els recursos de l’entrada anterior poden quedar etiquetats així:
- Etiquetes per a www.accuweather.com: “clima”, “ciència”, “eltemps”, “informació”, “món”, o inclús “vacances”.
- Etiquetes per a www.infomet.fcr.es: “clima”, “ciència”, “eltemps”, “informació”, “catalunya”, o també”vacances”.
Al cap i a la fi, són les paraules que em venen al cap quan miro de recordar el nom d’un recurs (“Sí, home! És una adreça que dóna dades climàtiques de Catalunya!” “I aquella altra, que vaig consultar per preparar les vacances a Suomi…!”)
I el fet d’afegir, eliminar o canviar les etiquetes d’un element no afecta a la resta d’estructura. Si afegim l’avantatge de poder compartir els elements amb altres usuaris, o de conèixer com ells etiqueten… les possibilitats es disparen.
No tancar-se a les noves formes de gestionar el pensament ens obre un ventall de noves possibilitats que per nosaltres mateixos no hauríem tingut accés mai.