La informació ben ordenada.

Carpetes

Una de les petites revoltes que La Xarxa ens ha portat ha estat la manera en què la informació es classifica. Les dades, els documents, les imatges, els contactes… no han d’estar simplement ben ordenats, si no que han de poder-se trobar amb més rapidesa que mai i han d’estar accessibles per qualsevol persona del nostre entorn o organització.

Però això pot implicar un canvi de plantejament al qual no sempre és fàcil d’adaptar-nos.

El plaer de contemplar la llibreria.

Sempre he tingut una certa dèria per classificar i catalogar. Potser per això m’atrau la taxonomia aplicada a moltes ciències, com a la botànica, a la tipografia, als discos de música o als directoris dels ordinadors. Em diuen de vegades que penso en format “base de dades” (per bé o per malament?) intentant trobar la norma de classificació universal i permanent de les coses. Però la meva estratègia de classificació, des de ja fa un temps, se m’ha desmuntat del tot.

Amb les noves eines del que diem web 2.0 aquest sistema no acaba de funcionar. Posaré un exemple: tradicionalment jo sempre he ordenat els meus marcadors d’Internet (o favorits, o adreces d’interès) en una complexa estructura d’arbre. Un element com www.accuweather.com normalment l’he classificat dins de l’arbre així:

  • Ciència i tecnologia > Clima > Internacional > www.accuweather.com

Seguint aquest sistema, el recurs www.infomet.fcr.es ha estat a

  • Ciència i tecnologia > Clima > Local > www.infomet.fcr.es

Un sistema vàlid, però que obliga a tenir molt clara l’estructura. A més no afavoreix la realització de reformes, que es tornen molt costoses en temps.

Un altre inconvenient és que aquest sistema només l’entenc jo. Un altre persona, si hagués de buscar qualsevol dels dos recursos anteriors sense cap informació prèvia, potser començaria remenant per la carpeta “Informació”, i s’hagués trobat els llocs web dels diaris o de les agendes dels cinemes.

De totes formes, a mi no m’importava: el meu arbre feia goig, i donava gust només de veure’l amb les seves branques i sub-branques, i adonant-me que cada fulla estava al seu lloc de manera indiscutible, no podia estar en cap branca més.

Però la veritat és que m’estava perdent en els detalls…

1 comment

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.