“Els altres ho fan així i jo vull fer-ho com tothom”. La pitjor actitud! No te la recomano! Si segueixes aquesta norma et perdràs milers d’oportunitats i moriràs ignorat dins la multitud. I això no vol dir que hagis de fer el boig, buscant formes recargolades de disfressar el que fas i el que dius, només que si segueixes el corrent de la majoria no aniràs mai pel davant. Diga’m que no vols anar pel davant, diga’m-ho!
L’alternativa és senzilla i sovint no acostuma a ser massa arriscada, de vegades només es tracta d’esbrinar com s’acostumen a donar els missatges, com s’expliquen els altres i en pensar si tenim una altra manera per donar una instrucció, una informació o una recomanació. I si amb aquest petit canvi aconsegueixes que se li escapi un somriure al que t’escolta, ja t’has guanyat un punt!
De vegades només es tracta de copiar a qui ha tingut un bon acudit, copiar als bons és molt enriquidor. A Enraona també copiem, copiem molt, cada dia! entre còpia i còpia ens van sorgint petits acudits que ens fem nostres. Només apliquem l’infal·lible mètode universal de l’aprenentatge: la imitació, com fa la canalla quan juga. Ara bé, triem molt bé els nostres mestres i com la canalla, de tant en tant diem coses que no hem sentit mai a ningú, però que tenen sentit.
No obstant si vols fer com fa la majoria, si realment és el que vols, posarem un enorme cadenat per marcar les àrees restringides del teu web i com la majoria perdrem l’oportunitat de ser clars, directes però inesperadament cordials amb els visitants del teu web.
En el món de la filosofia el terme “mímesi” és tot un clàssic; i també la trobem a la biologia (heu vist mai què és capaç de fer una sípia en el seu entorn?). M’alegra molt haver llegit aquesta reivincicació de la facultat mimètica, perquè la mímesi no s’esgota en “produir mecànicament una còpia, com més perfecta millor”. No: més haviat és un re-presentar (tornar a fer present) alguna cosa existent reconfigurant-ne els elements des de la nostra actualitat, des del nostre entorn i en funció dels nostres interessos. En aquest sentit, la capacitat mimètica pot ser molt més productiva i satisfactòria que el dubtòs procés de “creació autèntica”. Pot ser una bona guia allò que deia un pensador com Th.W.Adorno sobre la mímesi: un deixar-se afectar per la cosa…
Per cert, trobo molt interessants i estimulants els continguts del bloc i del web en general. Se’n pot aprendre molt de moltes coses. Enhorabona Bèrnix i Toni!