Arxiu d'etiquetes: projecció a internet

Blogs corporatius i professionals, de vegades sí.

Fotografia de Annie Mole a Flickr

Fotografia de Annie Mole a Flickr

No fa pas gaire que es parlava dels blogs corporatius com una opció interessant. Ara, que ja hem superat aquesta etapa i és habitual trobar blogs vinculats a activitats professionals i a empreses, el debat ja és un altre. Ara ja es parla de com ha de ser i com no ha de ser un blog professional.

Sobre aquest tema apuntem una sèrie d’idees que es troben sovint per la Xarxa i que nosaltres compartim.

  1. No tens cap mena d’obligació de tenir un blog corporatiu.
    Si et decideixes a tenir-lo és perquè li veus el sentit i et sents còmode escrivint-hi.
  2. Abans de blocaire és convenient que siguis lector assidu de blogs.
    De la mateixa manera que si vols escriure llibres primer has de llegir-ne.
  3. Comença a publicar en una plataforma gratuïta de blogs, entrena-t’hi.
    Si veus que t’agrada fer de blocaire potser té sentit muntar un blog sota el teu domini amb un tema propi, però comença amb eines ben simples.
  4. El disseny del blog acompanya i ajuda, però és un element secundari.
    No et deixis enlluernar, el més important del teu blog és la teva capacitat per escriure, per construir i per a compartir.
  5. Defineix bé els objectius del teu blog.
    Pensa per a què el vols, a qui t’adreces i tria bé l’enfocament.
  6. No converteixis el teu blog en un emissor continu de spam.
    Si només fas propaganda de la teva feina i dels teus productes no et llegirà ni la família.
  7. Ofereix continguts de valor.
    En la teva feina generes idees, propostes, opinions i recomanacions que són molt interessants per altres persones, aprofita-les per exposar-les al teu blog.
  8. De tant en tant pots parlar directament del teu producte.
    Sense fer-te pesat/ada. Fes-no només de tant en tant.
  9. Escolta l’opinió dels altres.
    Valora els comentaris que et facin els altres, interactua. Per anar bé el protagonista del teu blog has de deixar de ser tu pocs mesos després d’escriure-hi.
  10. L’autor del blog ha de tenir nom i cognoms.
    Encara que el blog es publiqui sota la marca d’una empresa, sempre s’ha de saber qui l’escriu i quina tasca desenvolupa dins l’estructura empresarial.

Hi ha persones que entenen molt bé com ha de ser un blog corporatiu, el seu blog és realment interessant i professionalment efectiu. Aquest és el meu blog corporatiu preferit, crec que és un exemple fantàstic de com amb creativitat es pot extreure suc de les pedres.

Ara on, ara off. Ara on, ara off…

Fotografia de Galería de Penedesfera a Flickr

Fotografia de Galería de Penedesfera a Flickr

M’agrada anar a jornades i trobades blocaires, m’ajuda a trobar un nom per les coses perquè sempre hi ha algú que sap posar l’ordre just als termes. Per la gent que ens dediquem a fer pedagogia de Xarxa això és fonamental, perquè sovint ens trobem que hem de concretar, definir i ajudar a comprendre conceptes i processos que realment són complexos.

Torno contenta de la Penedesfera i torno amb l’apropiació global d’un concepte: desvirtualització.

A la Penedesfera vam parlar de Xarxa, però sempre fent el salt constant entre l’on-line i l’off-line:

  • Els músics parlaven de MySpace, però sobretot de concerts, de sales polivalents i de recuperar l’hàbit de tocar poble a poble.
  • Els homes del màrqueting parlaven de Munich, una marca de sabatilles que va aconseguir un èxit rotund en una jornada de portes obertes gràcies a una campanya a la Xarxa.
  • Els representants del sector del vi, i el noi de les ulleres de cul de got que tot ho multiplica, parlaven de les aromes del vi.
  • Els d’Enfoca, de Calafell, parlaven amb entusiasme com des de Flickr organitzaven trobades en viu, concursos i exposicions.

On-off, on-off, on-off…

Vaja, que me la faig meva: DESVIRTUALITZACIÓ. Tan senzill que és, tan evident i de vegades tant difícil d’explicar.

A la Xarxa hi som per impulsar, generar, provocar i construir experiències sensorials. I si no, explica-li:

  • Als del Col·legi Elisabeth, que gràcies a Facebook ara tornen a fer excursions junts, amb la família i els fills.
  • Al que aquesta nit encetarà una ampolla de vi per sopar, que ha comprat on-line.
  • Al que avui ha començat unes vacances, mesuradament organitzades durant els vespres de connexió.
  • A tots els que van anar a la Penedesfera i algú els va dir: “Hola jo sóc @elqueetsaludacadamatí.
  • El que riu, perquè ha llegit un acudit genial en un blog.

A l’empresa comptem amb Twitter

3484739349_5c08b64544

Fotografia de Wesley Fryer a Flickr

Personalment Twitter m’encanta, és tan simple, tan directe, tan proper… Sí, he dit proper. Twitter em connecta cada dia amb la quotidianitat d’un munt de gent. Gent que em desitja un bon dia, m’explica coses interessants, m’alegra el dia, em fa riure, m’ajuda a fer petites troballes per la Xarxa i que em connecta amb altre gent.

Quan ens trobem un client disposat a participar en les xarxes socials li recomanem que s’obri un compte corporatiu de Twitter. Des d’una perspectiva professional Twitter pot ajudar a:

  • Connectar amb altres professionals que treballen en el mateix àmbit que tu, persones que et recomanaran articles,  recursos de la Xarxa, t’informaran de trobades, cursos i jornades. Persones  a qui els interessaran les teves troballes, els enllaços que compateixis, les entrades del teu blog i les jornades que recomanis.
  • Connectar amb gent del teu voltant amb qui comparteixes alguna cosa i que poden acabar sent clients teus. Persones que els agradarà el que expliques, que et faran algun comentari i et retornaran impressions, et recomanaran i que, si ho fas bé, si ho fas molt bé, et permetran que de tant en tant els facis una mica de publicitat directa.

Twitter és molt gran,  la seva simplicitat permet que els límits del seu ús corporatiu sigui proporcional a la capacitat creativa dels seus usuaris.

I com ja sabem que passa a la Xarxa, Twitter ofereix a la teva empresa la possibilitat de saber què pensa, què diu, què emociona, què agrada i què desagrada a la gent…  a la gent amb qui vols connectar,  que vols que siguin els teus clients, als que vols que es recordin de tu de tant en tant.

Per cert, Enraona twitteja aquí, l’Antonio twitteja personalment aquí i jo twittejo personalment aquí.

Avui parlem de web i empresa

Avui fem una xerrada en un curs d’emprenedoria de la URV. Parlarem de web corporatiu, com fem sovint, i mirarem de donar molta càrrega a la vessant comunicativa i social dels webs d’empresa, perquè pensem que encara és important difondre’n aquesta aspecte.

Deixo aquí el guió de la xerrada:

  • Un web ha de tenir una funció ben clara i adaptada a les particularitats de l’empresa. Ha de ser una peça més de l’engranatge corporatiu que fa que tot rutlli: ha d’ajudar a treballar més de pressa, o a vendre més, o a reduir els tràmits administratius, o a agilitzar la relació amb el client… el que sigui, però ha de tenir una funció ben clara i l’ha d’acomplir.
  • Tecnològicament ha de ser molt sòlida. Quan encara parlem d’usabilitat i d’optimització per a cercadors, ja hem de pensar en desenvolupar web per a mòbil, en adonar-nos de com la geolocalització ens proporcionarà una gran oportunitat de connectar amb els nostres clients, sempre hi quan ho tinguem en compte en el desenvolupament.
  • Hem de vetllar per establir uns bons vincles amb els nostres clients. La redacció de continguts —de text, en imatges, en so… com sigui— ha de mostrar una predisposició a la comprensió. Cal que desenvolupem una gran capacitat empàtica i mostrar-la a la Xarxa.
  • Els continguts són l’element més valuós a la Xarxa, i el coneixement que una empresa desenvolupa gràcies a la seva tasca és la seva millor carta de presentació.
  • La Xarxa fa xarxa, és fonamental expandir una dinàmica de relació i d’intercanvi de coneixement més enllà del propi web corporatiu.
  • Un web corporatiu és una eina a través de la qual l’empresa es relaciona amb altres persones, serà el reflex de la seva filosofia de treball i mostrarà els principis i la seva dinàmica. La transparència, l’honestedat i els missatges francs són fonamentals.
  • Dedicació, optimisme, empatia, diàleg i treball, però sense oblidar quina funció té el web d’empresa. Cal establir un pla d’avaluació, per mesurar-ne l’efectivitat i poder fer-ho millor.

Les xerrades són a les 12h a l’aula 102 del Campus Sescelades de la URV (mapa), i a les 18h a la Cambra de Reus (mapa). Si vols i pots venir a qualsevol de les dues, hi estàs convidat o convidada.

Fidelització de clients, petites empreses i tomàquets Cherry

cherrys

Els meus pares van tenir molts anys una carnisseria a Salou. La meva mare, que li agradava cuidar als clients, cada any plantava un bancal de tomàquets cherry al tros, i quan estaven al punt els portava a la botiga per regalar-los als clients. El detallet feia molta gràcia i els clients marxaven cap a casa amb quatre cireretes a la bossa, assegurant que els posarien de guarnició al filet que prenien per sopar. No crec que la meva mare fos conscient que els tomàquets cherry eren la materialització d’una acció de fidelització de clients, ho feia pel gust de compartir i perquè li agradava la feina que feia.

Si en comptes d’una botiga hagués tingut una gran corporació amb milers de treballadors, el departament comercial li hagués enviat un informe amb una valoració econòmica de l’acció: amb el cost per cada tomàquet, el nombre que se’n podien regalar cada cop, un termini de l’acció i el retron de la inversió esperat.

A Internet, en les accions de comunicació 2.0, les petites empreses (sense capacitat per mantenir un gran departament de màrqueting) hauríem de saber combinar tomàquets cherry i mètrica.

Per actitud, per convicció i per essència, els professionals que tenen un petit negoci ja estan impregnats d’una actitud molt afí amb el Web 2.0: ells i elles són la veu de la seva empresa, saben tractar els seus clients, els apassiona la feina i poden transmetre aquell tipus d’entusiasme que es contagia. En fi: estan disposats a plantar tomàquets digitals per a regalar-los als clients.

Per contra, sovint s’obliden de la valoració de les seves accions. Quan s’aboquen a la projecció comercial de la seva empresa a Internet i s’acosten als seus clients per Twitter, per Facebook o per altres canals, no acostumen a tenir en compte que val la pena analitzar les seves accions, mesurar-les i millorar-les.

Estic convençuda que a la Xarxa els petits juguen amb avantatge, perquè és més fàcil aprendre a analitzar i mesurar que aprendre a ser espontani, entusiasta, amable, natural…

Crec que hi haurem de pensar força i buscar formes perquè les petites empreses mesurin i valorin el seu treball a Internet, tenint en compte la seva capacitat de treball i sense perdre el grau d’espontanietat que els fa autèntics. Si s’aconsegueix els grans tremolaran.