Arxiu d'etiquetes: identitat corporativa

Analitzant les “bios” de Twitter

Editant la biografia de Twitter

Sempre he pensat que les “bios” de Twitter —aquell text curt amb el qual normalment ens definim al nostre perfil de la xarxa dels 140 caràcters— amaga informació molt interessant. La manera i el to amb què cadascú les redacta ens avança bastant el que hi trobarem més endavant en les publicacions.

Presenti’s breument.

Els senyors de Twitter, molt encertadament, només ens permeten autobiografiar-nos amb 160 caràcters obligant-nos a fer tot un exercici de condensació. Per alguns aquest és el “tuit” més rumiat que mai han escrit.

Sense voler estereotipar, és cert que hi ha uns certs patrons que els usuaris anem repetint en les nostres bios.

  • Hi ha els que no hi posen res.
  • Els que obedientment tracten de presentar-se amb correcció. (“Periodista interessat en el social media…”)
  • Els que hi posen una cita, pròpia o aliena. O un acudit. (“La vida és com un brau…”)
  • Els amenaçadors (“Si no t’agrada el que dic vés a fer punyetes”)
  • Els reivindicatius (que inclouen termes com “sandrodimissió”, “DUI”, “Español”…)
  • Els sincers (“Escric jo i el meu equip…”, “Alguns tuits són programats…”)
  • Els que escriuen la seva bio per persones i màquines (amb #tot de #hashtags)
  • Els que hi posen uns mica de tot… (com un servidor)

Hi ha infinitat de fórmules més, és clar. No tinc capacitat per fer cap mena d’estudi sobre el tema, però a on vull anar a parar és que les bios, tant en el “què diuen” com en el “com ho diuen”, ens poden ajudar a fer-nos una idea del perfil dels usuaris que seguim o volem seguir.

Recursos per analitzar biografies de Twitter.

Una bona eina d’anàlisi de biografies de Twitter és Followerwonk. Es tracta d’un servei que ens deixa fer cerques de paraules exclusivament dins les bios dels usuaris, destil·lant aspectes que serien més complicats de trobar en les línies de temps. Buscar per oficis, aficions, àmbits d’interès, zona geogràfica, etc. dins de les biografies ens pot donar una dimensió diferent en les cerques d’usuaris.

Una altra eina interessant és Bio is changed. Tal com el seu nom explicita, ens permet generar alertes sobre els canvis produïts en les biografies i en les imatges del perfil dels usuaris que vulguem. Perfecte per estar al dia de les actualitzacions dels nostres contactes en aquests aspectes.

(Ep! Per fer ús d’alguns d’aquests serveis les aplicacions poden demanar que connecteu el vostre compte de Twitter. Com sempre, informeu-vos-en bé sobre què poden i què no poden fer amb la vostra informació).

Fa molt que no dones un cop d’ull a la teva bio? Avui pot ser un bon dia per a revisar-la.

Bones històries que ens atrapen. Descobrint el Storytelling

M’he estat mirant els primer minuts d’una xerrada d’Eva Snijders sobre Storytelling.

El Storytelling sempre m’ha interessat i que crec que és fonamental per a la bona comunicació. He pres apunts dels primers 20 minuts de la xerrada i n’he redactat una interpretació lliure, que deixo aquí.

D’on surt això del Storytelling?

A través dels missatges i les històries que expliquem i que escoltem s’estableix una relació ben simple entre el que explica i el que escolta, basada en dos sentits:

  1. Em reconec, allò que expliques m’ho apropio perquè ho he viscut en algun altra ocasió o perquè m’hi sento afí.
  2. Et reconec i t’identifico en allò que expliques, sóc capaç d’interpretar la forma en què ho expliques, el sentit i la força que hi aboques.

La història de la humanitat i la vida en comunitat està construïda a base d’explicar històries: contes a la vora del foc, relats orals, literatura escrita… com a espècie estem programats per entendre de forma natural el significat de les històries. Gràcies a això establim connexions, afinitats i predisposició a continuar vinculats.

El Storytelling es basa en aquests vincles comunicatius i busca la forma de traspassar-los a les interaccions professionals, als missatges d’empresa i a la gestió del coneixement corporatiu.

Com s’incorpora al món de la comunicació professional?

El Storytelling proporciona un marc de treball i unes tècniques per incorporar la informació rellevant, les dades fonamentals que fan possible el funcionament d’una organització en un context, en un relat continu amb el qual és més senzill interpretar, valorar i assumir-ne el significat.

Simplement, les dades posades en context són més fàcil d’interpretar i de recordar. Així, amb un exemple ben bàsic, té més valor comunicatiu explicar que:

El passat juny vaig anar a fer una xerrada a Girona (que és lluny de casa) i quan vaig arribar a lloc, el portàtil es va espatllar i no vaig poder utilitzar la presentació que havia desat al núvol i que tenia preparada. Vaig haver de fer la xerrada de memòria, va ser un desastre! No em tornarà a passar!

En comptes de:

No te’n fiïs de l’equipament, si necessites material digital fes-ne còpies i deixa-les en diferents suports: al portàtil, a un disc virtual privat (com Dropbox) i en un llapis de memòria. Si un falla sempre en tindràs un altre.

No obstant l’aplicació del Storytelling en la creació d’un missatge corporatiu és molt més complex que una història banal sobre un Powerpoint. Per començar no ha de ser en cap moment un model de comunicació unidireccional on hi ha un únic narrador i un munt de gent que escolta. Si ho fas així no funcionarà, aconseguiràs crear un diàleg de sords. És fonamental escoltar, amb atenció perifèrica, per valorar cada un dels detalls amb sentit que mostra el teu interlocutor. És d’aquí on podràs collir aquells elements claus amb què s’ha de vestir la història, aquells enfocaments amb què els altres s’identificaran, et reconeixeran i connectaran amb tu.

La tasca tampoc és puntual, el Storytelling intervé en el constant procés comunicatiu, en el dia a dia i en cada petit detall. Tot parla i la història que defineix el teu treball i el teu esforç ha d’amarar-ho tot.

Algun exemple proper i aplicat de Strorytelling ?

Heu vist la nena de la foto? Si un dia aneu a una fira artesana us trobareu que aquesta nena s’ha fet gran i darrera d’un taulell us deixarà tastar unes gelees espectaculars. Ara és la propietària de “Al pot petit hi ha

Una sola fotos! Però et veus capaç d’imaginar la història? Segurament pocs detalls més necessitaràs per decidir com ha estat possible que una nena que jugava a cuinera ara sigui una artista de les melmelades. I encara que no sigui la història real serà teva, creïble i sentida. Per a mi, això és un Storytelling ben plantejat.

Però continuem: si fas un cop d’ull al blog de “Al pot petit hi ha” mira’t les fotos. Has vist com cuina? Amb quina alegria, quina netedat, quin ordre! Les imatges donen continuïtat a una bona història, nodreixen un Storytelling que expressa una manera sentida de treballar.

I tot això ho deduïm, ho construïm sense llegir ni una sola línia de text. Si a més a més el text acompanya, el Storytelling està brodat!

12 reflexions per començar a la Xarxa per feina

Dotze

Fotografia de Mrs Logic, a Flickr

Ja fa temps que vaig començar a traduir el quadern de Radiant 6,  How to Transform your Small Business Whit Social Media i a mesura que avançava la traducció vaig anar afegint comentaris i elements d’altres llocs. En un dels apartats més interessats es proposen 12 reflexions per als que volen començar a tenir una activitat digital amb enfocament professional. Pensant en la Tinet Jornada de demà, crec que és el moment de publicar-ho. 

1. A la xarxa hi ha molta gent i hi són per sentir-s’hi a gust.
Per damunt de tot, per damunt de la necessitat de la teva empresa per donar-se a conèixer, guanyar nous clients i vendre més, la Xarxa és un espai d’interacció i de relació. Hi ha molta gent que hi és per aprendre dels altres, per compartir allò que aprèn i per sentir-s’hi a gust. Si vols formar part de la Xarxa vetlla per enriquir aquest ambient.

2. Algunes coses s’han de fer d’una altra manera.
Ni se’t passi pel cap copiar els patrons de la publicitat tradicional a les xarxes socials. Si vols tenir un lloc a la Xarxa crea una teranyina de bons contactes. Vés creixent i forma part d’un col·lectiu que t’accepti i t’ajudi, no hi vagis a fer propaganda. No funciona, és més, els usuaris de la Xarxa rebutgen aquesta pràctica i arraconen les empreses i les persones que la practiquen.

A la Xarxa és important donar i rebre, valorar les aportacions dels altres, difondre entre el teu cercle de contactes allò que han fet d’altres i que tu creus que té valor. Compartir interessos, dubtes, coneixements, experiències, idees, pors, problemes… i de tant en tant, molt de tant en tant, fes una aportació enfocada directament a la venda d’un producte.

Alguns grans coneixedors recomanen que et mantinguis en una proporció de 9 a 1: per cada 9 aportacions que facis aportant valor i coneixement (de creació pròpia o d’una font externa) pots fer 1 aportació amb un enfocament clarament comercial. Aquesta proporció hi ha qui diu que s’ha de mantenir en un 12 a 1.

3. Vius en comunitat, sigues educadíssim/a.
Que la soledat del teu despatx no t’enganyi. Darrera del terminal que utilitzes per connectar-te hi ha un munt de persones que t’estan tenint en compte, t’escolten, t’acullen i t’han triat per formar part de la seva xarxa persona. Sigues educat/ada: escolta amb atenció, si et pregunten respon amb rapidesa, entra al diàleg, ofereix ajut i informació, agraeix que et tinguin en compte i que valorin la teva participació.

4. No és una cursa de velocitat, però cal ser ràpid.
Et caldrà tenir un terminal mòbil on puguis configurar els teus comptes i saber, amb certa rapidesa, si algú et pregunta alguna cosa, t’anomena o t’inclou en la seva xarxa. Hauràs de respondre a aquestos fets i amb certa rapidesa. Vigila! Diem amb certa rapidesa, no immediatament. Tu has de poder seguir fent la teva feina i centrar-te unes hores en preparar un document, en fer una reunió, atendre els clients o fer els vidres, però és important que regularment estableixis contacte amb el teu cercle digital i atenguis aquells assumptes que han sorgit. A Internet el temps és important, les converses asincròniques però en poques hores s’han de poder resoldre i tu has de poder seguir fent la teva feina i movent-te d’aquí allà com has fet sempre.

5. La imatge és un element clau de la conversa.
A la Xarxa és molt fàcil explicar coses interessants amb altres mitjans diferents al text escrit: les fotografies, els vídeos, les infografies, els enregistrament de so… són molt ben rebuts. Per exemple és més fàcil enregistrar un vídeo de com funciona un aparell que no pas explicar-ho per escrit. Sovint les fotografies de fets habituals i de coses que passen en el nostre dia a dia transmeten molt clarament un missatge clau. Pensa-hi!

6. Poc i bo.
A la Xarxa les comunicacions solen ser més curtes que en els mitjans tradicionals, però no per això menys interessants. Quan vulguis explicar alguna cosa és tant important que sigui curta com que sigui interessant, i aquesta combinació s’aconsegueix entrenant bé la capacitat de síntesi.

7. Són els altres que decideixen si et volen dins la seva xarxa.
La gent tendim a desconfiar dels perfils digitals d’empreses, hi ha una certa por a trobar algú amb un extremat afany de vendre i sense cap intenció de participar en la comunitat. Hauràs de fer un esforç per lluitar contra aquest perjudici i caldrà que demostris que entens que a la Xarxa no s’hi pot entrar amb l’objectiu obsessiu de fer diners. Has de saber oferir la faceta més personal i especial de la teva empresa i abocar tota la amabilitat i respecte que ja mostres quan atens presencialment a clients, col·laboradors, proveïdors i altres persones que s’acosten al teu negoci. Aquí, aquesta actitud es tradueix escoltant amb atenció, presentant-te quan algú t’inclou en el seu cercle de contactes, reconeixent l’interès pel que fa i pel que dius i agraint molt positivament que els altres, desinteressadament, parlin bé de tu i del teu negoci.

8. No separis la xarxa del món físic. La frontera on /off no existeix.
Ara hauràs d’aprendre a utilitzar noves eines, a adaptar la teva forma de relacionar-te i d’expressar-te, però això no t’ha de confondre. Les persones que et trobaràs a la Xarxa te les trobaràs també en una situació presencial. Dins i fora valoren les mateixes coses, defensen les mateixes idees i esperen de tu el mateix. No els vulguis enganyar, no te’n sortiràs, i deixaran de confiar en tu dins i fora d’Internet.

9. Manté viva la relació amb la gent de la teva xarxa.
Parla amb les persones que formen el teu entorn. Quan algú expliqui alguna cosa que t’interessa comenta-ho, sigues agraït quan sigui oportú, respon els comentaris al teu mur de Facebook o LinkedIn (si en tens) i al teu blog. Al principi això no et portarà gaire feina, costa molt que els altres s’adrecin directament a tu i et passarà menys vegades de les que esperes, però si ets constant la interacció amb els usuaris anirà augmentant. Això et portarà més feina, però alhora és una molt bona senyal. Quan et passi això pots contestar cada dia els comentaris que demanen més atenció i contestar amb un comentari general les aportacions que vagin enfocades cap a un mateix tema, per exemple, si reps diferents felicitacions perquè la teva empresa surt en un article d’un diari econòmic com a cas d’èxit, llavors pots fer un comentari general, agraint a tots els que han llegit l’article que t’ho hagin fet saber.

10. Coneix als que formen la teva xarxa.
És important que gestionis els teus contactes des d’un principi, amb el temps aniran creixent i si has fet una primera organització des del principi després et serà més fàcil gestiona les interaccions. Potser és interessant que sàpigues a qui coneixes personalment, que agrupis els seguidors pels àmbits d’interès que ha manifestat, per si són clients, proveïdors, prescriptors…

És interessant que trobis regularment un temps per revisar qui forma part de la teva xarxa, la relació de seguidor/seguit que teniu entre vosaltres. Amplia el teus cercle, no tots han de ser d’idees afins, és bo conèixer el punt de vista de gent diferent a tu, de competidors, de persones d’altres sectors professionals.

11. Transparent no vol dir ruc.
Defensem molt i molt que a la Xarxa s’ha de ser honest i transparent, però això és i ha de ser totalment compatible amb mantenir una sana privacitat. A la teva empresa hi ha temes, assumptes i situacions que gestioneu de forma interna i privada i això ha de seguir sent així. Tu saps que sovint no podràs parlar de l’encàrrec que t’ha fet un client, si això passa cal que, si l’activitat digital de la teva empresa la distribueixes entre diferents persones, tothom tingui clar on és el límit de la privacitat que no han de traspassar.

12. En la calidesa de les relacions humanes, sovint s’ha de conservar el cap fred.
Els conflictes amb altres usuaris no s’han de resoldre mai en calent. Algun cop algú potser dirà alguna cosa que t’ofendrà, calma. Espera unes hores, reflexiona sobre com respondre a comentaris inoportuns o maleducats i contesta’ls, però amb tota la intel·ligència personal i empresarials que tens. Ah! i pensa que no tens cap mena d’obligació de tractar amb gent que s’amaga darrere l’anonimat per escopir dimonis: si té sentit gestionar la conversa, demana que es presentin amb nom i cognoms, tal com fas tu.

L’entrenament: començar a la Xarxa per quedar-s’hi.

Si ets enginyera, botiguer, metge, artesana, arquitecte, cuiner, artista, fuster, comptable… si la teva professió no té una relació directa amb els entorns digitals, potser aquest és un món un pel distant per a tu. Només un pel, perquè ara que tots els programes de la tele tenen el seu propi hashtag i Facebook és tant comú com McDonalds, potser ja has pensat algun cop en començar a tombar per Internet.

Si és així potser t’agradaria saber per on començar. Quan a Enraona col·laborem amb un client per facilitar l’adquisició de dinàmiques de participació digital marquem clarament dos fases: l’entrenament i l’aplicació a la feina:

  • L’entrenament. Un període d’inici en el qual és important que coneguis les dinàmiques de la Xarxa des de la teva visió personal. Com un/a usuari/ària més, trobant la forma més còmoda per interaccionar amb altres persones, en àmbits de coneixement del teu interès (sigui professional o lúdic). I en aquest període és important que identifiquis formes de relacionar-se i de donar-se a conèixer que funcionen i formes que no funcionen.
  • La implementació: sistematitzem, definim i enfoquem. Ja hauràs vist com és d’important mostrar un estil propi i personal de relació, hauràs viscut dinàmiques d’interacció positives i d’altres molt poc efectives. Ara és el moment de sistematitzar la teva participació i convertir-la en una activitat efectiva per a dur a terme el teu pla d’estratègia professional, amb objectius, indicadors, terminis, odre, mètrica i anàlisi de resultats.

Les dues fases són importants, la segona no és efectiva sense la primera, i per tant recomanem fermament començar per aquest primer període d’entrenament. Deixem aquí un esquema-guió que ens ajuda a acompanyar aquest entrenament digital.

Fent clic damunt la imatge se't baixarà un arxiu que podràs veure amb detall.

M’exalta el nou i m’enamora el vell

A l’abril ja vam parlar de la tasca que estem realitzant amb la Cooperativa de Falset Marçà i com és d’emocionant formar part d’un projecte que aproxima les dinàmiques dels entorns socials al món del cooperativisme agrícola. 

El projecte madura cada dia, de l’abril fins avui ha anat adquirint forma: ara la Cooperativa ja és part activa de Twitter, de Facebook -en català i en castellà–  manté un blog la mar de viu -també en castellà–  i té també d’altres perfils a la xarxa, que @rtroyano vigila i nodreix amb molta cura.

Tots anem aportant i aprenent d’aquest projecte, acabem de començar i li veiem una llarga vida. Per això ens ha agradat molt que aquest passat dissabte, 7 de gener, sortís al Públic, suplement en català del diari Público, un reportatge que explica amb molt de sentit i de sentiment l’essència i el fer del pla de participació digital de la Cooperativa de Falset Marçà.

Avui volem compartir amb tu l’alegria de veure com algú de fora del projecte l’entén i el comparteix, per això deixem aquí l’enllaç a l’article (PDF, 125 kB).

Foto i titular del reportatge del Públic del 07/01/2012