El web 2.0 millora l’eficàcia professional, només cal trencar barreres -d’ús, de vergonya…- cal fer servir Internet amb normalitat.
Cal aprofitar els recursos d’Internet, la tecnologia és valuosa quan altera la vida, permet que algú millori la seva esperança de vida i sobrevisqui. No ens trobem ara en aquest cas?
Internet fa fàcil i assequible la comunicació. Per explicar què fas a la feina, què et treu la son i que es mou pel teu cap ja no necessites pagar un anunci, tens Internet. Això no millora la teva esperança de vida professional? No és un ajut important per sobreviure en mig de grans empreses que tenen un pressupost altíssim per gastar en publicitat?
L’eficàcia professional serà a través de la relació entre parells. Explica doncs, què construeixes en la teva feina i nodreix-te d’allò que expliquen els altres. Busca’t una bona xarxa de gent que t’expliqui coses interessants, estructura els teus pensaments en forma de post i aboca’ls a la Xarxa.
És contraproduent no fer un recull d’informació diària. El que no es recull es perd, a les llibretes, en bocins de paper, al teu cap… Llegir i escriure no és perdre el temps, és ordenar la matèria primera amb la qual construiràs nous pensament i amb les quals faràs funcionar el teu projecte.
En l’època del web 2.0 les empreses i els inversors canvien la forma per valorar els potencials candidats a treballar per a ells, ja no se’n refien de la impressió que algú causa en una sola trobada -en una entrevista de treball, o en una conferència- és en la seva activitat quotidiana que es reconeix la gent que aporta valor a les empreses. I el valor l’aporta:
- els que saben de què parlen, perquè reguralment tenen coses noves per aportar sobre el seu tema.
- Els que no s’amaguen dels seus coneixements i no els fa por compartir, perquè saben que són productors de nous pensaments, i que el seu potencial està en el que són capaços d’arribar a construir.