Fa uns mesos observava, emocionat, la presentació d’una versió primerenca de Penpot, una eina de codi obert per dissenyar i prototipar. Dic emocionat perquè el panorama del programari lliure específic de disseny per pantalles sempre ha estat, com ho diria, modest. Si us dediqueu a aquest ofici des de la barricada del programari lliure, ja sabeu de què us parlo.
Entusiasmat, he començat a incorporar Penpot en el nostre flux de treball. De mica en mica, això sí, que l’experiència em diu que no és bo canviar tota l’aigua de la piscina de cop. Però aquí estem, apostant per Penpot i amb ganes de comentar algunes idees.
Cada casa és un món, diu ma mare
Per posar una mica de context, diré que som un equip petit on jo m’ocupo de totes les fases del disseny, des dels esborranys en paper fins a l’art final. Tot el procés és molt senzill de compartir amb la resta de participants i no necessitem eines d’edició simultania. Cada detall de disseny es debat de forma síncrona i en directe, realitzant canvis instantàniament si convé.
En canvi, el material on intervé el client ha de ser molt fidel: no hi ha massa lloc per a la interpretació. El disseny ha de cobrir pràcticament la totalitat del producte en aquella fase, amb un nivell d’interactivitat com més definitiu millor.
Per això, en una eina d’ajuda al disseny valorem molt la versatilitat en l’edició gràfica, la capacitat de reproduir la implementació que es farà després amb tecnologies web i la fidelitat de l’experiència d’ús final.
Està resultant un túnel molt llarg
Com a tothom, en diferents èpoques ens ha tocat treballar amb múltiples eines de disseny, esperant innocentment de cada una que fos la definitiva. Avui estic en mode avi Cebolleta i tiraré una mica enrere.
A principis de segle, mentre molts es barallaven amb immanejables dissenys de webs amb Photoshop, alguns vivíem al paradís dels objectes, les pàgines i estats, els textos i vectors editables, els múltiples suavitzats de fonts… Eren els anys del Fireworks, amb els que alguns encara hi somiem. De totes maneres, avui tampoc no seria l’eina ideal sense haver evolucionat. I no oblidem que utilitzava un format d’arxiu propietari disfressat de PNG i que mai no va funcionar fora dels dos sistemes operatius hegemònics a l’escriptori.
Sembla que Sketch va saber recollir el testimoni del FW i evolucionar-lo correctament, però fent-lo encara més restrictiu amorrallant-lo a una sola plataforma.
I llavors em vaig lliurar plenament a l’Inkscape, mirant de pal·liar les mancances que sempre ha tingut i sembla que tindrà pel disseny d’interfícies. I això també em va anar esgotant. L’Inkscape és un magnífic programa d’il·lustració vectorial, i és aquí on s’ha de quedar. Un petit exemple representatiu de perquè mai no ha estat orientat mínimament al disseny d’interfícies és que encara no es pot subratllar un fragment de text sense escriure XML. Amb tot, encara el tinc com una eina diària de treball, fruit dels anys ocupant la primera posició en moltíssims projectes.
Disculpeu que no mencioni el Pencil, el LibreOffice o altres eines ofimàtiques. Més enllà de la fase de wireframing no he pogut treure’ls el suc.
Amb Gravit a alguns ens va fer un salt el cor, al principi. Va començar com un projecte de programari lliure multiplataforma gràcies a Electron, però ràpidament va evolucionar cap a un model tancat, diuen que perquè no va aconseguir la sostenibilitat econòmica necessària per avançar a la velocitat desitjada.
El primer cop que em vaig interessar per Figma encara estava molt verd i UXpin avançava, a parer meu, d’una forma molt més interessant. La veritat és que les vegades que he anat tornant al primer per veure què m’estava perdent, no he sabut trobar res que m’interessés i que no cobrís el segon. D’aquesta manera m’he anat instal·lant en UXpin, conscient que tampoc no serà l’eina definitiva per a mi. De totes maneres és encara el meu programa de disseny habitual, ja que:
- Em permet presentar propostes de disseny molt fidels.
- Puc incorporar comportaments i microinteraccions definitives. Fins i tot en estadis d’esborrany, hi incloc rollovers primitius perquè el client localitzi de forma natural les àrees actives d’un prototip.
- En un mateix treball es poden incloure versions per a múltiples mides de pantalla gràcies als punts de ruptura o breakpoints dinàmics.
- Permet carregar versions funcionals del disseny per a qualsevol tipus de pantalla en els teus propis dispositius físics.
- Els formularis i altres elements reaccionen a variables i condicions.
En definitiva, permet no haver-me d’explicar massa a qui ha de valorar el disseny en cada fase, sobretot si no té un perfil tècnic.
Amb tot, aquestes aplicacions web depenen del rendiment del navegador, i quan els projectes creixen i es fan més complexes comencen a arrossegar-se, almenys en el meu cas. Ara mateix és el principal defecte que els hi trobo.
No em vull oblidar d’Akira, un projecte ambiciós per desenvolupar pràcticament des de zero una aplicació de prototipatge que funcioni de forma nativa sobre GNU/Linux. Malauradament, crec que avança molt lentament; tant, que potser altres propostes l’acabaran avançant. Però el voldria veure prosperar, ja ho crec que sí.
Arriba Penpot
Conegut inicialment com a Uxbox, fa uns mesos es va anunciar una versió alfa que sincerament lluia com una beta avançada. La velocitat de desenvolupament ara mateix és alta i sostinguda (mentre reviso aquesta entrada s’anuncia l’arribada definitiva a beta).
Finalment crec que ha arribat una eina que en poc temps es pot convertir en la punta de llança del disseny amb programari lliure. És lliure i oberta —es basa en l’estàndard SVG— i no està orientada al disseny “en general”, sinó al sector UX, per entendre’ns.
No entraré a comentar les característiques, que es poden explorar amb detall al web de suport o als tutorials en vídeo. Els desenvolupadors estan fent un treball de difusió i comunicació excel·lent.
Entre les coses que hi trobo a faltar, i que estic segur que s’aniran cobrint de mica en mica, hi ha:
- Microinteraccions. Almenys, la possibilitat d’incloure rollovers bàsics de forma ràpida.
- Estabilitat en projectes extensos. La màgia de funcionar sobre el navegador també és un taló d’Aquil·les quant a rendiment. En contra dels petits projectes que els desenvolupadors s’inventen com a demos, els dissenys reals creixen molt ràpidament. No trigues gaire a barallar-te amb dotzenes de pàgines extenses, moltíssimes imatges importades en alta resolució i navegacions circulars que fan que els arxius esdevinguin molt pesats, i els navegadors aquí comencen a patinar. Per mitigar-ho, ara el que faig és crear un perfil net de Firefox per treballar exclusivament amb Penpot.
- Més funcions d’edició de text. Si entenem el web com un mitjà escrit, les eines de disseny han d’oferir tot el que es pot fer, per exemple, amb HTML i CSS. Formats de selecció de text, control de l’espai entre paràgrafs, taules complexes, llistes, etc.
Però el punt més interessant del Penpot continua sent que es tracta d’una eina de programari lliure orientada a un sector que tradicionalment només ha estat cobert per sistemes propietaris. Ja tocava començar a treballar de forma eficient sense el captiveri que imposen els formats tancats o lligant-te a plataformes i models de negoci amb què no combregues.
Ara convé que el projecte es mantingui estable en el temps, i per això cal col·laborar-hi. Participant del desenvolupament, reportant incidències, proposant idees o ajudant a traduir. Com en qualsevol projecte de programari lliure, el més emocionant és saber que tothom hi pot participar.