Parlem molt, moltíssim! I escoltem molt poc, poquíssim! Tenim un neguit imparable per mostrar, per extreure de nosaltres, per escampar, ja no importa què diem, a qui ho diem i sobretot, encara menys importa que en traurà de tot allò la nostra pobra víctima amb orelles.
Que rucs que som! escopir paraules pel broc gros, sobreeixint conceptes i més conceptes no ens ajuda a res. No aprenem res, no establim cap vincle amb el portador d’orelles, només cansa!
Hem d’aprendre a escoltar. I ara, que sembla que estem tots hiperconnectats, en tenim més necessitat que mai. Sobretot perquè escoltar és l’acció clau per establir una conversa, és un acte silenciós que ens permet tastar les paraules que emet un altre, és un espai de temps amb el qual descobrim una nova perspectiva i una nova forma d’interpretar el món. Les idees ben construïdes dels altres són la millor matèria primera per entendre el món i evitar caure en una visió limitada, tancada i absolutament pobre.
La primera tesi del Manifest Cluetrain diu: “els mercats són converses”, hi ha molta gent que defensa Internet com un espai de diàleg. Si volem diàleg hem de provocar-lo i la millor forma de fomentar una conversa productiva és escoltant.
Així que jo em comprometo a millorar la meva capacitat d’escolta i començo ara! Sóc tota orelles, t’escolto.
És difícil escoltar, hi entren masses factors per que algú pugui escoltar…. preocupacions, interés, deficiència…No tenim la ment prou lliure per escoltar.
Segurament que escoltar és més difícil que parlar, per això parlem més que no pas escoltem, n’haurem d’aprendre.
És ben curiós: cal aprendre a escoltar, però per aprendre cal escoltar. Em penso que no és que no sapiguem escoltar, és que, com la mirada, la nostra escolta està massa conformada.