Arxiu d'etiquetes: privacitat

Privacidad

Controla qui te accés als teus arxius de Google Drive amb WhoHasAccess

Núvol i treball en grup

Una de les característiques de Google Drive que els usuaris apreciem més és la seva gran flexibilitat per treballar en grup. Però quan gestionem milers d’arxius i carpetes des de fa molts anys, podem arribar a perdre la visió sobre qui té accés i a què del nostre disc dur virtual.

Creus que tens Google Drive sota control?

Quan intentes fer una revisió general dels teus arxius compartits, t’adones que no hi ha una solució clara més enllà d’anar fent cerques avançades i anar revisant manualment els permisos, i que hauria d’haver alguna utilitat senzilla que ho facilités.

Això mateix van pensar uns desenvolupadors a Alemanya i van decidir crear una eina específica per fer aquesta feina més senzilla: WhoHasAccess

WhoHasAccess

WhoHasAccess

WhoHasAccess ens proporciona un mapa molt clar de totes les persones que poden accedir o editar els nostres arxius, i ens permet ajustar o eliminar aquests privilegis.

El seu funcionament és molt senzill: només cal autoritzar la connexió amb el compte de Google Drive que volem analitzar i esperar que finalitzi l’auditoria. Rebrem un correu electrònic quan estigui llest.  L’accés del servei al nostre compte només té una vigència d’una hora, tot i que també podem eliminar la connexió nosaltres en qualsevol moment.

Si et mous entre milers d’arxius i col·laboradors a Google Drive, prova WhoHasAccess. Et podries sorprendre de la quantitat de gent que no recordaves que encara pot accedir a la teva informació.

I si el trobes útil, també pots col·laborar amb el projecte i la seva continuïtat.

A Fesomia podem ajudar-te a implementar G Suite, les eines de productivitat de Google per a empreses, de forma professional i amb tot el nostre suport tècnic. Demana’ns informació.

Privacitat al Firefox

La navegació amb el Firefox ara és encara més segura

El Firefox, el popular navegador de la Fundació Mozilla, s’acaba d’actualitzar a la versió 42 amb una important novetat. Ara, quan obrim una finestra de navegació privada, el navegador activa per defecte un sistema de protecció contra el seguiment que bloqueja els elements que recopilen informació sobre la nostra navegació.

La navegació privada ja ens permetia navegar per Internet amb la tranquil·litat que el nostre dispositiu no recordava l’historial de les pàgines visitades ni emmagatzemava cookies, cerques, contrasenyes o fitxers temporals. Si ara hi sumem la nova característica de protecció contra el seguiment, les pàgines tampoc podran recopilar dades i patrons sobre la nostra navegació, tal com fan normalment amb la intenció de, per exemple, personalitzar la publicitat que ens mostren.

Aquesta característica fa que la nostra sessió de navegació encara sigui més segura i privada que abans. I també pot produir l’efecte secundari de bloquejar molta publicitat, ja que els anunciants són uns dels principals recol·lectors de les nostres dades. Per aquesta raó, algunes pàgines es poden veure visualment diferents quan naveguem d’aquesta forma.

 

Navegació privada al Firefox 42

 

Recordeu el Do Not Track? També és un bon intent per impedir el seguiment de la nostra navegació però no és tan efectiu, ja que deixa al criteri de les pàgines que visitem si el respecten o no. Aquesta nova protecció que incorpora ara el Firefox és molt més radical, ja que directament impedeix la càrrega dels continguts que considera que recullen les nostres dades.

Tinguem en compte, però, que per aconseguir un nivell elevat de privacitat en la navegació cal recórrer a altres sistemes més sofisticats com Tor, del que no trigarem a parlar-ne.

Cada dia és més important ser conscients del rastre que anem deixant quan naveguem per Internet, i que controlar-ho està només a les nostres mans.

Més informació:

Un repàs ràpid a l’anomenada “llei de cookies”

Segurament us haureu fixat que, d’uns mesos cap aquí, en molts llocs web —i en aquest— es mostra un avís alertant sobre l’ús de cookies. Si tens un lloc web professional i encara no saps de què va tot això, te’n fem cinc cèntims per a què t’orientis.

Privacitat

La LSSI.

En realitat tot ve de la polèmica Ley de Servicios de la Sociedad de la Información, més concretament d’una modificació de l’any 2012 que canviava l’article 22 per regular més a fons el concepte de “dispositivos de almacenamiento y recuperación de datos en equipos terminales de los destinatarios”. I entre aquests “dispositivos” trobem les cookies, que ara expliquem què són.

Galetes informàtiques o cookies.

Les cookies són uns fragments de codi que la majoria de llocs web envien als ordinadors dels visitants habitualment de forma transparent. Es fan servir des del 1994, de manera que no estem parlant de cap novetat tecnològica.

Les cookies es poden ordenar en tres grups depenent de la seva finalitat:

  • Cookies de preferències. Un exemple són les que serveixen per recordar l’idioma que has triat per navegar per un web.
  • Cookies de processos. Per exemple, et permeten identificar-te en una pàgina privada. Les botigues en línia les fan servir per poder omplir el carretó de la compra o per navegar entre els productes.
  • Cookies de seguretat, que serveixen per exemple per impedir que algú faci un ús fraudulent de les teves credencials d’accés a determinades pàgines web.

La llei espanyola actualment obliga a qualsevol lloc web que ofereixi serveis o productes professionals a informar als seus visitants sobre l’ús d’aquestes cookies quan es facin servir per raons:

  • de seguiment (per conèixer preferències comercials)
  • Publicitàries (per oferir anuncis publicitaris)
  • Per raons d’anàlisi (per fer estadístiques de visites, per exemple)

Si tens un lloc web o un blog el més provable és que utilitzi cookies, i si mostres publicitat o fas el seguiment de visites amb Google Analytics o similars… llavors has de complir la llei.

Com complir la llei.

Sense pretendre aprofundir completament, bàsicament el que cal fer és:

  • Mostrar un avís als usuaris quan arriben per primer cop a qualsevol pàgina del nostre web que faci servir aquest tipus de cookies. Aquest avís ha de ser molt clar i comprensible i és imprescindible que aparegui abans que s’enviï cap de les cookies, per permetre que l’usuari pugui decidir si les accepta o no.
  • Informar en una pàgina permanent del mateix web sobre el tipus i l’ús de les cookies utilitzades. També s’ha de facilitar informació sobre la manera de revocar el permís així com del mètode per controlar-les i eliminar-les de l’equip. Aquí en teniu un exemple de pàgina.

La polèmica.

Amb tot, cal tenir em compte que tindrem alguns efectes secundaris en aplicar aquest bloqueig. Un dels més evidents pot ser la pèrdua d’informació estadística si fem servir Google Analytics o algun altre sistema de control de visites. Si els usuaris no accepten l’ús de les cookies, no es registrarà l’origen d’entrada, per exemple.

Això està causant un gran debat a Internet, i molta gent opina que els legisladors no es fan càrrec de l’impacte que pot tenir sobre la competitivitat respecte als que no han de complir amb aquesta norma. A molts països de la resta d’Europa les lleis de protecció de la privacitat només obliguen a informar de les cookies, però no a bloquejar-les per defecte.

A Gran Bretanya durant un temps es va aplicar una normativa molt similar a la que actualment patim a Espanya. Després d’un temps, però, es va considerar que el canvi era inapropiat i es va tornar a ajustar a la norma Europea. Des del nostre punt de vista pensem que l’aplicació estricta de la norma actual sobre l’ús de cookies és innecessàriament extrema i crea obstacles tècnics que confondran a molts usuaris.

Do Not Track, per limitar la observació de la nostra navegació

És ben sabut que quan naveguem per Internet hi han multitud de llocs que registren algunes de les nostres passes, per diferents raons: per oferir-nos publicitat ajustada als nostres interessos, per fer estadístiques o, simplement, per vendre la informació recopilada en aquest gran mercat de dades en el que vivim.

¿No us ha passat mai que, després de visitar una botiga en línia per buscar una torradora de pa, esteu uns quants dies veient anuncis sobre torradores per tot Internet? Doncs això és fruit d’aquest seguiment al que estem exposats en la nostra navegació diària.

Do Not Track és una iniciativa de diversos investigadors, empreses i organitzacions que intenta posar en les mans de cada usuari el poder de decidir si vol o no vol participar d’aquest seguiment. I aquí intervenen dos factors:

  • Els navegadors d’Internet. Amb la característica “Do Not Track” activada, aquests diran a cada lloc web que visiten que no volen ser seguits
  • Els llocs web, que han d’entendre aquesta petició i fer-hi cas. Val a dir que no tenen cap obligació de fer-ho, no estem parlant d’una normativa oficial.

Alguns llocs web que obeeixen el Do Not Track es llisten en aquesta pàgina. Tot i que la majoria no són gaire populars entre els usuaris, alguns traginen amb quantitats ingents d’informació cada dia. L’objectiu és que la llista creixi com més millor. Fixeu-vos que Twitter ja s’ha sumat.

Com activar el Do Not Track en el nostre navegador

Les darreres versions del Firefox ja implementen de sèrie la possibilitat de controlar aquesta característica. Això és degut entre altres coses a que la Fundació Mozilla, responsable màxim d’aquest navegador, ha tingut molt a veure en la iniciativa Do Not Track. Només cal anar a les opcions del programa i activar-la:

L’Internet Explorer, a partir de la versió 9 (usuaris de Windows XP oblideu aquest mètode) també suporta Do Not Track, tot i que no és tant intuïtiu. Per activar-lo, es pot anar a la pàgina http://ie.microsoft.com/testdrive/Browser/DoNotTrack/Default.html i clicar sobre l’enllaç “Click here to add an empty Tracking Protection list”. Apareixerà una finestra com aquesta, on hem de clicar el botó d’afegir a la llista:

Activar Do Not Track a Internet Explorer

Al Safari d’Apple també es pot activar des del menú de desenvolupadors des de la versió 5.1:

Activar Do Not track a Safari

Òpera ha confirmat que en la imminent versió 12 també inclourà aquesta característica, i des de Google Chrome diuen que abans del final del 2012 també s’hi apuntaran.

Si teniu dificultats en activar-ho en el vostre navegador, hi han extensions de tercers com Do Not Track Plus que afegeixen la possibilitat d’activar aquesta característica en els navegadors que no ho incorporen de forma nativa. També afegeix capacitats de control més avançades.

Activem el Do Not Track?

Depèn. El més important és saber que ho podem fer. Cal remarcar que aquest mètode no evitarà que veiem publicitat, però els anuncis no tindran en compte els nostres hàbits de navegació. És això bo? Doncs també dependrà de cadascú. Hi han usuaris que, posats a veure anuncis, s’estimen més que siguin de productes o de serveis que poden necessitar.

Com diem moltes vegades, la veritable llibertat passa per conèixer les opcions que tenim. O les que podem aspirar a assolir.

La nova política de privadesa de Google: un exemple de redacció web a seguir

Lloc web de política de privacitat de Google

A partir del 1/3/2012 entrarà en vigor la nova política de privadesa i les condicions d’ús dels serveis de Google. A banda de si les noves normes ens semblen correctes o no, creiem que suposen un canvi en la manera en que les empreses gegants presenten aquest tipus d’informació als usuaris.

Per experiència pròpia en la nostra petita empresa, podem dir que no és senzill jugar amb els textos legals. Al seu dia, no hi va haver manera que els nostres assessors externs ens permetessin redactar la nostra pròpia política de privacitat d’una manera amable, clara i compatible amb la legalitat. “No-no-no! Aquest text no es pot tocar així com així.” Fins i tot van posar cares quan van veure que volíem redactar-los en la nostra llengua.

Podem imaginar que una empresa de les dimensions de Google deu haver de lidiar diàriament amb múltiples situacions de denúncies i acusacions sobre aquests temes. Reduir aquests textos legals a uns pocs paràgrafs i que alhora siguin comprensibles pels usuaris mortals és prou valent i gens habitual. És clar que deuen comptar amb un equip de cracs en lleis, però la intenció és el que es valora. La majoria d’empreses amb la mateixa capacitat no dediquen cap mena d’atenció a aquest punt.

Alguns aspectes destacables:

  • Tota la nova normativa està recollida en un mini-lloc petit, atractiu, llegible i ben estructurat.
  • La redacció és amable, ens parlen de tu, en la nostra llengua.
  • Des dels dispositius mòbils s’accedeix a una versió adaptada perfectament llegible. De fet jo la vaig llegir així, estirat a la butaca, en deu minuts.
  • Una secció de PMF ens fa un resum ràpid dels conceptes essencials.

Personalment, és el primer text legal d’aquest tipus de servei que em llegeixo de forma íntegra i que comprenc, crec, perfectament. Els textos legals d’Enraona aniran també, ara sí, encaminats a una bona rentada de cara.

Enllaç: Polítiques i principis de Google.