Arxiu de la categoria: Internet i coneixement

Big Data Week. Dades obertes, tancades i barrejades.

 

Aquesta setmana s’està celebrant la Big Data Week, un esdeveniment en el que participen ciutats de tot el món per tractar el tema del Big Data.

Assistim a algunes de les activitats proposades dins de l’extens programa que han preparat des del media140, entitat responsable de l’esdeveniment a Barcelona.

La segona presentació del dilluns (uns apunts de la primera aquí) va esdevenir una taula rodona entre Javi Creus, Jordi Graells i Genís Roca al voltant d’alguns conceptes molt interessants entre les dades obertes (Open Data), el Big Data, l’administració pública, les empreses i els ciutadans i clients.

En particular, en Genís Roca va fer algunes reflexions que ens van semblar molt interessants i que intentarem resumir a continuació, encara que sigui de forma ràpida.

  • El concepte Big Data implica manegar un volum ingent d’informació, molta més de la que la majoria de les administracions públiques acostumen a generar o gestionar en forma d’Open Data o dades obertes.
  • El Big Data es concentra, i cada cop més, en les empreses privades. Per exemple, en el registre d’ubicacions geogràfiques que acumula un operador de telefonia mòbil dels seus usuaris, o en les bases de dades amb les transaccions financeres a temps real que guarda una operadora de targes de crèdit… això sí que és BIG. Però no “Open”, alerta.
  • Imaginem el potencial resultant de creuar dades entre aquests magatzems enormes d’informació, ara independents. La transcendència (social i econòmica) que tindria aquesta informació processada seria enorme. Però, perquè les grans companyies no ho han fet ja? Segurament per por als problemes legals i d’imatge que comportaria.
  • En Genís “vaticina” el naixement de “nodes de confiança” que faran de pont legal i funcional per facilitar l’intercanvi d’aquestes dades no obertes entre empreses gestores de Big Data. Aquests nodes serien grans empreses operadores que oferirien un servei que no estarà a l’abast de qualsevol.

En definitiva, que es dibuixa un nou model de negoci “entre grans” amb les nostres dades. Nosaltres els clients, com a generadors d’aquestes dades en definitiva, haurem de buscar la nostra pròpia veu en aquest nou panorama.

Big Data Week. Dades obertes i administració.

Aquesta setmana s’està celebrant la Big Data Week, un esdeveniment en el que participen ciutats de tot el món per tractar el tema del Big Data.

Assistim a algunes de les activitats proposades dins de l’extenssíssim programa que han preparat des del media140, entitat responsable de l’esdeveniment a Barcelona.

El dilluns 22 vam estar en dues presentacions. La primera va girar al voltant de la situació de les dades obertes a les institucions públiques catalanes. Es van comentar moltes coses, però mirarem d’extreure allò que ens va semblar més significatiu d’algunes de les intervencions.

La Generalitat de Catalunya està apostant fort per l’alliberació de les dades. L’Eva Gumà va apuntar que la situació encara és poc madura. Observen sovint que es fa molt poc ús d’alguns dels conjunts de dades que creien a priori interessants.

L’Antonio Saldaña de l’Ajuntament de Lleida (entitat que presenta la seva oferta de dades obertes a paeria.cat/opendata) va fer diversos apunts molt encertats. Ressaltem aquests:

  • L’actual aposta per les dades obertes que moltes administracions estan demostrant, possiblement s’origina en la sobtada manca de subvencions en que es troben.
  • Després de patir alguns errors d’estratègia, aposten per un model en que l’administració posi les dades disposició pública i provocar que les empreses i els emprenedors creïn les aplicacions, fomentant així el moviment del mercat.

També es van presentar alguns altres projectes de dades obertes d’altres ajuntaments com Sabadell, Sant Boi o Terrassa.

I continuarem tota la setmana visitant els diferents angles que la Big Data Week ens apropa.

Lluitar contra la falta de perspectiva

Ens passa a gairebé tothom: tendim a valorar les coses sota el nostre punt de vista (en principi està bé) per sobre del possible punt de vista dels altres (això ja no està tant bé).

I en aquest allau de serveis tecnològics, xarxes socials, aplicacions, etc. que ens plou cada dia també ens passa. Ens atrevim a fer auguris de futur sobre la reacció dels usuaris vers als nous serveis que van apareixent com si ens anés la vida, més des del convenciment per apreciacions personals que des d’una anàlisi objectiva en la mesura del possible.

  • Ens encanta Google: Wave és el futur, la nova manera de comunicar-nos (això ho vaig dir jo personalment, en certa manera).
  • Ens fascina Instagram: serà més que una moda, serà la xarxa social global del futur.
  • Ens agrada Pinterest: en un any acabarà amb Flickr, ja ho veureu.
  • Ens funciona tal o qual servei: és imprescindible, no es pot viure sense.

I no recordo haver llegit cap gran profecia sobre el que està passant amb WhatsApp (tot i que això no significa que ningú la fes, és clar).

En definitiva: si a mi m’agrada segur que li agrada o agradarà a la majoria. I al que no li agrada és que possiblement no el coneix prou.

Vivim en un raconet del món. Cada dia més connectat, cert, però la nostra ment cobreix un petit espai de coneixement més difícil d’eixamplar del que pugui semblar. De manera que crec que hem de mirar que les nostres opinions no ens acaparin la raó en excés.

Bé, és la meva modesta opinió.

El perfil digital sempre aferrat a cada correu electrònic

Fa uns dies que l’Antonio em va recomanar un giny per als comptes de Gmail i de Google Apps molt, molt, curiós. L’aplicació s’anomena Rapportive i crea una columna a la banda esquerra de la pantalla on mostra un resum dels perfils digitals de cada un dels remitents del correu. Com? Doncs això, que cada cop que obres un correu, a la dreta del missatge tens una columna amb algunes dades de la persona que t’ha escrit.

L’aplicació rastreja a la Xarxa i a la teva llista de contactes la informació i normalment alguna cosa troba i t’ensenya: el compte de Google, el compte de Facebook, el de Twitter, el telèfon de contacte… Res privat i que no vulguem ensenyar, però segurament moltes dades que potser ens sorprenen si les veiem totes juntes.

Aquesta aplicació és doblement útil:

  • Com a receptor t’ofereix un recull de dades d’altres persones molt interessants i molt ràpides de localitzar.
  • Com a emissor, si actives Rapportive, et permet seleccionar els teus comptes i els teus perfils que vols que vegin els altres usuaris.

A més té una gràcia extra, i és que Rapportive crea una columna a la dreta de la pantalla i substitueix així la columna de la publicitat :-))

Et recomano que provis aquest petit giny amb el qual tindràs a mà la informació de la gent més propera, i descobriràs dades ben curioses de gent que potser no coneixes gaire i que t’envia missatges, desitjats o no.

Deixa’t recopilar

Opina!

Foto de Mindaugas Danys al Flickr

Una de les coses que em van ensenyar de petit és a ser modest i a valorar les virtuts dels altres, i crec que ho vaig practicant en la majoria d’àmbits de la vida. Per aquesta raó també m’agrada relacionar-me amb gent similar, crítica amb ella mateixa i confiada amb els demés.

De totes maneres això no ens hauria d’impedir conèixer-nos una mica més personalment, i em refereixo sobretot a les relacions en línia. A les xarxes socials omplim les nostres línies de temps de referències i enllaços a opinions de tercers (iep, i està molt bé, ens permet conèixer idees molt interessants) però crec que és igual o més important conèixer l’opinió de la gent a la que seguim directament.

Enllaces un article molt ben escrit sobre tal o qual tema d’actualitat? Genial, i diga’m què en penses tu també. Has provat una nova eina o servei a Internet? Molt bé, explica’m si t’ha agradat o no i per què. Vull relacionar-me amb gent d’opinió, no a simples rebotadors d’informació. És igual si no ens expressem amb l’art d’un periodista, el que importa és posar en valor les opinions de tothom. En definitiva, no m’interessa tant què llegeixes, mires o escoltes si no què opines del que llegeixes, mires o escoltes.

Les eines de recopilació o curació de continguts (llegeixi’s Paper.li, Tumblr o Pinterest) han entrat amb força en la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, però no haurien de fer-nos oblidar que la nostra pròpia visió del món és única i que és bo bolcar-la també. Ja ens recopilarà algú.