Arxiu de la categoria: Màrqueting digital

@taxioviedo: un model per a la petita empresa, si es mira a fons.

Aquesta setmana ha passat un d’aquells casos que a partir d’ara serà exemple obligat en les xerrades, cursos i presentacions sobre web 2.0 i empresa: un taxista d’Oviedo, fent servir les xarxes socials, concretament Foursquare, ha aconseguit que en dos dies mil·lers de persones el coneguin.

Fent un resum ràpid dels esdeveniments l’assumpte ha anat així:

Els preparatius

Piulada de @taxioviedo

  • Enganxa al taxi un vinil informant que aquest és un punt identificat a Foursquare.
  • Fa una foto del taxi i la penja al seu compte de Twitter.
foursquare i @taxioviedo

Foto de @taxioviedo a Twitpic

Les conseqüències

A partir de llavors la gran maquinària del boca-orella que mou la Xarxa s’activa. La idea de @taxioviedo agrada i mitjançant recomanacions, enllaços i més recomanacions la pilota es va fent gran i milers de persones parlen del taxista d’Oviedo.

Aquest cas farà fortuna. Com a exemple de projecció del petit empresari a Internet ho té tot: velocitat, novetat, sorpresa, simplicitat… Ara bé, fora una llàstima que les persones que mirem de transmetre una bona actitud de xarxa a l’empresa només escampéssim el cas de @taxioviedo com una simple anècdota, i no aprofitessim l’ocasió per explicar com funciona realment la participació efectiva a Internet.

L’autèntic transfons

Darrera d’aquest fet puntual i extraordinari hi ha una sèrie de factors que hem de saber valorar i que hem de saber transportar al món de la comunicació corporativa a Internet:

1. Hi ha moltes hores de feina, moltes setmanes d’esforç i molts mesos de presència activa i viscuda a Internet.

 

@taxioviedo dedica molt de temps a Internet, en el seu bloc explica que s’hi ha passat tardes senceres i que està permanentment connectat, gràcies a un ultraportàtil. A més la seva actitud és molt dialogant, explica petits detalls del seu dia a dia, conversa amb els altres, pregunta i contesta quan algú, sigui d’on sigui, s’adreça a ell.

2. Hi ha una  comunicació amb caràcter i personalitat.

@taxioviedo sap explicar les coses a la seva manera, dotant de sentit els seus missatges pel que diu i també per com ho diu. En vols algun exemple? Mira com es presenta a Twitter:

Bio de @taxioviedo a Twitter

O  mira la presentació del blog. Mil vegades millor parlar amb algú a qui li agrada utilitzar el teu idioma que no pas fer-ho amb un que simplement el parla, no trobes?

Presentació de Taxi Oviedo al seu blog

3. Hi ha una bona capacitat creativa ben aplicada.

 

Si Foursquare es basa en la geolocalització de llocs físics i reals, quin problema hi ha per convertir un taxi en un punt de control d’aquesta xarxa social? Un taxi també és un lloc físic i real, veritat? Ara ho veiem tots claríssim, però el primer que hi ha pensat ha estat @taxioviedo, algú amb una bona capacitat creativa que ha sabut veure més enllà de les simples instruccions del fabricant.

4. Hi ha valentia per fer allò que encara no ha fet ningú.

 

Ser el primer implica molta valentia, atrevir-se a fer alguna acció de la qual no en sabem els efectes reals, però sovint val la pena plantejar-se-la, planificar-la, fer-la i esperar a veure què passa.

5. Hi ha estratègia i mesura.

Si segueixes els apunts del blog veuràs que ha utilitzat tota una sèrie de recursos de la Xarxa per comprovar la repercussió de la seva acció. A la primera acció amb què @taxioviedo inicia aquesta dispersió puntual a Internet hi ha una intenció clara.

Què n’hem d’aprendre de @taxioviedo.

Certament el cas de @taxioviedo crec que és un gran exemple, se’n parla i se’n parlarà, però espero que sigui l’ocasió per revisar el discurs sobre les xarxes socials. Per escampar una bona actitud de Xarxa feta dia a dia, de constància, paciència, convicció, personalitat, sistemàtica, estratègia i dedicació. I eliminem d’una vega aquest engany que sovint pulula entre els nouvinguts de què a Internet t’obres un Facebook i pim-pam: feina feta!

Participem en unes jornades que organitza l’AIJEC sobre màrqueting

Ahir vam participar en la jornada formativa que va organitzar l’AIJEC sobre els canvis que hi ha hagut en el màrqueting a conseqüència de l’aparició de la Xarxa.

Pengem aquí l’esquema que ens va servir de base per fer la nostra xerrada. Aquest cop hem substituït les diapositives per un mapa de bombolles en bubbl.us, una eina molt interessant per a fer esquemes que té coses bones i coses no tan bones. Com a bo té que sempre s’hi pot anar afegint contingut nou, aquest matí ja hi hem fet algun canvi. Com a dolent té el sistema per compartir-lo, poc flexible.

enllaç a l'esquema

Clica damunt la imatge per veure tot l’esquema

Fidelització de clients, petites empreses i tomàquets Cherry

cherrys

Els meus pares van tenir molts anys una carnisseria a Salou. La meva mare, que li agradava cuidar als clients, cada any plantava un bancal de tomàquets cherry al tros, i quan estaven al punt els portava a la botiga per regalar-los als clients. El detallet feia molta gràcia i els clients marxaven cap a casa amb quatre cireretes a la bossa, assegurant que els posarien de guarnició al filet que prenien per sopar. No crec que la meva mare fos conscient que els tomàquets cherry eren la materialització d’una acció de fidelització de clients, ho feia pel gust de compartir i perquè li agradava la feina que feia.

Si en comptes d’una botiga hagués tingut una gran corporació amb milers de treballadors, el departament comercial li hagués enviat un informe amb una valoració econòmica de l’acció: amb el cost per cada tomàquet, el nombre que se’n podien regalar cada cop, un termini de l’acció i el retron de la inversió esperat.

A Internet, en les accions de comunicació 2.0, les petites empreses (sense capacitat per mantenir un gran departament de màrqueting) hauríem de saber combinar tomàquets cherry i mètrica.

Per actitud, per convicció i per essència, els professionals que tenen un petit negoci ja estan impregnats d’una actitud molt afí amb el Web 2.0: ells i elles són la veu de la seva empresa, saben tractar els seus clients, els apassiona la feina i poden transmetre aquell tipus d’entusiasme que es contagia. En fi: estan disposats a plantar tomàquets digitals per a regalar-los als clients.

Per contra, sovint s’obliden de la valoració de les seves accions. Quan s’aboquen a la projecció comercial de la seva empresa a Internet i s’acosten als seus clients per Twitter, per Facebook o per altres canals, no acostumen a tenir en compte que val la pena analitzar les seves accions, mesurar-les i millorar-les.

Estic convençuda que a la Xarxa els petits juguen amb avantatge, perquè és més fàcil aprendre a analitzar i mesurar que aprendre a ser espontani, entusiasta, amable, natural…

Crec que hi haurem de pensar força i buscar formes perquè les petites empreses mesurin i valorin el seu treball a Internet, tenint en compte la seva capacitat de treball i sense perdre el grau d’espontanietat que els fa autèntics. Si s’aconsegueix els grans tremolaran.

Tu sí que m’entens!

Darrerament tomba per casa el “Manual de educación canina” perquè la Piga necessita disciplina. És un llibre que fa bé la seva funció: algunes anècdotes, fotos que fan riure, bons consells i molta empatia.

Diu coses com per exemple: Entenem que no t’agradi renyar al teu animalet al carrer, et fa sentir malement, t’irrita i segurament no servirà de gaire. En aquest casos, t’aconsellem que etc… i et dóna un bon consell que apliques i funciona.

És molt recomanable ser empàtic en la redacció dels continguts. A les persones ens agrada que ens entenguin, perquè comprenem que si ens entenen sabran resoldre el nostre problema i quan un producte resol un problema es converteix en un producte desitjat.

De vegades no és fàcil. Sovint ens preocupa tant vendre bé els productes de la nostra empresa, hi posem tanta passió en mostra l’esforç del nostre treball que ens fa por explicar-nos poc i aboquem un carro de dades, característiques, valor, comparatives… Estic convençuda que aquestes dades també són interessants, crec fermanent que el nostre catàleg de productes ha donar la màxima informació possible, però abans cal captar l’atenció del possible compardor: primer cal picar-li l’ullet, sense enganyar-lo gens ni mica, cal explicar-li que ens posem a la seva pell i per tant sabrem resoldre un dels seus problemes.

La projecció corporativa a Internet te l’has de treballar tu.

La projecció corporativa a Internet no es pot externalitzar, si més no al 100%. La Xarxa es nodreix d’entrades i comentaris als blogs, participacions en xarxes socials, de contribuir en la generació de contingut de qualitat: de les accions d’una sèrie de persones que treballen juntes, aprenen juntes i gràcies a la seva activitat professional tenen continguts i dades per compartir i contrastar.

A Enraona quan tenim l’ocasió d’iniciar un pla d’acompanyament perquè una empresa entri a participar activament a Internet se’ns presenta un gran problema: els hem de fer treballar!

Nosaltres podem guiar-los en el procés de comprendre la dinàmica relacional a Internet, ajudar-los a triar els recursos on hi abocaran les seves energies i podem planificar un sistema que mesuri i avaluï l’efectivitat de les seves accions. Però no podrem mai mantenir actius el seu blog, ni cap dels serveis i grups als quals vulgui pertànyer.

Què podem fer des d’Enraona?

Crear un pla d’acompanyament perquè una empresa conegui i integri una certa actitud de Xarxa en la seva activitat diària. Podem:

  • Reconèixer les oportunitats que ofereix Internet a cada empresa i definir uns objectius de treball possibles i útils.
  • Identificar i potenciar els valors i les actituds efectives de les persones que formaran l’equip intern de desenvolupament a la Xarxa.
  • Formar l’equip en recursos, tècniques i actitud de Xarxa.
  • Definir un pla d’expansió corporativa a Internet, establir un itinerari de serveis i de recursos que faran possible la presència activa de l’empresa.
  • Formular una certa sistemàtica, per incorporar en la dinàmica de treball les accions de Xarxa.
  • Establir un sistema d’avaluació i de mesura.
  • Mesurar-ne periòdicament els resultats.

Què s’haurà de fer des de l’empresa:

  • Llegir blogs.
  • Escriure comentaris als blogs.
  • Tenir un blog corporatiu actiu.
  • Participar en les xarxes socials.
  • Obrir i compartir l’experiència, els coneixements, els dubtes, els neguits, les alegries…
  • Mantenir una relació personal, clara, amable, positiva i única amb tothom amb qui es generi algun tipus de comunicació de Xarxa.
  • Gaudir del potencial d’Internet a l’hora de connectar idees i projectes.