Arxiu d'etiquetes: descobrir la xarxa

Guardiola Dixit

Juga amb passió: al futbol o Internet, però sempre amb passió.

Fotografia de J E R R Y a Flickr

De vegades passa. Algú t’explica el seu projecte:

—És nou, genial, diferent, potent, és la peça que faltava, és l’oportunitat d’impulsar una idea, una filosofia, un territori, és brutal, trencarem…  és una passada! I hem pensat que vosaltres ens ajudareu a traspassar-ho a Internet.

I t’emociones, perquè participar en una obra tan dinàmica i que traspua tanta energia és fantàstic. La intensitat es contagia i a més l’interlocutor sol ser sensible a la idea de dissenyar una estratègia de participació en el web social.

Llavors es comença a treballar i apareix el primer moment de crisi, quan cal omplir d’autèntic sentit aquella eufòria audaç que feia que els adjectius positius sortissin sols a l’hora de definir el projecte. I mires d’explicar-ho:

— No has de dir que sou bons, has de treballar-te la Xarxa, crear vincles, generar relacions, participar i construir continguts propis. És així com aconseguiràs que es valori i es reconegui el treball que feu. A Internet no es tracta de lloar el teu projecte, si no de mostrar-lo i compartir-lo amb tot el seu potencial.

Normalment la resposta és:

— …uff!

Per descomptat això és més difícil, més costós, més dur, més lent, necessita més dedicació, més treball, més creativitat, més habilitat, més talent, més energia… més de tot i menys paraules buides, però és la única manera d’aconseguir que el projecte es converteixi realment en un fet.

Per sort ara el símil del futbol ens ajuda:

— Mira, és com la tècnica Guardiola: has de treballar sabent que tot ho guanyes tu i tot ho perds tu. Sabent que guanyes amb l’esforç de la teva feina, has de concentrar-te en el proper partit. Has d’omplir de sentit cada una de les qualitats que dius que té el teu projecte. Perquè la gent no és tonta i encara que et gastis 1.000, 10.000 o 100.000 dient que ets bo, fantàstic i brutal no te n’escaparàs mai: ho hauràs de demostrar amb fets, amb constància i amb treball.

Participem en unes jornades que organitza l’AIJEC sobre màrqueting

Ahir vam participar en la jornada formativa que va organitzar l’AIJEC sobre els canvis que hi ha hagut en el màrqueting a conseqüència de l’aparició de la Xarxa.

Pengem aquí l’esquema que ens va servir de base per fer la nostra xerrada. Aquest cop hem substituït les diapositives per un mapa de bombolles en bubbl.us, una eina molt interessant per a fer esquemes que té coses bones i coses no tan bones. Com a bo té que sempre s’hi pot anar afegint contingut nou, aquest matí ja hi hem fet algun canvi. Com a dolent té el sistema per compartir-lo, poc flexible.

enllaç a l'esquema

Clica damunt la imatge per veure tot l’esquema

Cloud computing: al núvol, però tocant de peus a terra.

Has sentit parlar del cloud computing? A grans trets és un sistema alternatiu a les aplicacions d’escriptori.

Fins fa ben poc, quan necessitàvem un programa per a fer una feina, calia instal·lar-lo abans al nostre ordinador. El cloud computing és una alternativa que ens ofereix accés a aplicacions que viuen en servidors externs, i a les que hi pots accedir des de qualsevol terminal amb connexió a Internet, et trobis on en trobis.

Aquest sistema aporta nombroses avantatges al sistema tradicional, i en molt poc temps veurem com es generalitzarà el seu ús a les empreses. D’altra banda, també obre un interessant debat sobre la privacitat de la nostra informació i sobre la possible manca de llibertat en que pot derivar, si les companyies que ofereixen els serveis ho fan de manera controladora.

Tomba per la Xarxa un vídeo que explica amb claredat en què consisteix el cloud computing. Val a dir que l’ha fet l’empresa Salesforce.com, pionera en el desenvolupament d’aquesta forma de negoci, i per tant defensora del model. Et recomanem que te’l miris abans de fer la provisió de costos en serveis informàtics per al 2010.

Vida social més enllà de Facebook

glutenHem de reconèixer que Facebook ha fet fortuna i s’ha convertit en l’eina social per definició. No obstant existeixen molts altres recursos a través dels quals fem xarxa. Perquè fer xarxa no és l’objectiu, és la conseqüència.

Les persones sempre hem buscat connexió amb altres persones per compartir experiències i neguits, i de forma natural busquem el sistema que ens fa més fàcil aquesta relació. No ens parem a pensar si estem fent servir una eina 2.0 dissenyada per compartir material audiovisual o per alguna altra finalitat.

És molt habitual trobar grups i comunitats en els recursos 2.0, per exemple a Flickr. Un espai que originàriament s’ha creat per compartir fotografies, però on també els usuaris:

  • s’organitzen en grups temàtics.
  • Es creen contactes directes amb altres usuaris.
  • Es poden deixar comentaris vinculats a les fotografies.
  • Es poden obrir debats entorn un tema.

És el cas del grup Coeliac – Gluten free living!, que comparteix centenars de receptes i d’informació sobre la celiaquia, o també del grup ENFOCA (Entitat Fotogràfica de Calafell i comarca) que hi organitza tota la seva activitat: trobades, exposicions, sortides, cursos…

Vaja, ara mateix Facebook s’emporta el tros més gros del pastís, però és important que no ens oblidem que fora de Facebook hi ha vida social, molta i molt interessant.

Apunts: la Xarxa com espai de conversa

Preparo un acompanyament perquè una institució revisi la seva intervenció a la Xarxa. Hem d’afavorir un canvi del web tradicional cap a una forma efectiva de presència corporativa a Internet i fa dies que vaig prenent apunts per parlar-ne.

Avui desgrano aquella idea que diu:

En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.

Fotografia de 4_EveR_YounG a Flickr

Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr

I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.

Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.

Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.

El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…

Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.

La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?

Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.

Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.

Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.

L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.

A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest,  és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.