Arxiu d'etiquetes: pimes a internet

Què saps explicar en 7 segons?

Fotografia de widemos a Flickr

Fotografia de widemos a Flickr

Un cop vaig llegir, no recordo on, que la gent triguem set segons a decidir si un web és per a nosaltres o no ho és.  No sé si són exactament set segons, però quan ho comento generalment se’m dóna la raó: “Jo de vegades en trigo menys” —em diuen— “Entro, miro ràpid i, si no puc entendre-la, marxo”.

Les persones ens passem anys definint i redefinint la nostra empresa, mesos pensant com hem d’explicar el nostre projecte… i resulta que al final tot queda reduït a 7 segons! Quin repte! Així doncs cal aprofitar bé aquest temps i triar bé el contingut del nostre web.

Apunto a continuació una sèrie de condicions que crec que s’han de tenir en compte:

  1. Totes les pàgines poden ser d’inici. Les entrades a través d’un resultat de cerca trobaran la pàgina més ben posicionada en el terme que s’ha utilitzat per fer la cerca, per tant cada una de les pàgines ha de tenir entitat pròpia.
  2. Si, com hem dit, cada pàgina ha de tenir entitat per ella sola. S’ha de poder comprendre sense haver d’accedir a altres seccions.
  3. Ha d’estar ben estructurada i el format dels textos ha de facilitar-ne la comprensió: els títols, els subtítols i les llistes han d’ajudar a destriar les idees més importants i els paràgrafs han de ser més aviat curts, el textos d’una tirada fan mandra.
  4. S’ha d’oferir informació realment interessant per al destinatari —aquí sí que hi ha feina i grossa—  i sovint allò que ens preocupa i ens interessa tant a nosaltres no és el que captiva, interessa o atrau a l’usuari que estem esperant.

Coses que no recomanaria mai en el text d’un web?

  1. Escriure per escriure, omplir molt, explicar-te molt i molt llarg per por a no deixar-se res. Val més poc i molt ben triat.
  2. Si us plau, prou de frases fetes i buides de sentit, frases com “Grdfgjdfr ofereix qualitat i servei” o “Ddsds és una empresa jove i dinàmica” desaprofiten un espai preciós.
  3. Copiar el text del díptic o d’algun document que originariament està pensat per lliurar a mà i llegir en paper.
  4. Creure que el text importa poc. Avui Internet és encara per a molts un mitjà escrit i el text és clau per al posicionament en cercadors, per tant no és irrellevant, al contrari.

A qui em vull assemblar?

Em vull assemblar als que saben comunicar amb quatre frases i alhora saben explicar amb ordre continguts realment feixucs, per exemple Flickr. M’agrada per:

Blogs i crítiques, comentaris negatius i fins i tot insults.

Fotografia de sergis blog a Flickr

Fotografia de sergis blog a Flickr

Des d’aquí defensem que la xarxa és un espai d’interacció entre persones, i per tant no és un espai asèptic on estem protegit dels comentaris no desitjats. En els blogs, sobretot en els corporatius, aparentment sembla que una crítica negativa fa mal. Ara bé, una mala crítica és una excel·lent oportunitat per a mostrar un estil personal, obert i madur de conversa.

Anem a pams: què podem fer davant d’un comentari negatiu al nostre blog?

Primer pas: identifica de quin tipus de comentari es tracta. Pot ser:

  • una molt correcta opinió alternativa o oposada a la nostra.
  • Una opinió encesa i àcida que exposa oposició rotunda a allò que hem dit.
  • Un comentari insultant, fora de lloc i que no aporta res.
  • Un comentari sense sentit i que se’n va per les branques.

Depenent del tipus de comentari és interessant actuar d’una forma o una altra.

Segon pas: una estratègia per a cada cas:

  • Una ” molt correcta opinió alternativa o oposada a la nostra” és una oportunitat per obrir ulls i ment, per encetar un diàleg, preguntar, aclarir…
  • Una “opinió encesa i àcida que exposa oposició rotunda a allò que hem dit” és una oportunitat per mostrar calma, maduresa, tranquil·litat i capacitat de diàleg. Ah!, i per demanar correcció, si ho creus oportú.
  • Un “comentari insultant, fora de lloc i que no aporta res” és una oportunitat per mostrar tranquil·litat i molta indiferència. Generalment d’aquest tipus de comentaris n’hi ha molt pocs i els altres usuaris de la xarxa no els fan cap cas.
  • Davant d’un “comentari sense sentit i que se’n va per les branques” una opció interessant és ignorar-lo. Difícilment sabràs si l’ha escrit algú que ens vol prendre el pèl o algun despistat.

Ara bé,  cal afegir dues coses:

  1. El blog és el teu espai, tu decideixes què s’hi diu, així que sempre tens l’opció d’eliminar qualsevol comentari que et sigui molest, tot i que et recomanaríem que no t’ho prenguis per costum.
  2. De comentaris als blogs n’hi ha molt pocs, i de comentaris fora de lloc encara menys. No t’espantis, t’hi trobaràs poc. Escriu amb entusiasme i gaudeix del teu blog!

En resum: la Xarxa és com el nostre entorn, així que hem d’aprendre a gestionar allò que no ens agrada de la mateixa manera que ho hem après a fer en el nostre entorn. En cap moment la por als comentaris desagradables ens han d’acovardir. Internet és un espai de relació excel·lent i són moltíssimes més les experiències positives que hi podrem viure que no pas les negatives.

A l’empresa comptem amb Twitter

3484739349_5c08b64544

Fotografia de Wesley Fryer a Flickr

Personalment Twitter m’encanta, és tan simple, tan directe, tan proper… Sí, he dit proper. Twitter em connecta cada dia amb la quotidianitat d’un munt de gent. Gent que em desitja un bon dia, m’explica coses interessants, m’alegra el dia, em fa riure, m’ajuda a fer petites troballes per la Xarxa i que em connecta amb altre gent.

Quan ens trobem un client disposat a participar en les xarxes socials li recomanem que s’obri un compte corporatiu de Twitter. Des d’una perspectiva professional Twitter pot ajudar a:

  • Connectar amb altres professionals que treballen en el mateix àmbit que tu, persones que et recomanaran articles,  recursos de la Xarxa, t’informaran de trobades, cursos i jornades. Persones  a qui els interessaran les teves troballes, els enllaços que compateixis, les entrades del teu blog i les jornades que recomanis.
  • Connectar amb gent del teu voltant amb qui comparteixes alguna cosa i que poden acabar sent clients teus. Persones que els agradarà el que expliques, que et faran algun comentari i et retornaran impressions, et recomanaran i que, si ho fas bé, si ho fas molt bé, et permetran que de tant en tant els facis una mica de publicitat directa.

Twitter és molt gran,  la seva simplicitat permet que els límits del seu ús corporatiu sigui proporcional a la capacitat creativa dels seus usuaris.

I com ja sabem que passa a la Xarxa, Twitter ofereix a la teva empresa la possibilitat de saber què pensa, què diu, què emociona, què agrada i què desagrada a la gent…  a la gent amb qui vols connectar,  que vols que siguin els teus clients, als que vols que es recordin de tu de tant en tant.

Per cert, Enraona twitteja aquí, l’Antonio twitteja personalment aquí i jo twittejo personalment aquí.

Desenvolupar webs pel davant i pel darrera

En uns anys, i des del punt de vista tècnic, el desenvolupament web ha avançat què és una barbaritat. La comunitat de desenvolupadors hem anat abandonant aquelles pràctiques nefastes de principis de segle i les hem substituït per d’altres més racionals i eficients… O no?

Imatge de Javi Vte Rejas, a Flikr.

Foto de Javi Vte Rejas, a Flikr.

No estic segur. Tinc la sensació que en l’aspecte dinàmic i visual s’ha avançat molt, però també sembla que sovint hi ha qui oblida aquelles “màximes” amb les que tots ens omplíem la boca, quan començàvem a descobrir les tecnologies web.

Em fa gràcia tornar a escriure sobre alguns d’aquells errors, que semblen esdevenir eterns. Pot semblar un viatge al passat, però alguns dels projectes que es poden veure últimament encara pateixen alguns dels mals més clàssics del desenvolupament. Insisteixo que només en són alguns.

Pes de les pàgines.

Encara que no tant com s’esperava, les velocitats de connexió han millorat en general. Però això no justifica haver de baixar un sac de KB per poder llegir un simple text. A més, no es tracta només del temps de càrrega, si no de què el preu de l’allotjament se’t pot disparar innecessàriament. La taxa de transferència (el volum de dades que es consumeix degut a les visites dels teus visitants) és el que el teu subministrador d’allotjament web et cobra més car.

Si alguna de les pàgines del teu web pesa una mega, demana-li al teu desenvolupador que t’expliqui el perquè amb raons del mateix pes.

JavaScript on no toca.

Els llocs web d’avui dia venen carregats de codi JavaScript. Però tots els beneficis que proporciona aquesta tecnologia, si no s’integra adequadament, es converteixen en problemes que impedeixen el bon funcionament de les pàgines.

JavaScript s’executa a l’ordinador de l’usuari, i aquest és un terreny que el desenvolupador no pot controlar al cent per cent: si alguna cosa falla s’en pot anar tota la pàgina en orris. Fa unes setmanes Google va tenir problemes amb Analytics, i una pila de webs es van quedar congelats per no tenir escrit al seu lloc l’script corresponent. Si us plau, el JavaScript sempre al final de l’HTML. Fixa’t tu quina tonteria.

El format a banda, com l’arrós.

No està bé barrejar format i contingut, no senyor. A alguns programadors sembla que els fa mandra obrir els fulls d’estil associats a un document. Això es tradueix en temps de càrrega elevats i en complicacions en el manteniment.

Ús de taules per a la maquetació.

Les pàgines maquetades amb taules existeixen. Tots ho sabem, no es pot amagar. I en projectes importants i recents. És una de les pràctiques més odioses. Si t’han desenvolupat un web fa poc temps, mira dins del codi font d’una de les pàgines (que no presenti dades tabulades):

  • fes clic amb el botó dret del ratolí a sobre de la pàgina i
  • al menú emergent selecciona “Veure codi font de la pàgina” o alguna cosa semblant.

Si comences a veure coses com <table>, <td>, <tr>… agafa el web i torna’l.

Poc respecte per l’accessibilitat.

Una persona amb deficiències de visió, per exemple, ha de poder llegir el teu web. De persones amb deficiències n’hi ha per tot arreu, no són alienes al teu negoci o empresa. A banda de merèixer tot el respecte de món, poden ser clients teus et dediquis al que et dediquis. Si t’han venut un web en Flash sense cap argument més que el del disseny, torna’l també. No et servirà de res i només te’l miraràs tu en la soledat de la nit.

Continuarà.

Se’m queden un munt de coses per dir, però ja ho anirem comentant més endavant. El que vull dir és que un web té dues cares, una que es veu i una altra que fa que funcioni i que et reporti beneficis. Però beneficis de veritat, mesurables, empresarials.

Quan envies correu brossa sense saber-ho

Foto de rick a Flickr

Foto de rick a Flickr

He rebut un correu i, encara que conec a la remitent personalment, he enviat el missatge a la categoria de correu brossa.

No era un correu publicitari, no era inoportú, ni portava un powerpoint de 30.000 Mb amb paisatges retocats de l’Àrtic. Era un missatge sense text amb un arxiu adjunt d’una invitació.

Algú ha enviat una invitació a un acte oficial a centenars de persones per correu electrònic, ha decidit que no calia escriure res al cos de missatge, perquè a l’arxiu adjunt ja s’explica tot, i estic segura que amb aquesta decisió ha convençut a molts que no cal que vagin a l’acte.

Rebre un correu electrònic sense text fa el mateix efecte que la propaganda d’un bufet lliure que et donen sense esma a la sortida del metro.

Internet és un mitjà immediat, viu i directe. Té unes normes bàsiques que s’assemblen molt més a les normes de la comunicació oral que no pas a les de la correspondència tradicional, per això enviar arxius adjunts i res més no ajuda gens a provocar interès pels nostres missatges. Perquè com moltes vegades hem sentit “no comunicar també és un acte de comunicació”.

Així que ja ho saps: envia emails sense missatge de text només quan vulguis que el remitent rebi un missatge d’indiferència 100% adolescent del tipus “Psè, i a mi què!”