Arxiu d'etiquetes: redacció per a la web

Bones històries que ens atrapen. Descobrint el Storytelling

M’he estat mirant els primer minuts d’una xerrada d’Eva Snijders sobre Storytelling.

El Storytelling sempre m’ha interessat i que crec que és fonamental per a la bona comunicació. He pres apunts dels primers 20 minuts de la xerrada i n’he redactat una interpretació lliure, que deixo aquí.

D’on surt això del Storytelling?

A través dels missatges i les històries que expliquem i que escoltem s’estableix una relació ben simple entre el que explica i el que escolta, basada en dos sentits:

  1. Em reconec, allò que expliques m’ho apropio perquè ho he viscut en algun altra ocasió o perquè m’hi sento afí.
  2. Et reconec i t’identifico en allò que expliques, sóc capaç d’interpretar la forma en què ho expliques, el sentit i la força que hi aboques.

La història de la humanitat i la vida en comunitat està construïda a base d’explicar històries: contes a la vora del foc, relats orals, literatura escrita… com a espècie estem programats per entendre de forma natural el significat de les històries. Gràcies a això establim connexions, afinitats i predisposició a continuar vinculats.

El Storytelling es basa en aquests vincles comunicatius i busca la forma de traspassar-los a les interaccions professionals, als missatges d’empresa i a la gestió del coneixement corporatiu.

Com s’incorpora al món de la comunicació professional?

El Storytelling proporciona un marc de treball i unes tècniques per incorporar la informació rellevant, les dades fonamentals que fan possible el funcionament d’una organització en un context, en un relat continu amb el qual és més senzill interpretar, valorar i assumir-ne el significat.

Simplement, les dades posades en context són més fàcil d’interpretar i de recordar. Així, amb un exemple ben bàsic, té més valor comunicatiu explicar que:

El passat juny vaig anar a fer una xerrada a Girona (que és lluny de casa) i quan vaig arribar a lloc, el portàtil es va espatllar i no vaig poder utilitzar la presentació que havia desat al núvol i que tenia preparada. Vaig haver de fer la xerrada de memòria, va ser un desastre! No em tornarà a passar!

En comptes de:

No te’n fiïs de l’equipament, si necessites material digital fes-ne còpies i deixa-les en diferents suports: al portàtil, a un disc virtual privat (com Dropbox) i en un llapis de memòria. Si un falla sempre en tindràs un altre.

No obstant l’aplicació del Storytelling en la creació d’un missatge corporatiu és molt més complex que una història banal sobre un Powerpoint. Per començar no ha de ser en cap moment un model de comunicació unidireccional on hi ha un únic narrador i un munt de gent que escolta. Si ho fas així no funcionarà, aconseguiràs crear un diàleg de sords. És fonamental escoltar, amb atenció perifèrica, per valorar cada un dels detalls amb sentit que mostra el teu interlocutor. És d’aquí on podràs collir aquells elements claus amb què s’ha de vestir la història, aquells enfocaments amb què els altres s’identificaran, et reconeixeran i connectaran amb tu.

La tasca tampoc és puntual, el Storytelling intervé en el constant procés comunicatiu, en el dia a dia i en cada petit detall. Tot parla i la història que defineix el teu treball i el teu esforç ha d’amarar-ho tot.

Algun exemple proper i aplicat de Strorytelling ?

Heu vist la nena de la foto? Si un dia aneu a una fira artesana us trobareu que aquesta nena s’ha fet gran i darrera d’un taulell us deixarà tastar unes gelees espectaculars. Ara és la propietària de “Al pot petit hi ha

Una sola fotos! Però et veus capaç d’imaginar la història? Segurament pocs detalls més necessitaràs per decidir com ha estat possible que una nena que jugava a cuinera ara sigui una artista de les melmelades. I encara que no sigui la història real serà teva, creïble i sentida. Per a mi, això és un Storytelling ben plantejat.

Però continuem: si fas un cop d’ull al blog de “Al pot petit hi ha” mira’t les fotos. Has vist com cuina? Amb quina alegria, quina netedat, quin ordre! Les imatges donen continuïtat a una bona història, nodreixen un Storytelling que expressa una manera sentida de treballar.

I tot això ho deduïm, ho construïm sense llegir ni una sola línia de text. Si a més a més el text acompanya, el Storytelling està brodat!

La nova política de privadesa de Google: un exemple de redacció web a seguir

Lloc web de política de privacitat de Google

A partir del 1/3/2012 entrarà en vigor la nova política de privadesa i les condicions d’ús dels serveis de Google. A banda de si les noves normes ens semblen correctes o no, creiem que suposen un canvi en la manera en que les empreses gegants presenten aquest tipus d’informació als usuaris.

Per experiència pròpia en la nostra petita empresa, podem dir que no és senzill jugar amb els textos legals. Al seu dia, no hi va haver manera que els nostres assessors externs ens permetessin redactar la nostra pròpia política de privacitat d’una manera amable, clara i compatible amb la legalitat. “No-no-no! Aquest text no es pot tocar així com així.” Fins i tot van posar cares quan van veure que volíem redactar-los en la nostra llengua.

Podem imaginar que una empresa de les dimensions de Google deu haver de lidiar diàriament amb múltiples situacions de denúncies i acusacions sobre aquests temes. Reduir aquests textos legals a uns pocs paràgrafs i que alhora siguin comprensibles pels usuaris mortals és prou valent i gens habitual. És clar que deuen comptar amb un equip de cracs en lleis, però la intenció és el que es valora. La majoria d’empreses amb la mateixa capacitat no dediquen cap mena d’atenció a aquest punt.

Alguns aspectes destacables:

  • Tota la nova normativa està recollida en un mini-lloc petit, atractiu, llegible i ben estructurat.
  • La redacció és amable, ens parlen de tu, en la nostra llengua.
  • Des dels dispositius mòbils s’accedeix a una versió adaptada perfectament llegible. De fet jo la vaig llegir així, estirat a la butaca, en deu minuts.
  • Una secció de PMF ens fa un resum ràpid dels conceptes essencials.

Personalment, és el primer text legal d’aquest tipus de servei que em llegeixo de forma íntegra i que comprenc, crec, perfectament. Els textos legals d’Enraona aniran també, ara sí, encaminats a una bona rentada de cara.

Enllaç: Polítiques i principis de Google.

No tinc tema per l’escrit d’avui

Fotografia de ·Insomnia· a Flickr

Fotografia de ·Insomnia· a Flickr

T’agradaria escriure més sovint al teu blog però et costa trobar un bon tema? Fas mil tombs per trobar què és allò que val la pena abocar en un apunt d’un blog? Si és així tinc una bona notícia, que t’explicaré en quatre bocins:

1.  Ningú sap de tot.

El saber de la humanitat és immens,  si no ens partim la feina no donem l’abast. Per això cadascú de nosaltres tenim una parcel·la de coneixement, acotada, centrada en una temàtica concreta i en la qual aboquem la nostra energia, l’esforç per comprendre, per crear i per construir noves idees.

Alhora però sabem que no podem sobreviure en aquesta mena de limitació. Cada dia necessitem comprendre i utilitzar dinàmiques, processos, instruccions i conceptes d’altres àmbits.  Per això ens agraden tant les xarxes social i les dinàmiques d’interacció a Internet, perquè sempre trobem algun gran o petit coneixedor que ens ajuda a moure’ns en entorns “hostils”.

2.  Res és evident.

El peix s’ha de salar abans o després de coure’l? Què és millor per una finestra, el PVC o l’alumini? Estic a 35,5 ºC de temperatura corporal, és greu? Com s’activa la versió mòbil de Google Maps?

Tu ho saps? Si aquestes preguntes tenen a veure amb un àmbit que tu coneixes segurament són banals, però la majora de nosaltres no sabem la resposta. I és que res és massa evident, ni massa clar… Recorda el primer bocí: tenim la feina repartida!

3.  Només fem cas d’allò que ens agrada.

4.  S’hi ha de notar la mà de l’artista.

I per tant el teu blog ha de tenir estil. Quin estil? El teu, simplement.

No et disfressis, i mai de la vida omplis les teves pàgines de textos copiats indiscriminadament d’altres blogs. Els apunts dels altres són la teva font d’inspiració, d’aprenentatge i de connexió. Si t’ajuden a escriure cita’ls, però no te n’apropiïs a la boja, perquè es nota de seguida, no està bé  i és molt lleig.

Viu amb naturalitat la teva experiència de Xarxa i sigues tan formal, informal, clar, barroc, visual, transgressor/a, radical, contingut/da, jovial, seriós/a com creguis oportú, no deixis de mostrar la teva forma única de comprendre i de construir la teva parcel·la de coneixement.

En resum: parla d’allò que tens entre mans.

  • Escriu d’allò que saps, d’allò que vols saber, d’allò que estàs aprenent, d’allò que et qüestiones…
  • Si ofereixes simplicitat, síntesi, ordre… si expliques un procés, si parles d’una experiència… qualsevol cosa que potser et sembla banal es converteix en interessant.
  • No copiïs, reconstrueix.

No sé quan arribaré, perquè vindré en bus.

Fa temps que veig que molts dels serveis municipals que s’ofereixen a través de la Web no pensen en el nouvingut, i encara menys en el turista.  Aquest fet és encara més evident ens els webs dels transports municipals, i si no fes la prova:

1. Tria una ciutat que no coneguis gens ni mica.

2. Obre Google Maps i tria dos punts de la ciutat ben distants.

3. Vés al web dels transports urbans de la ciutat que has triat i prova de saber:

  • Quina línia d’autobús has d’agafar per anar d’un punt a l’altre.
  • En quina parada has d’agafar l’autobús i en quina has de baixar.
  • Com sabràs que t’acostes a la parada i que ja has d’avisar al conductor que s’hi aturi.
  • Cada quant de temps passa un autobús.

Si aconsegueixes fer aquesta prova i obtenir aquesta informació, et felicito i et demano, si us plau, que m’expliquis quina ciutat has triat i en quin web ho has consultat, perquè el convertiré en el meu web de referència.

Generalment en la tria i en l’organització dels continguts dels webs sobre transports públics es pensa ben poc en els de fora:

  • Sovint a la portada se’t demani que triïs quina línia vols consultar, quan precisament aquesta és una de les dades que no tens i que vols saber.
Tria la línia d'autobús que vols consultar

Tria la línia d’autobús que vols consultar

  • El nom de la parada acostuma a fer referència a algun element destacat de la zona on s’atura el bus, però quan no coneixes la ciutat, termes com “Audiència”, “Oques”, “Campus nord” o “Ponce de León” no signifiquen res per a tu.
En quina parada vols baixar?

En quina parada vols baixar?

  • Moltes vegades trobes un mapa amb el dibuix de la ruta, però mancat de referències reals. Amb sort només s’anomenen quatre carrers principals.
Sabries trobar aquí per exemple el carrer de Jesús?

Sabries trobar aquí per exemple el carrer de Jesús?

  • Són molt habituals els mapes i les versions en pdf,  però normalment quan s’imprimeix el mapa queda tan extremadament petit que és absolutament inútil.
Saps quants fulls necessites per imprimir això?

Saps quants fulls necessites per imprimir això?

En fi, aquest és un exemple habitual de com és d’important organitzar amb una cura extrema els continguts d’un web i sobretot, tenir en compte la informació prèvia dels possibles visitants.

Certament organitzar la informació d’una gran xarxa d’autobusos, parades i rutes és complex, però és molt habitual trobar casos on l’esforç per planificar una correcta visualització de la informació ha estat totalment nul. Llàstima!

Si això passa amb el web de la teva ciutat, ja ho saben els de la regidoria de turisme?

Redacció amb visió de futur: amb els ulls al 2013

class2013

Hem fet un tomb pels llocs web de diferents universitats i n’hem trobat un d’especialment interessant, és el web de la Universitat de Wake Forest.

Aquest web, des de la pàgina d’inici, distribueix el visitant entre diferents seccions que parlen de les persones que formen i han format part de la universitat. D’entre les diferents seccions n’hem trobat una d’especialment interessant, s’anomena Class of 2013 i mostra el perfil d’un desena d’estudiants que han començat els estudis aquest any.

En volem destacar:

L’encert del títol  Class of 2013 (que podríem traduir per promoció del 2013)

Un títol amb una clara visió de futur i amb un missatge molt ben destil·lat: amb molt poques paraules se’ns explica que la universitat confia en el potencial dels seus estudiants, i que des del primer dia ja es pensa en la seva graduació d’aquí a quatre anys.

El testimoni d’alguns nois i noies que acaben de començar els seus estudis a Wake Forest.

Nou testimonis parlen dels seus orígens, de les seves particularitats culturals, els seus reptes personals i la seva il·lusió per començar a la universitat.

Són testimonis molt engrescadors que parlen de la tria d’uns estudis universitaris com una de les decisions més importants en la vida d’una persona. S’explica que el bagatge preuniversitari és important, perquè omple les butxaques dels alumnes amb experiències vinculants per als seus anys d’universitat. Finalment es reflecteix una actitud prosocial de caire humanitari, que impregna el tarannà de la universitat.

Funcionalitat i emotivitat en la justa mesura.

A les pàgines de Class of 2013  s’ha sabut condensar tota una sèrie de sentiments i emocions realment vinculats al món universitari. S’ha aconseguit oferir una imatge positiva, nova i amb una clara projecció de futur.

Però al web també s’hi troben les seccions informatives més habituals, sobre els estudis, el calendari, la localització, els serveis, les gestions administratives, etc. I és que sovint no cal substituir, és bo sumar i construir un bon missatge amb la dosi justa de pragmatisme, d’emotivitat, d’il·lusió, de funcionalitat… En fi, la recepta és ben senzilla: tria bons ingredients i combina’ls amb la dosi justa. No t’oblidis que cuines per altres persones.