Arxiu de la categoria: Congressos, esdeveniments i trobades

M’agrada sentir parlar la gent

Gent a la Rambla de Barcelona

Foto de Viajar24h.com a Flickr

Sortim ara mateix del TEDxBarcelona. Teníem ganes d’anar a algun acte presencial, feia temps que no ho fèiem i ens agrada incloure’ls de tant en tant en la nostra agenda.

He explicat més d’un cop que els actes i esdeveniments m’agraden. Sentir parlar la gent i veure com presenten les seves idees, com les defensen i com les comparteixen em resulta molt estimulant.

I és precisament això el que he trobat avui, si bé reconec que no recordaré el TedxBarcelona d’avui com un acte excepcional, torno cap a casa feliç:

  • Perquè he vist gent, gent i més gent. Barcelona ja ho té això i ens agrada badar mirant com passen.
  • Perquè he après alguna cosa dels que regalaven pomes acabades de collir en ple juliol.
  • Perquè he tornat a sentir a parlar de constància, dedicació i d’esforç i reconec que de tant en tant necessito que me’n parlin.
  • Perquè sóc com una esponja i l’optimisme dels ponents se’m contagia.

Bé, tornem cap a casa amb una llista amb cinc idees, algunes noves, d’altres de recuperades i que s’han de fer i acabar… només per això, ha valgut la pena el viatge.

Apunts sobre l’actuació de Richard Stallman a Tarragona

Richard Stallman

Richard Stallman (per chrys)

Em venia de gust conèixer al Richard Stallman en persona, i el passat 1 de juliol ho vaig poder fer gràcies a les VII Jornades “àtic 2a” que els amics d’Atictes van muntar a Tarragona.

Sabia que Stallman, fundador de la FSF i pare del projecte GNU, era un home peculiar i extravagant, i no m’estranyava. Les idees que defensa i la seva posició davant les regles que regulen la nostra societat actual han de fer, de qualsevol persona, hom especial. Amb tot, el gust de boca que em va quedar després de la seva classe magistral va ser més aviat agredolç, i explicaré perquè:

  • Dolç. Comparteixo al cent per cent les seves idees sobre el que ha de ser la creació i l’ús del programari, i la seva incidència en el desenvolupament solidari de la societat.
  • Agre. Em va semblar unidireccional, egoista en la conversa. De la dotzena de preguntes que li vam fer, en va contestar ben poques de manera satisfactòria. Parlar —el que es diu parlar— ho va fer, però aclarint pocs dels dubtes plantejats.

Ara penso que tinc la sort d’haver-lo llegit abans d’haver-lo conegut. Si hagués estat al revés, no puc assegurar haver-lo tingut en tan bona consideració com ara.

També em fa reflexionar sobre si és o no un bon evangelista evangelitzador. A algú que vulgui aproximar-se per primer cop al programari lliure li pot semblar contradictori que una de les persones més representatives del moviment adopti una actitud de conversa tan difícil. No sé, al menys a mi segurament m’hagués passat.

Amb tot, el més important del fenomen del programari lliure és la seva comunitat. S’estan fent coses molt grans gràcies a milers de persones i organitzacions que creuen en un model de societat on el progrés es basa en el poder de compartir i no en el de limitar.

Ara on, ara off. Ara on, ara off…

Fotografia de Galería de Penedesfera a Flickr

Fotografia de Galería de Penedesfera a Flickr

M’agrada anar a jornades i trobades blocaires, m’ajuda a trobar un nom per les coses perquè sempre hi ha algú que sap posar l’ordre just als termes. Per la gent que ens dediquem a fer pedagogia de Xarxa això és fonamental, perquè sovint ens trobem que hem de concretar, definir i ajudar a comprendre conceptes i processos que realment són complexos.

Torno contenta de la Penedesfera i torno amb l’apropiació global d’un concepte: desvirtualització.

A la Penedesfera vam parlar de Xarxa, però sempre fent el salt constant entre l’on-line i l’off-line:

  • Els músics parlaven de MySpace, però sobretot de concerts, de sales polivalents i de recuperar l’hàbit de tocar poble a poble.
  • Els homes del màrqueting parlaven de Munich, una marca de sabatilles que va aconseguir un èxit rotund en una jornada de portes obertes gràcies a una campanya a la Xarxa.
  • Els representants del sector del vi, i el noi de les ulleres de cul de got que tot ho multiplica, parlaven de les aromes del vi.
  • Els d’Enfoca, de Calafell, parlaven amb entusiasme com des de Flickr organitzaven trobades en viu, concursos i exposicions.

On-off, on-off, on-off…

Vaja, que me la faig meva: DESVIRTUALITZACIÓ. Tan senzill que és, tan evident i de vegades tant difícil d’explicar.

A la Xarxa hi som per impulsar, generar, provocar i construir experiències sensorials. I si no, explica-li:

  • Als del Col·legi Elisabeth, que gràcies a Facebook ara tornen a fer excursions junts, amb la família i els fills.
  • Al que aquesta nit encetarà una ampolla de vi per sopar, que ha comprat on-line.
  • Al que avui ha començat unes vacances, mesuradament organitzades durant els vespres de connexió.
  • A tots els que van anar a la Penedesfera i algú els va dir: “Hola jo sóc @elqueetsaludacadamatí.
  • El que riu, perquè ha llegit un acudit genial en un blog.

Que m’emporto a casa del Cdigital 2009

catosfera09Dissabte a Cdigital 2009 Marc Cortés ens va parlar del neocòrtex cerebral i de la capacitat humana per establir 150 vincles amb diferents persones. M’agraden les xerrades perquè idees fresques porten a més idees, i des del dissabte que li dono voltes al 150, a la Xarxa, al neocòrtex i a l’intertot.

Internet és inter què? És interculutal, interligüístic, intersocial, intergeneracional, intertot o és interres? Tenim una gran oportunitat, més que per establir vincles amb 150 persones, tenim l’ocasió de conèixer i interactuar amb persones de 150 móns diferents. Si aquesta falera enllaçadora de “followers” la fem servir per mantenir el nostre cercle personal, per nodrir el tipus de món que ja entenem i que ens resulta còmode, llavors estem perdent una gran ocasió.

L’impuls enllaçador ens permet escoltar i aproximar-nos a altres maneres d’entendre el món. I això sí que és interessant, perquè ens ajudarà a obrir bé els ulls, a ser més empàtics, a comprendre allò que ara no entenem, a saber més i millor.

Així que em proposo escoltar el que explica:

  • la noia de les 12 camises blanques i les 100 sabates. Perquè jo vaig tot l’hivern amb un polar marca Quechua.
  • El que s’autoproclama com a gran professional. Perquè em poso vermella quan he de donar la meva tarja.
  • L’apassionat de la fórmula 1. Perquè per a mi F1 només és una cadena d’hotels baratos.
  • El friki tecnològic més friki. Perquè m’agraden els mòbils que només serveixen per trucar.
  • El que parla des de la Patagonia. Perquè “josiquecorridotierras, questado en los Freginales, Santabarbaralagalera y Elmasdelosbarberanes”.
  • El diputat del partit que no he votat mai.
  • I així fins a 150

M’ho proposo encara que  sé que en algun cas em costarà ser intercultural, intersocial, intergeneracional… perquè ” l’intertot” més que neocòrtex depèn d’un entrenament personal voluntari, de vegades incòmode.

Avui parlem de web i empresa

Avui fem una xerrada en un curs d’emprenedoria de la URV. Parlarem de web corporatiu, com fem sovint, i mirarem de donar molta càrrega a la vessant comunicativa i social dels webs d’empresa, perquè pensem que encara és important difondre’n aquesta aspecte.

Deixo aquí el guió de la xerrada:

  • Un web ha de tenir una funció ben clara i adaptada a les particularitats de l’empresa. Ha de ser una peça més de l’engranatge corporatiu que fa que tot rutlli: ha d’ajudar a treballar més de pressa, o a vendre més, o a reduir els tràmits administratius, o a agilitzar la relació amb el client… el que sigui, però ha de tenir una funció ben clara i l’ha d’acomplir.
  • Tecnològicament ha de ser molt sòlida. Quan encara parlem d’usabilitat i d’optimització per a cercadors, ja hem de pensar en desenvolupar web per a mòbil, en adonar-nos de com la geolocalització ens proporcionarà una gran oportunitat de connectar amb els nostres clients, sempre hi quan ho tinguem en compte en el desenvolupament.
  • Hem de vetllar per establir uns bons vincles amb els nostres clients. La redacció de continguts —de text, en imatges, en so… com sigui— ha de mostrar una predisposició a la comprensió. Cal que desenvolupem una gran capacitat empàtica i mostrar-la a la Xarxa.
  • Els continguts són l’element més valuós a la Xarxa, i el coneixement que una empresa desenvolupa gràcies a la seva tasca és la seva millor carta de presentació.
  • La Xarxa fa xarxa, és fonamental expandir una dinàmica de relació i d’intercanvi de coneixement més enllà del propi web corporatiu.
  • Un web corporatiu és una eina a través de la qual l’empresa es relaciona amb altres persones, serà el reflex de la seva filosofia de treball i mostrarà els principis i la seva dinàmica. La transparència, l’honestedat i els missatges francs són fonamentals.
  • Dedicació, optimisme, empatia, diàleg i treball, però sense oblidar quina funció té el web d’empresa. Cal establir un pla d’avaluació, per mesurar-ne l’efectivitat i poder fer-ho millor.

Les xerrades són a les 12h a l’aula 102 del Campus Sescelades de la URV (mapa), i a les 18h a la Cambra de Reus (mapa). Si vols i pots venir a qualsevol de les dues, hi estàs convidat o convidada.