Arxiu de la categoria: Formació en estrategies digitals

L’entrenament: començar a la Xarxa per quedar-s’hi.

Si ets enginyera, botiguer, metge, artesana, arquitecte, cuiner, artista, fuster, comptable… si la teva professió no té una relació directa amb els entorns digitals, potser aquest és un món un pel distant per a tu. Només un pel, perquè ara que tots els programes de la tele tenen el seu propi hashtag i Facebook és tant comú com McDonalds, potser ja has pensat algun cop en començar a tombar per Internet.

Si és així potser t’agradaria saber per on començar. Quan a Enraona col·laborem amb un client per facilitar l’adquisició de dinàmiques de participació digital marquem clarament dos fases: l’entrenament i l’aplicació a la feina:

  • L’entrenament. Un període d’inici en el qual és important que coneguis les dinàmiques de la Xarxa des de la teva visió personal. Com un/a usuari/ària més, trobant la forma més còmoda per interaccionar amb altres persones, en àmbits de coneixement del teu interès (sigui professional o lúdic). I en aquest període és important que identifiquis formes de relacionar-se i de donar-se a conèixer que funcionen i formes que no funcionen.
  • La implementació: sistematitzem, definim i enfoquem. Ja hauràs vist com és d’important mostrar un estil propi i personal de relació, hauràs viscut dinàmiques d’interacció positives i d’altres molt poc efectives. Ara és el moment de sistematitzar la teva participació i convertir-la en una activitat efectiva per a dur a terme el teu pla d’estratègia professional, amb objectius, indicadors, terminis, odre, mètrica i anàlisi de resultats.

Les dues fases són importants, la segona no és efectiva sense la primera, i per tant recomanem fermament començar per aquest primer període d’entrenament. Deixem aquí un esquema-guió que ens ajuda a acompanyar aquest entrenament digital.

Fent clic damunt la imatge se't baixarà un arxiu que podràs veure amb detall.

Deixa’t recopilar

Opina!

Foto de Mindaugas Danys al Flickr

Una de les coses que em van ensenyar de petit és a ser modest i a valorar les virtuts dels altres, i crec que ho vaig practicant en la majoria d’àmbits de la vida. Per aquesta raó també m’agrada relacionar-me amb gent similar, crítica amb ella mateixa i confiada amb els demés.

De totes maneres això no ens hauria d’impedir conèixer-nos una mica més personalment, i em refereixo sobretot a les relacions en línia. A les xarxes socials omplim les nostres línies de temps de referències i enllaços a opinions de tercers (iep, i està molt bé, ens permet conèixer idees molt interessants) però crec que és igual o més important conèixer l’opinió de la gent a la que seguim directament.

Enllaces un article molt ben escrit sobre tal o qual tema d’actualitat? Genial, i diga’m què en penses tu també. Has provat una nova eina o servei a Internet? Molt bé, explica’m si t’ha agradat o no i per què. Vull relacionar-me amb gent d’opinió, no a simples rebotadors d’informació. És igual si no ens expressem amb l’art d’un periodista, el que importa és posar en valor les opinions de tothom. En definitiva, no m’interessa tant què llegeixes, mires o escoltes si no què opines del que llegeixes, mires o escoltes.

Les eines de recopilació o curació de continguts (llegeixi’s Paper.li, Tumblr o Pinterest) han entrat amb força en la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, però no haurien de fer-nos oblidar que la nostra pròpia visió del món és única i que és bo bolcar-la també. Ja ens recopilarà algú.

Comunitats centenàries que s’expliquen a l’entorn digital

Ahir al vespre vam ser a Falset, dins del programa d’actes que la Cooperativa Falset-Marçà ha organitzat coincidint amb la 16à. Fira del Vi, s’hi va incloure una xerrada per presentar el pla de comunicació digital per a la Cooperativa.

Va ser una xerrada amb un encant especial: l’ambient de la sala de bótes, acollidor, tranquil, ampli, temperat… va ajudar a crear una atmosfera fantàstica, en la qual vam sentir que tot fluïa amb naturalitat.

La xerrada tenia  uns objectius clars. En primer lloc vam voler explicar als socis les directrius del pla de comunicació digital, en segon lloc calia esperonar l’interès dels socis per contribuir activament en construir i compartir l’essència de la identitat de la Cooperativa.

En els mitjans socials es parla molt de crear comunitat, de fer connexions entre les persones i aprofitar-les per fer córrer el coneixement.  Ens va semblar que el treball amb la Cooperativa de Falset-Marçà ens oferia una oportunitat única i especial per a treballar la potència d’aquestes connexions, en aquest cas la comunitat i el sentiment de pertinença a un grup ja existeix, és el sentit fonamental de les cooperatives i per tant tenim una part de la feina feta. Ara cal expandir els vincles d’aquesta comunitat a l’entorn digital. La xerrada doncs, també va intentar explicar que no hi ha cap barrera que separa el món físic del món digital i per tant les dinàmiques de cooperació de la Cooperativa només necessiten petita traducció, però s’han de mantenir i s’han expandir a la xarxa.

Estic emocionada, de veritat! Em sento partícip d’un projecte ambiciós, on s’haurà de fer entendre a un grup de persones que la seva quotidianitat, la tasca de pagès que fan cada dia, omple de valor i de caràcter el vi, l’oli i la fruita seca que comercialitzen. I on haurem de ser molt creatius per a expandir a la xarxa aquesta pertinença de grup que ha permès que la Cooperativa Falset-Marçà estigui a punt de celebrar els seus primers 100 anys.

Un marc per definir un pla d’estratègia digital

Ja fa unes setmanes que hem incorporat un nou document per iniciar la definició d’un pla de comunicació digital. Hem agafat de préstec el canvas del Business Model Generator i hem fet una adaptació dels termes, per utilitzar-los com a document de treball per definir les dinàmiques i les pautes de treball.

De moment sembla que és una bona alternativa, perquè resol una sèrie de petits problemes.

canvas de Business Model generator adaptat per definir plas de comunicació digital.

  1. Permet pensar i valorar l’estratègia digital d’una empresa des de diferents perspectives.
  2. La forma de quadrant on es combinen diferents elements ajuda a verificar que els recursos, les activitats comunicatives que es desplegaran, les propostes de valor que permeten participar a la xarxa, els segments de destinataris als quals en adrecem, els entorns digitals on ens desplegarem, les relacions que desitgem establir i l’estructura de l’esforç que poden invertir, són coherents i es van nodrint positivament unes amb les altres.
  3. Alhora introdueix des d’un primer moment la necessitat de trobar una forma efectiva d’avaluar el treball que es du a terme a les xarxes socials.
  4. Permet treballar en gran format, fa possible la intervenció de diferents persones que tenen veu i vot en l’activitat de comunicació.
  5. Té una proximitat important al llenguatge d’empresa, per tant facilita que les persones habituades a parlar en termes empresarials entenguin la necessitat d’incloure pautes i criteris objectius de valoració, eliminar impressions, sensacions i sentiments que sovint ens envaeixen quan s’inicia un pla de comunicació digital.
  6. És flexible i viu. Permet adaptacions, regulacions, millores, canvis…
  7. És sintètic, ràpid de llegir i d’entendre, molt més que un informe de x pàgines.

De moment sembla que definir el pla d’actuació en comunicació digital sobre un canvas va funcionant, i ens ajuda en la tasca complexa de limitar, acotar i estructurar un pla de treball que es desplega en un medi espontani, relacional, sense límits i sovint lúdic. I és que l’emotivitat, les sensacions i les emocions són inherents a la comunicació -digital o física- però quan es tracta de desplegar una estratègia d’actuació corporativa a la xarxa, en l’avaluació cal ser analítics, racionals i objectius. O si no, com sabrem que estem fent bé la feina?

Si tens curiositat per veure el canvas de més a prop el trobaràs a Dropbox. Ocu! És un DIN A0, és que s’hi han d’explicar moltes coses :-)

Eines i Treball en equip II. Més idees i ben fresques!

Avui hem estat al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural participant en unes jornades d’aprenentatge sobre el treball en equip i les eines TIC.

M’ho he passat molt bé! Sobretot perquè la xerrada ha anat evolucionant fins a convertir-se en un debat viu, on s’han mostrat molts punts de vista i on l’aportació de tots ha afegit una sèrie de reflexions molt interessants, apunto algunes de les idees que han anat sorgint:

  • Confidencial! Qui hi posa el segell? Les persones som molt conscients de quina informació és privada i no es pot deixar en obert. La protecció de les dades personals és una preocupació de tots, per tant en un equip de treball l’autoregulació sobre què és confidencial i què no ho és funciona.
  • No es tracta de tot o res. L’acció voluntària de compartir continguts, formes de processar i de generar coneixement té diferents nivells d’obertura. Es pot compartir amb un equip reduït, amb tot un departament, amb tot un grup de professionals o amb tota la Xarxa. La tasca que es realitza i la finalitat que es segueix ens acota els límits d’obertura.
  • Trobem-nos! Les trobades presencials predisposen als equips de treball a compartir i interactuar en xarxa. Consoliden els bons vincles, necessaris per al treball en equip.
  • Si us plau, per començar un dinamitzador! Els equips de treball funcionen molt millor si existeix la figura del dinamitzador, que ajuda a totes les persones de l’equip a incorporar pràctiques, eines i actituds que faciliten el treball col·laboratiu.
  • Quina és la fita? Els fonaments del treball en equip està en l’aportació de cada una de les persones que formen el grup, amb les seves particularitats úniques. Però és bo dissenyar una estratègia conjunta que defineixi el marc del treball col·laboratiu.

Aquestes bones reflexions (i alguna altra que recordaré més tard) me les apunto i me les faig meves. Són els guanys que avui he obtingut, gràcies a participar en una jornada de treball on hi havia una trentena de persones disposades a compartir la seva visió particular. Sovint aquestes coses passen. :-)

Us deixo la presentació que hem fet servir de guió, perquè n’estic contenta, perquè crec que ha servit de metxa per encetar un debat molt ric, que ens ha ajudat a tots a aproximar-nos a una actitud oberta per al treball en equip.