Arxiu de la categoria: Formació en estrategies digitals

Facebook amb finalitats pedagògiques?

icones de Flickr i de Facebook en plastelina

Fotografia de ansik a Flickr

Aquest matí hem participat en un curs dirigit a orientadors i tutors del DAR que treballen en Cicles Formatius. Ja acabàvem la sessió de treball quan a la conversa ha sorgit Facebook, i una de les assistents ha explicat que ella una part de la seva feina d’orientadora la fa en aquesta xarxa.

Diu que va ser iniciativa de l’alumnat, que un dia li van enviar una sol·licitud d’amistat. També ha explicat que l’experiència és molt bona, perquè ha descobert aspectes personals de cada un dels seus alumnes que desconeixia i que l’han ajudat a fer la seva feina d’orientadora.

M’ha semblat una aportació molt interessant i m’he quedat amb ganes de conèixer més detalls d’aquesta iniciativa, però aquest breu comentari ja em fa pensar en un parell d’idees que vull compartir amb tu:

  • La funció dels elements del web social els decidim cada un de nosaltres.
    Facebook és una xarxa amb finalitats pedagògiques?  Si li preguntes al creador segurament et dirà que no, si ho preguntes a molts dels seus usuaris segurament diran que no, però si ho preguntes a aquesta professora, que desenvolupa una part de la seva tasca d’orientadora a Facebook, et dirà que sí. I, de fet, què més dóna què serveix per a què? En un entorn on el més important és la capacitat de crear, connectar i utilitzar, som cada un de nosaltres els que decidim per a què ens serveix cada un dels recursos del web social.
  • Per veure-hi clar s’ha de saber mirar.
    S’ha de saber mirar i trobar aquells detalls que ens donen informació i ens expliquen coses. Estic segura que no tothom és capaç de valorar amb finalitats pedagògiques el mur de Facebook de cada un dels seus alumnes. Per saber trobar-hi aquests indicadors valuosos s’ha tenir una visió àmplia, s’ha observar amb cura i des d’una perspectiva professional docent. Crec que aquest és un bon exemple d’allò que sempre diem: que els recursos del web social no substitueixen mai la nostra forma particular d’afrontar la feina, com a molt ens permetran que fem la feina més de pressa, amb més agilitat, amb més dades, més expandida, més social, més el que sigui. Però la tecnologia no substitueix la capacitat humana per observar, capturar i crear.

Del cert que miraré de contactar amb la professora que ens ha explicat la seva experiència amb Facebook, perquè en voldria saber més.

La dinamització d’una comunitat de treball sobre calendari

Divendres passat vam participar en la segona sessió del curs de dinamització de comunitats que organitzava el Centre de formació i estudis agrorurals del DAR.  De vegades en les xerrades sobre els entorns socials i les dinàmiques de relació crec que hi falta tangibilitat, per això en aquesta ocasió vam mirar de tocar de peus a terra i convertir en tasques concretes i ordenades tota la sèrie de reflexions que havíem fet durant la sessió anterior.

La sessió va consistir en proposar un marc de treball per a les tasques d’un/a dinamitzador/a que combinés el treball individual de cada dinamitzador i la tasca de compartir l’experiència amb altres col·legues.

Posem ordre abans de treballar.

Vam optar pel sistema següent:

1. Organitzar el grup de dinamitzadors

  • Definir l’equip de participants.
  • Identificar el dinamitzador/a del grup
  • Decidir els objectius de treball comuns, els indicadors de resultats i els terminis de temps.

2. Organitzar el treball individual de cada dinamitzador/a.
Definir els objectius de treball personals, els indicadors i els terminis.

3. Fer.
Seguint una dinàmica de treball pròpia, que permeti realitzar les tasques de dinamitzador i alhora mantenir el vincle amb els companys que fan la mateixa tasca.
Fer les tasques que realment permetran aconseguir els objectius que s’han definit. Vetllar pel funcionament de la comunitat, observar l’activitat dels seus usuaris, trobar moments on és important intervenir-hi i proposar activitats, vincles, microequips…

4. Apuntar.
Seguir un registre dels esdeveniments importants, de les dades i fets rellevants i dels dubtes que van sorgint.

5. Compartir.
Establir un vincle regular amb els altres companys, aportar la pròpia experiència al grup de treball i recórrer-hi quan ens cal un cop de mà.

6. Analitzar els resultats de la feina.

  • Per un mateix, perquè és important adonar-se de com la tasca diària té un efecte real.
  • Per informar amb dades sòlides i concretes dels avenços de la feina i de les necessitats reals de suport que hagin sorgit.

7. Treballar amb optimisme, enfocat a la millora.
Perquè la jornada de treball és massa llarga per fer-la sense il·lusió i perquè participar en accions de canvi és molt motivador.

A l’acabar la sessió de treball va sorgir la idea de crear una agenda model, una mena de pla de treball simulat d’un possible dinamitzador, que poses sobre un calendari les diferents tasques, tan les del treball individual com les del treball en equip. N’hem fet la prova i hem creat l’agenda de la Dimi, una dinamitzadora aparentment sistemàtica…

l’agenda de la Dimi

En l’agenda de la Dimi hi ha quatre mesos de feina planificada, la Dimi treballa dinamitzant un grup en una comunitat d’aprenentatge i alhora participa en un  grup de treball conjuntament amb altres dinamitzadors. L’agenda comença el dia 20 de setembre del 2010 i acaba el 21 de gener del 2011, hi ha tasques pròpies de la rutina setmanal que es van repetint i tasques puntuals, sobretot a l’inici de l’agenda per planificar el treball.

Bé, no és més que un experiment, tot i que esperem que ajudi a posar una mica d’ordre en la tasca de planificar la tasca de dinamització. Qualsevol comentari, recomanació o suggerència que tinguis pel calendari de la Dimi serà ben rebut.

Apunts del curs de dinamització de comunitats virtuals per a RuralCat

Ahir vam participar en un curs organitzat pel DAR sobre dinamització de comunitats virtuals, adreçat especialment als dinamitzadors de RuralCat.

Va ser una sessió de treball força intensa, amb un grup de gent molt motivada per la seva feina. Vam anar desgranant una sèrie de conceptes i de factors sobre la dinamització, amb la intenció de dotar de sentit la tasca d’activar la participació d’una comunitat.

Apunto a continuació aquelles idees em semblen més importants.

  • Cadascú és diferent.
    Cada persona entén la comunitat virtual de la seva forma i decidirà si val la pena participar-hi en funció de com la percep, de com valora el seu coneixement i de si s’hi troba a gust.
  • La diversitat i la varietat són fonamentals.
    És la riquesa del portal en tots els sentits. Pel que fa a la gent que hi forma part, els temes que s’hi tracten, les activitats que es proposen, etc.
  • La participació sol ser progressiva, l’acompanyament a aquest progressió és necessària.
    És aquesta una de les tasques més importants: facilitar l’entorn, proposar idees i engrescar als usuaris perquè se sentin còmodes fent aportacions, cada cop més regularment i cada cop amb un grau més alt de compromís i dedicació
  • És important donar valor a l’experiència i al coneixement no acadèmic.
    El coneixement acadèmic és una base per a saber construir i crear  però no és la única. L’experiència personal, la visió creativa i especial, el coneixement d’un entorn… són també fonts interessants.
  • Les eines ajuden però només ajuden, no fan.
    Quan es proposa l’ús d’una eina és recomanable incloure-la en una proposta més àmplia, on hi hagi una tasca a fer, un tema a tractar. Els resultats s’obtenen amb la combinació dels tres elements.
  • Cal trobar temes variats com a fil conductor d’una sèrie d’activitats de participació.
    De vegades temes genèrics, de vegades temes més concrets, simples o ben complexos, tècnics o socials, pluridisciplinaris o d’un sol àmbit de coneixement.
  • La tasca d’un dinamitzador té efectes a llarg termini, cal establir uns bons objectius i definir indicadors.
    Així la feina tindrà petites valoracions a curt termini, serà més gratificant i s’obtindran dades que ajudaran a rectificar- la i fer-la més efectiva.

Ja penso ja en la sessió del dia 18 de juny, amb la qual es tanca el curs. Podríem aprofitar-la per crear una mena de guió de treball que els dinamitzadors poguessin utilitzar de mapa per desenvolupar la seva tasca durant els propers mesos… estaria bé, no?

Apunts: la Xarxa com espai de conversa

Preparo un acompanyament perquè una institució revisi la seva intervenció a la Xarxa. Hem d’afavorir un canvi del web tradicional cap a una forma efectiva de presència corporativa a Internet i fa dies que vaig prenent apunts per parlar-ne.

Avui desgrano aquella idea que diu:

En el web 2.0 la participació activa dels usuaris converteix la Xarxa en un espai de conversa.

Fotografia de 4_EveR_YounG a Flickr

Imatge de 4_EveR_YounG a Flickr

I llisto una sèrie d’idees per comentar i evolucionar.

Participar en una conversa és un acte de respecte i només es pot donar entre iguals.
Alliçonar, donar instruccions, manar, són coses diferents que no tenen res a veure amb l’acte de conversar.

Per construir una conversa són necessaris almenys dos interlocutors.
Has de trobar almenys una altra persona que et vulgui fer d’interlocutor, clamar en solitari se’n diu predicar o fer un monòleg.

El llenguatge no verbal també existeix a la Xarxa.
En forma d’enllaç, de sindicació, de rebot, de recomanació, de silenci…

Un dia et pots trobar cara a cara amb una persona que et fa saber que t’ha trobat a Internet i que li agrada allò que expliques.
En aquell moment és important continuar la conversa, perquè fora de la Xarxa les persones som les mateixes.

La conversa s’ha de viure amb comoditat i amb un alt grau de naturalitat.
Cal ser coherent amb allò que es defensa, només cal acotar la teva parcel·la temàtica. Igual que en la teva dinàmica diària acotes amb les altres persones la temàtica i l’enfoc de les converses. O és que potser parles de tot amb tothom?

Una conversa no és controla mai.
Perquè no es pot decidir quin rumb i quin enfocament imprimiran els altres participants. Si aquesta mena de descontrol et supera, llavors val més que no comencis a parlar.

Tu també participes en el rumb i l’enfocament de la conversa.
I les teves aportacions produeixen un efecte directe en els altres participants. Pots afavorir una conversa constructiva i positiva o bé pots encendre l’espurna d’un foc destructor.

Quan escopim imparables, sense tenir en compte el nostre interlocutor, estem matant la conversa.
D’això se’n diu desofegar-se, autojustificar-se, autocomplaure’s o autoconvèncer-se, però no té res a veure amb una conversa.

L’actitud més positiva en una conversa és la d’escoltar.
Amb atenció, amb calma, amb desig d’assimilar, comprendre i reprocessar allò que ens aporten els altres.

A Internet la conversa és asincrònica, multimitjà, pulsatòria, regular…
És un exercici de llarga durada, que mostra un actitud oberta, conscientment assumida, es nodreix amb cada gest,  és una predisposició a aprendre en equip, a aportar algun granet de sorra i a fer-te teu allò bo que aporten els altres.

Vols esprémer el potencial del teu web? El curs de posicionament web és per a tu.

A Enraona hem preparat un curs sobre posicionament web.

El posicionament web preocupa a la gent d’empresa. Tothom entén que un web ha d’estar ben posicionat en cercadors, tot i això aquest és un tema complex, difícil de comprendre i que costa molt concretar en accions clares i efectives.

Per això creiem que és del tot necessari que la persona responsable d’un web corporatiu tingui uns coneixements bàsic i sòlids sobre posicionament web.

En aquest breu curs revisarem els elements i accions que s’han de tenir en compte per a què un web corporatiu estigui ben indexat i ben posicionat. Si t’hi apuntes compartirem amb tu una sèrie de coneixements prou sòlids per a què puguis valorar:

  • Quines característiques tècniques ha d’acomplir el teu web corporatiu per a facilitar-ne el posicionament.
  • Quina estructura ha de tenir el teu web.
  • Quina importància té el text per al posicionament i per a establir un primer vincle amb el teu futur client.
  • Quines accions has de fer per mantenir i per millorar el posicionament del teu web corporatiu.

El curs bàsic de posicionament web es farà dijous 9 de juliol, d’11h a 13h a Reus, a la Fundació URV. Trobaràs el programa del curs al web d’Enraona, et recomanem que li facis un cop d’ull. Ja portem uns dies preparant el temari i la dinàmica de treball, sovint n’anirem parlant. De moment et deixem aquí el guió que seguirem a la sessió de formació.

Si vols proposar alguna idea o creus que hauríem d’enfocar aquest curs bàsic de posicionament web d’alguna forma especial, t’agrairem que ens ho facis saber, la teva visió sobre Internet i el web d’empresa ens interessa molt.