Arxiu de la categoria: Tres minuts

Instagram és només per jugar? Busca la resposta en un Instafax

Encara creus que Instagram és una bona joguina? Creus que només serveix per penjar fotos de gatets? Hi ha gent que ha fet ja un pas de gegant i esprem les possibilitats d’Instagram al màxim, molt més enllà dels gatets, el menjar i les postes de sol. És el cas de la BBC.

A través de la Maria Ripoll avui he descobert el compte de la BBC a Instagram, on hi publiquen el que han anomenat Instafax: vídeos de pocs segons amb els quals informen de notícies d’àmbit general: la descoberta d’un dofí d’aigua dolça, la mort de l’últim combatent de la 2a. guerra mundial, les protestes a Ucraïna…

M’ha semblat simplement genial, notícies curtes però ben estructurades, de fàcil comprensió. Ara bé, tots sabem que no ens podem nodrir d’informació superreduïda, que el món és massa complex per interpretar-lo amb un vídeo de segons. Cap problema: els Instafax de la BBC ho tenen tot pensat i si vols saber més detalls sobre el tema del vídeofax que estàs mirant sempre pots llegir el text que l’acompanya al mateix Instagram, i si encara en vols més sempre hi ha un enllaç a la notícia complerta i amb molt de detall publicada al web de la BBC.

Ho recomano i molt, per tres motius:

  1. Perquè és realment interessant disposar de notícies fresques i de lectura ràpida, adaptades a un terminal mòbil. Mentre puges amb l’ascensor, al metro, en una sala d’espera… sempre trobes un bon moment per llegir uns quants Instafax.
  2. Perquè és molt bo experimentar com les xarxes es reformulen i s’hi troben noves utilitats. És important que els usuaris prenguem consciència del nostre doble paper: usuaris de xarxa i alhora descobridors d’usos i aplicacions.
  3. Perquè l’Instafax és un bon exemple de publicació escalonada de continguts: del minivídeo pots saltar al text de presentació i als comentaris, i seguidament pots saltar al web de la BBC. Per tant el grau de síntesi o de detall amb què ens arriba una notícia és ja decisió nostra, que ens aturem allà on volem. Aquest petit detall crec que és un dels elements fonamentals de la creació de continguts digitals. A Instagram, com és el cas, o a qualsevol altra publicació digital -parlem també de webs corporatives i de botigues online si vols- hem d’oblidar aquell tòpic malentès que diu que la gent no llegeix a Internet.No m’ho crec: la gent llegim allò que realment ens interessa, si hi tenim accés fàcil.

Per tot això, et recomano que segueixis els Instafax de la BBC i que visquis la xarxa amb curiositat i visió crítica. Però sobretot amb molta intenció creadora.

Un repàs ràpid a l’anomenada “llei de cookies”

Segurament us haureu fixat que, d’uns mesos cap aquí, en molts llocs web —i en aquest— es mostra un avís alertant sobre l’ús de cookies. Si tens un lloc web professional i encara no saps de què va tot això, te’n fem cinc cèntims per a què t’orientis.

Privacitat

La LSSI.

En realitat tot ve de la polèmica Ley de Servicios de la Sociedad de la Información, més concretament d’una modificació de l’any 2012 que canviava l’article 22 per regular més a fons el concepte de “dispositivos de almacenamiento y recuperación de datos en equipos terminales de los destinatarios”. I entre aquests “dispositivos” trobem les cookies, que ara expliquem què són.

Galetes informàtiques o cookies.

Les cookies són uns fragments de codi que la majoria de llocs web envien als ordinadors dels visitants habitualment de forma transparent. Es fan servir des del 1994, de manera que no estem parlant de cap novetat tecnològica.

Les cookies es poden ordenar en tres grups depenent de la seva finalitat:

  • Cookies de preferències. Un exemple són les que serveixen per recordar l’idioma que has triat per navegar per un web.
  • Cookies de processos. Per exemple, et permeten identificar-te en una pàgina privada. Les botigues en línia les fan servir per poder omplir el carretó de la compra o per navegar entre els productes.
  • Cookies de seguretat, que serveixen per exemple per impedir que algú faci un ús fraudulent de les teves credencials d’accés a determinades pàgines web.

La llei espanyola actualment obliga a qualsevol lloc web que ofereixi serveis o productes professionals a informar als seus visitants sobre l’ús d’aquestes cookies quan es facin servir per raons:

  • de seguiment (per conèixer preferències comercials)
  • Publicitàries (per oferir anuncis publicitaris)
  • Per raons d’anàlisi (per fer estadístiques de visites, per exemple)

Si tens un lloc web o un blog el més provable és que utilitzi cookies, i si mostres publicitat o fas el seguiment de visites amb Google Analytics o similars… llavors has de complir la llei.

Com complir la llei.

Sense pretendre aprofundir completament, bàsicament el que cal fer és:

  • Mostrar un avís als usuaris quan arriben per primer cop a qualsevol pàgina del nostre web que faci servir aquest tipus de cookies. Aquest avís ha de ser molt clar i comprensible i és imprescindible que aparegui abans que s’enviï cap de les cookies, per permetre que l’usuari pugui decidir si les accepta o no.
  • Informar en una pàgina permanent del mateix web sobre el tipus i l’ús de les cookies utilitzades. També s’ha de facilitar informació sobre la manera de revocar el permís així com del mètode per controlar-les i eliminar-les de l’equip. Aquí en teniu un exemple de pàgina.

La polèmica.

Amb tot, cal tenir em compte que tindrem alguns efectes secundaris en aplicar aquest bloqueig. Un dels més evidents pot ser la pèrdua d’informació estadística si fem servir Google Analytics o algun altre sistema de control de visites. Si els usuaris no accepten l’ús de les cookies, no es registrarà l’origen d’entrada, per exemple.

Això està causant un gran debat a Internet, i molta gent opina que els legisladors no es fan càrrec de l’impacte que pot tenir sobre la competitivitat respecte als que no han de complir amb aquesta norma. A molts països de la resta d’Europa les lleis de protecció de la privacitat només obliguen a informar de les cookies, però no a bloquejar-les per defecte.

A Gran Bretanya durant un temps es va aplicar una normativa molt similar a la que actualment patim a Espanya. Després d’un temps, però, es va considerar que el canvi era inapropiat i es va tornar a ajustar a la norma Europea. Des del nostre punt de vista pensem que l’aplicació estricta de la norma actual sobre l’ús de cookies és innecessàriament extrema i crea obstacles tècnics que confondran a molts usuaris.

Analitzant les “bios” de Twitter

Editant la biografia de Twitter

Sempre he pensat que les “bios” de Twitter —aquell text curt amb el qual normalment ens definim al nostre perfil de la xarxa dels 140 caràcters— amaga informació molt interessant. La manera i el to amb què cadascú les redacta ens avança bastant el que hi trobarem més endavant en les publicacions.

Presenti’s breument.

Els senyors de Twitter, molt encertadament, només ens permeten autobiografiar-nos amb 160 caràcters obligant-nos a fer tot un exercici de condensació. Per alguns aquest és el “tuit” més rumiat que mai han escrit.

Sense voler estereotipar, és cert que hi ha uns certs patrons que els usuaris anem repetint en les nostres bios.

  • Hi ha els que no hi posen res.
  • Els que obedientment tracten de presentar-se amb correcció. (“Periodista interessat en el social media…”)
  • Els que hi posen una cita, pròpia o aliena. O un acudit. (“La vida és com un brau…”)
  • Els amenaçadors (“Si no t’agrada el que dic vés a fer punyetes”)
  • Els reivindicatius (que inclouen termes com “sandrodimissió”, “DUI”, “Español”…)
  • Els sincers (“Escric jo i el meu equip…”, “Alguns tuits són programats…”)
  • Els que escriuen la seva bio per persones i màquines (amb #tot de #hashtags)
  • Els que hi posen uns mica de tot… (com un servidor)

Hi ha infinitat de fórmules més, és clar. No tinc capacitat per fer cap mena d’estudi sobre el tema, però a on vull anar a parar és que les bios, tant en el “què diuen” com en el “com ho diuen”, ens poden ajudar a fer-nos una idea del perfil dels usuaris que seguim o volem seguir.

Recursos per analitzar biografies de Twitter.

Una bona eina d’anàlisi de biografies de Twitter és Followerwonk. Es tracta d’un servei que ens deixa fer cerques de paraules exclusivament dins les bios dels usuaris, destil·lant aspectes que serien més complicats de trobar en les línies de temps. Buscar per oficis, aficions, àmbits d’interès, zona geogràfica, etc. dins de les biografies ens pot donar una dimensió diferent en les cerques d’usuaris.

Una altra eina interessant és Bio is changed. Tal com el seu nom explicita, ens permet generar alertes sobre els canvis produïts en les biografies i en les imatges del perfil dels usuaris que vulguem. Perfecte per estar al dia de les actualitzacions dels nostres contactes en aquests aspectes.

(Ep! Per fer ús d’alguns d’aquests serveis les aplicacions poden demanar que connecteu el vostre compte de Twitter. Com sempre, informeu-vos-en bé sobre què poden i què no poden fer amb la vostra informació).

Fa molt que no dones un cop d’ull a la teva bio? Avui pot ser un bon dia per a revisar-la.

Redescobrint les tasques de Google (Google Tasks)

L’eina de gestió de tasques de Google, Google Tasks, és un vell conegut entre els usuaris de Gmail. Tot i que sempre ha estat allà, de vegades costa treure-li tot el suc degut a un detall: la interfície estàndard que ofereix és limitada, sempre dependent de la finestra de Gmail o del calendari.
Google Tasks al Gmail

 

Les tasques de Google en tota la seva glòria.

Per sort existeix un mètode no gaire estès que ens permet treballar amb les nostres llistes i tasques de manera més eficient. Accedint a la pàgina

https://mail.google.com/tasks/canvas

se’ns desplega una aplicació web amb un aspecte bastant diferent a l’habitual, la veritat:
Google Tasks a pantalla completa Tot i que aquesta vista no n’amplia les funcions de l’eina, la manera de presentar la informació la fa molt més eficient, apropant-se en versatilitat a altres gestors més populars.

 

Les tasques de Google al mòbil.

Per acabar-ho d’arrodonir, tenim dos maneres de gestionar les tasques de Google en mobilitat: des de la pròpia versió mòbil que ens ofereix Google o amb alguna de les moltes aplicacions per telèfons intel·ligents que hi han (GoTasks o gTasks HD per iOS, o GTasks per Android, per exemple).
Google Tasks mòbil GTasks per Android

 

Alguns avantatges de Google Tasks respecte a altres serveis.

Google Tasks és un servei relativament senzill en característiques, però ofereix alguns avantatges per als usuaris intensius dels serveis de Google, com la integració natural als calendaris, una gran multitud d’idiomes disponibles o la possibilitat de convertir qualsevol missatge de Gmail en una tasca.
Tasca a partir de correu de Gmail

Altres eines de gestió de tasques que hem comentat al blog alguna vegada són Workflowy, Toggl o Remember the Milk.

SimplyRain: ment fresca i concentració

Ja fa més de tres anys (!) que escrivíem sobre SimplyNoise, una eina de la que alguns de Fesomia en som fans. Pels que us vingui de nou, es tracta d’un servei que emet soroll de diferents colors i intensitats, molt adequats per afavorir la concentració.

SimplyRain

Avui escrivim sobre una eina germana dels mateixos creadors: SimplyRain. El principi és el mateix, però en aquest cas ens permet submergir-nos en el so relaxant i aïllant de la pluja. Amb els controls podrem ajustar el volum, la intensitat i els trons per aconseguir la nostra barrera aïllant preferida.

Si no heu provat mai de treballar amb aquest tipus d’efectes i sovint us costa concentrar-vos, us recomanem que ho proveu. Els primers minuts potser costa una mica acostumar-s’hi, però amb el temps vas entrant de mica en mica en un estat d’atenció per la feina molt alt. Per descomptat, no a tothom li funciona, però a algunes persones ens ajuda a treballar millor.

Es tracta d’un servei senzill però molt efectiu. Actualment ja n’hi han molts de similars, però SimplyNoise és de moment el nostre preferit per la seva qualitat de so. Es pot fer servir des de la pròpia pàgina web o des de les aplicacions per mòbil que han publicat.

Ara que comencen les calors pot ser una bona forma de refrescar la ment mentre treballem concentrats.