Arxiu de l'autor: Antonio

Privacitat al Firefox

La navegació amb el Firefox ara és encara més segura

El Firefox, el popular navegador de la Fundació Mozilla, s’acaba d’actualitzar a la versió 42 amb una important novetat. Ara, quan obrim una finestra de navegació privada, el navegador activa per defecte un sistema de protecció contra el seguiment que bloqueja els elements que recopilen informació sobre la nostra navegació.

La navegació privada ja ens permetia navegar per Internet amb la tranquil·litat que el nostre dispositiu no recordava l’historial de les pàgines visitades ni emmagatzemava cookies, cerques, contrasenyes o fitxers temporals. Si ara hi sumem la nova característica de protecció contra el seguiment, les pàgines tampoc podran recopilar dades i patrons sobre la nostra navegació, tal com fan normalment amb la intenció de, per exemple, personalitzar la publicitat que ens mostren.

Aquesta característica fa que la nostra sessió de navegació encara sigui més segura i privada que abans. I també pot produir l’efecte secundari de bloquejar molta publicitat, ja que els anunciants són uns dels principals recol·lectors de les nostres dades. Per aquesta raó, algunes pàgines es poden veure visualment diferents quan naveguem d’aquesta forma.

 

Navegació privada al Firefox 42

 

Recordeu el Do Not Track? També és un bon intent per impedir el seguiment de la nostra navegació però no és tan efectiu, ja que deixa al criteri de les pàgines que visitem si el respecten o no. Aquesta nova protecció que incorpora ara el Firefox és molt més radical, ja que directament impedeix la càrrega dels continguts que considera que recullen les nostres dades.

Tinguem en compte, però, que per aconseguir un nivell elevat de privacitat en la navegació cal recórrer a altres sistemes més sofisticats com Tor, del que no trigarem a parlar-ne.

Cada dia és més important ser conscients del rastre que anem deixant quan naveguem per Internet, i que controlar-ho està només a les nostres mans.

Més informació:

Dia de la Llibertat dels Documents

Avió de paper

Imatge de Dmitry Krendelev a Flickr

Els documents són quelcom que calgui ser alliberat?

En la nostra societat la major part del coneixement es conserva i transmet mitjançant arxius informàtics: correus electrònics, documents de text, taules de dades, dibuixos i fotografies, enregistraments d’àudio i vídeo… En qualsevol àmbit de la vida (personal, professional, artístic…) depenem de tot tipus de documents electrònics per permetre la difusió i la perdurabilitat de la informació. Però realment tenim garanties que és així? Ja ho estem fent bé?

La necessitat de fer servir documents estàndards i oberts.

Tothom hem rebut alguna vegada un fitxer que no hem pogut obrir, o hem hagut de pagar o baixar un programa específic per fer-ho, o hem hagut de canviar d’ordinador o sistema operatiu per poder-hi accedir. Això no passaria si es generalitzés l’ús de formats de document oberts i estàndards.

Els documents estàndards i oberts ens permeten guardar informació amb la garantia que tothom hi podrà accedir i la podrà editar sense dependre d’una marca de programari específica o d’una plataforma concreta, ara i en el futur. Per accedir als documents tancats, en canvi, depenem de requisits controlats per empreses privades que canvien sense tenir en compte aquestes llibertats.

No és un tema trivial. Si avui no ens preocupem de la forma que guardem la informació, demà ens podem trobar que no hi podem accedir.

El Dia de la Llibertat dels Documents

Demà, 26 de març, se celebra el Dia de la Llibertat dels Documents. Es tracta d’un acte d’abast mundial que pretén fomentar l’ús d’aquests formats en tots els àmbits de treball. Dins l’entorn català, l’organització Softcatalà és el principal representant. Doneu un cop d’ull a tot el que han preparat.

A la feina, a l’oficina, és una bona oportunitat per pensar si estem sent previsors en la generació dels nostres documents i plantejar-nos l’adopció de formats de documents oberts si no ho hem fet ja. Es tracta d’un acte de respecte i responsabilitat amb els nostres contactes i de prevenció i seguretat de cara al futur.

Dia de la Llibertat dels Documents 2014

Revisió ortogràfica, gramatical i d’estil amb el LanguageTool

El LanguageTool és un d’aquells bàsics que tothom hauria de tenir al seu fons d’armari digital, de manera que sempre és un bon moment per difondre aquesta aplicació tan útil.

Es tracta d’una eina de correcció de textos que va més enllà del clàssic corrector ortogràfic. Amb el LanguageTool podem revisar errors gramaticals, de composició, paraules duplicades, falsos amics i altres problemes d’estil en més de 20 idiomes. Una eina, vaja, d’ús obligat per qualsevol que es manegui amb l’escriptura digital en qualsevol àmbit.

Instal·lació del LanguageTool

Es tracta d’un projecte de programari lliure i ens ofereix diverses formes d’ús:

Utilització

Si el volem utilitzar al LibreOffice, descarregarem el fitxer corresponent i l’obrirem amb el mateix LibreOffice, que ens demanarà si el volem instal·lar. Després reiniciem el LibreOffice i ja podrem fer servir el LanguageTool. El trobarem al menú Eines/Gramàtica i podrem revisar tot un document o un bloc de text sel·leccionat.

LanguageTool al LibreOffice

Al Firefox s’instal·la de forma similar. Descarreguem el fitxer i confirmem la instal·lació (no cal reiniciar el navegador). Podem accedir al LanguageTool mitjançant el menú contextual o amb la combinació de tecles Ctrl+Maj+Intro.

LanguageTool al Firefox

Si explorem les opcions de configuració del programa, veurem totes les opcions que ens ofereix. És molt interessat indicar-li quina és la nostra llengua materna per tal que pugui informar-nos dels falsos amics, per exemple.

El LanguageTool és una aplicació que es troba en ple progrés de desenvolupament, de manera que podem trobar alguna petita errada. Podem col·laborar amb el projecte informant aquí o aquí de qualsevol anomalia que trobem per tal que vagi millorant amb l’ajuda de tots els usuaris.

Un repàs ràpid a l’anomenada “llei de cookies”

Segurament us haureu fixat que, d’uns mesos cap aquí, en molts llocs web —i en aquest— es mostra un avís alertant sobre l’ús de cookies. Si tens un lloc web professional i encara no saps de què va tot això, te’n fem cinc cèntims per a què t’orientis.

Privacitat

La LSSI.

En realitat tot ve de la polèmica Ley de Servicios de la Sociedad de la Información, més concretament d’una modificació de l’any 2012 que canviava l’article 22 per regular més a fons el concepte de “dispositivos de almacenamiento y recuperación de datos en equipos terminales de los destinatarios”. I entre aquests “dispositivos” trobem les cookies, que ara expliquem què són.

Galetes informàtiques o cookies.

Les cookies són uns fragments de codi que la majoria de llocs web envien als ordinadors dels visitants habitualment de forma transparent. Es fan servir des del 1994, de manera que no estem parlant de cap novetat tecnològica.

Les cookies es poden ordenar en tres grups depenent de la seva finalitat:

  • Cookies de preferències. Un exemple són les que serveixen per recordar l’idioma que has triat per navegar per un web.
  • Cookies de processos. Per exemple, et permeten identificar-te en una pàgina privada. Les botigues en línia les fan servir per poder omplir el carretó de la compra o per navegar entre els productes.
  • Cookies de seguretat, que serveixen per exemple per impedir que algú faci un ús fraudulent de les teves credencials d’accés a determinades pàgines web.

La llei espanyola actualment obliga a qualsevol lloc web que ofereixi serveis o productes professionals a informar als seus visitants sobre l’ús d’aquestes cookies quan es facin servir per raons:

  • de seguiment (per conèixer preferències comercials)
  • Publicitàries (per oferir anuncis publicitaris)
  • Per raons d’anàlisi (per fer estadístiques de visites, per exemple)

Si tens un lloc web o un blog el més provable és que utilitzi cookies, i si mostres publicitat o fas el seguiment de visites amb Google Analytics o similars… llavors has de complir la llei.

Com complir la llei.

Sense pretendre aprofundir completament, bàsicament el que cal fer és:

  • Mostrar un avís als usuaris quan arriben per primer cop a qualsevol pàgina del nostre web que faci servir aquest tipus de cookies. Aquest avís ha de ser molt clar i comprensible i és imprescindible que aparegui abans que s’enviï cap de les cookies, per permetre que l’usuari pugui decidir si les accepta o no.
  • Informar en una pàgina permanent del mateix web sobre el tipus i l’ús de les cookies utilitzades. També s’ha de facilitar informació sobre la manera de revocar el permís així com del mètode per controlar-les i eliminar-les de l’equip. Aquí en teniu un exemple de pàgina.

La polèmica.

Amb tot, cal tenir em compte que tindrem alguns efectes secundaris en aplicar aquest bloqueig. Un dels més evidents pot ser la pèrdua d’informació estadística si fem servir Google Analytics o algun altre sistema de control de visites. Si els usuaris no accepten l’ús de les cookies, no es registrarà l’origen d’entrada, per exemple.

Això està causant un gran debat a Internet, i molta gent opina que els legisladors no es fan càrrec de l’impacte que pot tenir sobre la competitivitat respecte als que no han de complir amb aquesta norma. A molts països de la resta d’Europa les lleis de protecció de la privacitat només obliguen a informar de les cookies, però no a bloquejar-les per defecte.

A Gran Bretanya durant un temps es va aplicar una normativa molt similar a la que actualment patim a Espanya. Després d’un temps, però, es va considerar que el canvi era inapropiat i es va tornar a ajustar a la norma Europea. Des del nostre punt de vista pensem que l’aplicació estricta de la norma actual sobre l’ús de cookies és innecessàriament extrema i crea obstacles tècnics que confondran a molts usuaris.

Analitzant les “bios” de Twitter

Editant la biografia de Twitter

Sempre he pensat que les “bios” de Twitter —aquell text curt amb el qual normalment ens definim al nostre perfil de la xarxa dels 140 caràcters— amaga informació molt interessant. La manera i el to amb què cadascú les redacta ens avança bastant el que hi trobarem més endavant en les publicacions.

Presenti’s breument.

Els senyors de Twitter, molt encertadament, només ens permeten autobiografiar-nos amb 160 caràcters obligant-nos a fer tot un exercici de condensació. Per alguns aquest és el “tuit” més rumiat que mai han escrit.

Sense voler estereotipar, és cert que hi ha uns certs patrons que els usuaris anem repetint en les nostres bios.

  • Hi ha els que no hi posen res.
  • Els que obedientment tracten de presentar-se amb correcció. (“Periodista interessat en el social media…”)
  • Els que hi posen una cita, pròpia o aliena. O un acudit. (“La vida és com un brau…”)
  • Els amenaçadors (“Si no t’agrada el que dic vés a fer punyetes”)
  • Els reivindicatius (que inclouen termes com “sandrodimissió”, “DUI”, “Español”…)
  • Els sincers (“Escric jo i el meu equip…”, “Alguns tuits són programats…”)
  • Els que escriuen la seva bio per persones i màquines (amb #tot de #hashtags)
  • Els que hi posen uns mica de tot… (com un servidor)

Hi ha infinitat de fórmules més, és clar. No tinc capacitat per fer cap mena d’estudi sobre el tema, però a on vull anar a parar és que les bios, tant en el “què diuen” com en el “com ho diuen”, ens poden ajudar a fer-nos una idea del perfil dels usuaris que seguim o volem seguir.

Recursos per analitzar biografies de Twitter.

Una bona eina d’anàlisi de biografies de Twitter és Followerwonk. Es tracta d’un servei que ens deixa fer cerques de paraules exclusivament dins les bios dels usuaris, destil·lant aspectes que serien més complicats de trobar en les línies de temps. Buscar per oficis, aficions, àmbits d’interès, zona geogràfica, etc. dins de les biografies ens pot donar una dimensió diferent en les cerques d’usuaris.

Una altra eina interessant és Bio is changed. Tal com el seu nom explicita, ens permet generar alertes sobre els canvis produïts en les biografies i en les imatges del perfil dels usuaris que vulguem. Perfecte per estar al dia de les actualitzacions dels nostres contactes en aquests aspectes.

(Ep! Per fer ús d’alguns d’aquests serveis les aplicacions poden demanar que connecteu el vostre compte de Twitter. Com sempre, informeu-vos-en bé sobre què poden i què no poden fer amb la vostra informació).

Fa molt que no dones un cop d’ull a la teva bio? Avui pot ser un bon dia per a revisar-la.